Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Els de la cantonada

30-Abr-2012

Opinió
Opinió
30/04/2012
00:00 h.
Societat en Xarxa
Els de la cantonada
"La humilitat és sovint més fàcil descobrir-la entre alguns dels nouvinguts que entre alguns castellanoparlants que es guanyen la vida a Fraga"
Quim Gibert
Membre de Tallers per la Llengua
Entre el carrer Peñalba i l'Avinguda Aragó de Fraga, hi ha un restaurant turc des de fa un temps. Ben mirat, és d'aquella mena de restaurants amb poques taules que, sobretot, serveixen menjar per endur-te a casa. Però si mai us hi entauleu, també hi sou molt ben rebuts. En algun moment o altre de l'àpat el cuiner i propietari passa a saludar-vos i fer-la petar. L'home, que és un xerraire de mena, tant pregunta com explica. Però, sobretot, és un bon comerciant, que s'ha adonat que la llengua dels fragatins és fàcilment comprensible. I és que ell s'expressa amb un castellà elemental i un servidor li parla en un català que procura que sigui entenedor. Enraonant, enraonant, resulta que és originari de Icònium (Konya, en turc), una ciutat del bell mig d'Anatòlia, per la qual hi van passar les tropes almogàvers de Roger de Flor un estiu d'inicis del segle XIV.

Una cantonada més avall, entre els carrers Benavente i l'Avinguda Aragó, hi ha un restaurant xinès des de fa un anys. És atès per un cambrer molt agradable originari de Wenzhou, ciutat de la Xina oriental. Es diu Jordi i et sorprèn parlant un bellíssim català: «m'agrada parlar-lo perquè així m'identifico més profundament amb el poble on treballo» (revista Temps de Franja, núm. 54).

Entre ambdues cantonades, viu una mare de família hongaresa i una altra de marroquina: la primera treballa amb un dentista; la segona exerceix de mediadora comunitària i fa classes particulars d'àrab. Com que totes dues dones tenen un mínim de voluntat i són conscients que el saber no ocupa lloc, escolten gustosament els comentaris en català que espontàniament fas quan coincideixes en el carrer amb algú conegut.

Ni el turc, ni el xinès, ni l'àrab, ni l'hongarès tenen la més mínima semblança amb cap llengua llatina, però les quatre persones fan mans i mànigues per seguir les converses. Si apareix una paraula en català que desconeixen, no els fa res preguntar-ne el significat. Hi ha la confiança suficient per fer-ho.

Als antípodes d'aquestes situacions, de tant en tant ensopegues amb alguns funcionaris, els quals tenen garantit el sou siguin més o menys acollidors, i alguns treballadors d'empreses establertes a Fraga que fan veure que no t'entenen. I t'etziben, amb un posat desagradable: «¿No habla castellano?». O «En castellano, que así nos vamos a entender».

Quan passa això, no estem davant d'un fenomen paranormal. Es tracta simplement que la humilitat és sovint més fàcil descobrir-la entre alguns dels nouvinguts que entre alguns castellanoparlants que es guanyen la vida a Fraga.

Una fragatina de tota la vida d'un dels carrers esmentats, que té un fill estudiant a Sevilla, explicava que la deixaria preocupada que quan el seu xic tornés no li pogués detectar en el parlar un cert deix andalús.

Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió
Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/04/els_de_la_cantonada_84032.php

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)