Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

CDC: ara toca independència

23-Mar-2012

Divendres, 23 de març del 2012 | 19:23OPINIÓ

Miquel Sellarès
Periodista
CDC: ara toca independència
Miquel Sellarès, CDC, Toca, Independència, Congrés
El congrés de CDC d'aquest cap de setmana és molt important perquè ha de representar un gir clar cap a la independència nacional i ha de plantejar, sense complexes, l'Estat català.

CDC, durant pràcticament 40 anys, ha passat de fer país a fer política, a fer institucions nacionals, a crear eixos de construcció nacional ─com la immersió lingüística i el model educatiu─, la CCMA i el se vaixell insígnia, TV3, la nostra policia nacional Mossos d'Esquadra i una molt personal política exterior del president Pujol.

Hi ha, però, una feina de CDC que no se'n parla massa, que és la cura que ha tingut CDC en la creació de l'escola de patriotes que ha significat ─i significa─ la JNC, i que avui, juntament amb gent procedent de la FNEC, configuren el gran relleu generacional i sobiranista d'aquelles generacions que van viure la moderació, el coitus interruptus, com una norma d'actuació.

Ara, doncs, toca un gran pas endavant, i que aquells nois i noies ─moltes vegades desautoritzats─ de la JNC i la FNEC, assoleixin el lideratge d'aquest partit, un pas vital per a aconseguir la independència del país. CDC té ara la gran oportunitat, donat que el fundador de Convergència, Jordi Pujol, ha sigut capaç, als seus 82 anys, de fer allò que mai s'espera d'una persona com ell: ésser capaç de reconèixer que potser s'havia equivocat en la seva estratègia de tants i tants anys.

Jordi Pujol, doncs, no serà un estorb per a aquestes noves generacions que tenen una obligació: la de portar el país fora de la invisibilitat que avui li redueix Espanya, i fer que Catalunya es normalitzi com una nació en el marc europeu. Hi ha, però, dificultats, donat que una part dels quadres polítics de CDC no els veig amb la capacitat de resistir les pressions per part de l'Estat a què seran sotmeses la classe política que ens ha de portar a la independència nacional.

Perquè no solament necessitem patriotes, que ja hi són, sinó homes i dones capaços d'arriscar el seu statu quo i el físic, si cal, perquè tots hem de ser conscients que en un inevitable moment haurem de trencar la legalitat vigent... i encarar-nos amb l'Estat.

CDC no pot cometre errors. I avui, quan té el poder més absolut mai somniat ni pel propi Jordi Pujol, no es pot permetre que el Govern de la Generalitat doni carta de naturalesa política a aquell partit que exerceix de botxí a les Illes, actualment amb gran virulència, com ho ha fet també al País Valencià. I menys encara: no es pot permetre que el President de la Generalitat, Artur Mas, ens parli de "normalitat democràtica" en referència a que un vidal-quadrista del PP sigui vicepresident de la CCMA. President: això no toca. Això és una irresponsabilitat.

Fa 40 anys vaig participar en la fundació de CDC. Tothom sap que jo ja ho era, d'independentista. Després vaig anar a Nacionalistes d'Esquerra i avui simpatitzo amb ERC al Principat, i amb el PSM a les Illes. I per mi és una gran alegria saber que persones com Oriol Pujol i Josep Rull assoleixen la direcció d'aquell partit que fa dècades mitja dotzena de persones vam posar en marxa. Els desitjo tots els èxits, tot el seny, tota la responsabilitat. Però avui toca independència.
Miquel Sellarès

Origen


http://www.tribuna.cat/opinio//cdc-ara-toca-independencia-23-03-2012.html

Més sobre Paraules i fets en la defensa del català (324)

Destacats