Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El valor de les llengües

25-Abr-2012

FENT, DESFENT I REFENT Fent, desfent i refent
El valor de les llengües
CARLA GONZÁLEZ COLLANTES
25 abril 2012
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 14 vots.


Tornem a parlar de llengua. O, millor dit, de la llengua. Tinc la sort de poder dedicar-me a ensenyar-la, encara que tinc la sensació (la certesa, més aviat) que encara em queden moltes coses a aprendre per a entendre-la i fer-la servir sense por d’equivocar-me. Darrerament faig classes de català a alumnes de tot Europa, i de més lluny: també tinc alumnes americans i algun d’asiàtic. És cert que si són italians és més fàcil (per a ells i per a mi) que si són finlandesos. Però tant els uns com els altres aprenen ràpid, i així que fan unes quantes classes ja són capaços no només d’entendre el català, sinó també de fer preguntes i respondre-les. El secret és la voluntat i l’entusiasme que hi posen.

No sé quantes vegades m’han dit a València allò de “no te entiendo”. El més trist de tot és que no ho he sentit gairebé mai en boca de nouvinguts, sinó en boca d’aquells que es diuen i es fan dir “valencianos”. Als meus alumnes els parle català des del primer dia. A poc a poc. Vocalitzant tot el que puc. Triant cada paraula (i repetint-la tantes vegades com faça falta) perquè els siga més fàcil (o menys difícil) entendre el que vull dir.

Siga com siga, el cert és que aprenen perquè són capaços de llançar-se a la piscina. I perquè la voluntat mou muntanyes.

Fa poc més d’una setmana vaig començar un nou curs de català bàsic. Els tres alumnes que tinc, que són italians, ahir em van sorprendre amb paraules i estructures lingüístiques que jo, després de tan sols quatre classes, encara no els havia ensenyat. No sé si les van aprendre al carrer (llegint els cartells o escoltant la gent) o per intuïció. Siga com siga, el cert és que aprenen perquè són capaços de llançar-se a la piscina. I perquè la voluntat mou muntanyes.

Quan pense en totes les vegades que m’he sentit estrangera a casa meua perquè algú m’ha dit, amb tota la mala educació del món, “háblame en castellano, que no te entiendo”, em bull la sang. Tot i voler-ho evitar, sent una certa ira que més tard, a poc a poc, pren forma de llàstima (per ells, és clar). I em dic que no cal donar-hi més voltes: la ignorància és una malaltia que només es cura si un vol. Jo, mentrestant, continuaré fent classes (si em deixen) als que saben que totes les llengües tenen el mateix valor: un valor incalculable.
CARLA GONZÁLEZ COLLANTES

Origen


http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/el-valor-de-les-llenguees/

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)