Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Monolingüisme

25-Abr-2012

Política
Actualitzat el 25/04/2012 a les 00:01h
Monolingüisme
Ara que ja deixem enrere Sant Jordi i els comentaris eufòrics sobre la venda puntual de llibres durant aquest dia, m’agradaria tornar a parlar d’un estudi aparegut la setmana passada i al qual crec que no hem donat el ressò que es mereixia. Es tracta de l’informe elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en col·laboració amb la Cambra del Llibre de Catalunya, que analitza el consum de llibres durant el 2011. Tot i que trobo positiu que el percentatge de lectors de llibres hagi augmentat un 8% en els últims cinc anys i encara més el de lectors de llibres en català (9,5%), en canvi em sembla molt alarmant la dada que diu que els catalanoparlants fem un consum bilingüe de llibres (50% català-49% castellà) i els castellanoparlants, un consum monolingüe en castellà (9%-89%).

Per què em sembla alarmant? Doncs perquè, teòricament portem gairebé 30 anys amb la immersió lingüística a l’escola i això implica que una part molt important de la ciutadania catalana (la que té menys de 45 anys) ha estat educada en la nostra llengua. És a dir, que hauria de poder llegir perfectament tant en català com en castellà i això hauria de reflectir-se en les enquestes. Excloc els més grans de 55 anys. Probablement en aquesta franja d’edat, també molts catalanoparlants tenen dificultats a l’hora de llegir un llibre en la seva llengua perquè no van tenir ocasió d’aprendre-la a l’escola, malgrat que la transmissió oral no va fallar. Tot i ser una franja amb molta població (l’envelliment demogràfic és un fet), crec que no hauria de condicionar tant els resultats globals. Probablement, hi ha una altra explicació.

Les dècades passen, ens hem esforçat a integrar tothom des de l’escola en la llengua i la cultura del país, però tot i així hi ha coses immutables: la majoria de la gent que té com a llengua materna el castellà només llegeix llibres en castellà. En canvi, els que tenim com a llengua materna el català llegim habitualment en les dues llengües sense problemes. Això reflecteix quina és la llengua principal i quina la secundària en l’ecosistema cultural català. El bilingüisme és, doncs, com ja sabíem, una fal·làcia, només funciona des d’una de les bandes. I encara hi ha qui té la barra de dir que el castellà està en perill a Catalunya!

Fixem-nos en una altra dada significativa de l’estudi esmentat i cito textualment de la nota de premsa: “els lectors que tenen altres llengües diferents al català i al castellà com a llengua inicial llegeixen més llibres en català que els lectors castellanoparlants. En concret, el 13% dels primers llegeixen en català davant del 9% dels castellanoparlants que també ho fan”. Què ens indica això? Crec que la integració funciona molt millor quan s’arriba aquí sense saber cap de les dues llengües oficials i has de fer un acte de voluntat escollint en quina vols llegir llibres –perquè segurament t’és igual de difícil en les dues- que no pas quan tens com a llengua materna el castellà i et trobes davant una oferta immensa de lectura sense haver de fer cap esforç suplementari. El català, en aquest cas, és per a ells prescindible. I si els agrada un autor català, sempre podran recórrer a la traducció.

I el pitjor del cas és que no veig cap fórmula possible per revertir aquest situació en el futur.
Joan Vila i Triadú

Origen


http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/3549/monolinguisme

Més sobre Enquestes/estatística d'ús de la llengua (316)