Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Sí, ministre Totes i tots, endavant

2-Abr-2012

OPINIÓ
Joan Llodrà
Sí, ministre
Totes i tots, endavant

02.04.12 - Divendres passat vaig anar a una conferència que em va impactar. I no em va impactar el seu contingut. Un represaliat polític explicava el seu cas i un representant d'una entitat que se solidaritzava amb ell explicava l'ideari del seu grup. Res de nou i massa bé. Allò que em va sobtar perquè no ho havia sentit mai va ser la manera de parlar dels dos ponents. El represaliat, ben mallorquí, parlava un català bastant justet tot confonent massa sovint os obertes i tancades. El representant de l'entitat, ben barceloní, tenia una dicció correcta. Coincidiren però en una curiosa manera de fer servir el femení com a gènere neutre. La primera vegada vaig pensar que ho havia sentit malament o que l'al·lot s'havia equivocat. Però la segona vegada ja vaig comprendre que allò de dir “les meves companyes de lluita” en realitat es referia als companys i companyes o, a allò que en català de tota la vida, n'havíem dit companys, ja que el català té el masculí com a gènere neutre, o com a mínim ha estat així els darrers mil anys.

Pel que he pogut aclarir aquesta associació política es diu Endavant i basa la seva acció en tres eixos: l'anticapitalisme, l'independentisme i l'antipatriarcat. Del segon punt res a dir-hi perquè deu fer més de vint anys que ho som. Del primer en podríem parlar moltes hores i fer mil matisos. Ara, el que és brutal és el tercer: la lluita contra el patriarcat. A la seva Assemblea Nacional Extraordinària Antipatriarcal feta a finals de 2011 varen acordar rebutjar el masculí com a genèric, substituint-lo per mots col·lectius i quan això no sigui possible fer servir el femení com a genèric amb subjecte de persona. Per exemple, tenen un cartell sobre la vaga general que demana “estudiants i treballadores, totes a la vaga general”. Potser pensareu que estic exagerant o aprofitant un mal moment de dos joves a l'hora d'impartir una conferència. No, no, de cap manera. És tot cert, per impossible que sembli i es veu que la cosa gaudeix d'un cert èxit dins segons quins ambients.

Gabriel Bibiloni n'ha parlat amb preocupació al seu blog http://bibiloni.cat/blog/?p=2085 perquè aquesta tendència surt de la Universitat mateix i no ha dubtat a l'hora de fer els qualificatius: una de les darreres modes del friquisme progre antisistema. Quan el mestre parla, és millor que els aficionats callem. En un primer moment tot això em va decebre bastant. Com pot ser que uns independentistes perdin el temps amb aquestes bajanades, em demanava. Cal però la visió optimista i girar la truita. Els independentistes som una gentada: tenim mestres universitaris, treballadors del metall, taxistes... Copam tots els gremis, fins i tot l'anticapitalisme antipatriarcal. Estam totes d'enhorabona. Endavant!


Joan Llodrà
Joan Llodrà

Origen


http://www.manacormanacor.com/si_ministre_04_12_1.html

Més sobre Estandardització/llengua culta (96)