Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Llibres tòxics

30-Mar-2012

QUI DIA PASSA... Qui dia passa...
Llibres tòxics
JOSEP FRANCO
30 març 2012
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 4 vots.


Mentre les estadístiques ens informen que cada dia es publiquen menys llibres, fins al punt que, enguany, hem tornat al nivell de publicacions de fa deu anys, algunes impremtes estan tremolant encara per culpa de certes publicacions que tracten d’intoxicar-nos, disfressades de llibres. I això, sense entrar ni en la qualitat, ni en l’oportunitat dels llibres que continuen publicant-se, ni en el drama dels possibles llibres editats en valencià que hem començat a perdre des que la crisi viral ens ofega.

L’altre dia, na María Jesús Puchalt, diputada de cultura i regidora de coses diverses a l’ajuntament de València, va presentar, molt orgullosa, un d’aquests llibre absolutament prescindibles: Sangre y arena, de Vicente Blasco Ibáñez, amb unes il·lustracions precioses del pintor madrileny Eduardo Arroyo que, segons la nostra diputada, “se enfrenta con valentía a una moda pasajera”, que es això d’estar en contra de la “fiesta nacional”.

¿Calia publicar un llibre per a recordar-nos que algunes valencianes no saben on tenen la mà dreta però volen donar lliçons als “paletos” dels seus conciutadans que encara volem parlar llengües destinades a l’extinció?

No sé què deu haver cobrat Arroyo per il·lustrar amb imatges d’animals torturats la prosa, no menys torturada, de don Vicente, però em fa la impressió que el tint per als cabells, utilitzat en quantitats excessives, pot arribar també a resultar tòxic, com alguns llibres. Perquè les declaracions de la diputada de cultura no són normals, com tampoc no és normal la defensa aferrissada de la “fiesta nacional” que fa la diputació valenciana, just quan més sensible es mostra la societat, en general, contra la tortura animal. Recordeu, si no, això de les granges de gallines, que s’hauran d’adaptar a una nova normativa que no faça sofrir tant els animalets. ¿Segur que els diners destinats a reeditar Sangre y arena amb il·lustracions d’Arroyo, no s’haurien pogut dedicar a subvencionar els criadors de gallines, que s’hauran de rascar la butxaca per a adaptar les granges a la nova normativa?

Ara, la palma, en això dels llibres publicats sense fonament ni trellat, se l’emporta la jove periodista d’investigació Sandra Mir. L’audaç periodista, que ja ha descobert que en una residència d’ancians no els tractaven amb l’amor necessari i que, en això de l’elecció de miss Espanya no tot està clar, va estudiar al CEU San Pablo de la nostra capital, i això es nota. Ara acaba de perpetrar, amb la complicitat d’un col·lega i d’una editorial que no esmentaré, un pamflet que, amb l’excusa de criticar el despilfarro públic, abomina de les despeses que alguns governs autonòmics destinen a la promoció de les seues llengües, que, molestar, als espanyols “progressistes”, no els molesten, però tampoc són imprescindibles.

¿Calia publicar un llibre per a recordar-nos que algunes valencianes no saben on tenen la mà dreta però volen donar lliçons als “paletos” dels seus conciutadans que encara volem parlar llengües destinades a l’extinció? Jo crec que no; però com ni visc a Madrid, ni he estudiat en una universitat privada, ni escric en l’idioma de Cervantes, probablement estic equivocat: deu ser que la biga nacionalista no em deixa veure la palla cosmopolita.
JOSEP FRANCO

Origen


http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/llibres-toxics/

Més sobre Ideologia sobre la llengua (274)