Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

LA LLENGUA INEXISTENT I LES VERGONYES D’EN DURAN

21-Gen-2012

LA LLENGUA INEXISTENT I LES VERGONYES D’EN DURAN
ALBERT1969 | dissabte, 21 de gener de 2012 | 21:05h
Segons ens informa la Plataforma per la Llengua, nomes una empresa compleix la llei sobre el codi de consum per fer l’etiquetatge dels productes com a mínim en català, tot això quan la propera setmana compleix el termini per adaptar-se a la nova normativa, que un cop més serà invisible, i una nova prova del nostre poder per imposar o legislar res. Per altra banda en Duran, ara ens diu que el pagament ajornat del 2008 sobre la disposició addicional tercera de l’Estatut de 759 milions depèn de les Eleccions andaluses, i que fins desprès no creu que hi hagi novetats. N’hi ha per llogar-hi cadires.

Efectivament, el 23 de gener acaba el termini per adaptar-se a la normativa del català en el consum, i les grans empreses no han fet les modificacions pertinents en el seu etiquetatge, nomes una de les 30 grans marques ho ha fet, i no s’espera que cap més faci el pas amb la permissivitat de la Generalitat. De fet el Codi de juliol del 2010 estableix que a Catalunya s’ha de fer com a mínim en català, i era un dels objectius per la normalització del català. De fet el nou codi ja be d’una llei de fa vint anys dins l’estatut del consumidor, i que ja preveia el dret de rebre les informacions en la nostra llengua, i demanava desenvolupar un reglament que ara es tornarà a incomplir. Per altra banda en Duran esta convençut que el pagament dels 759 milions no es farà abans de les eleccions andaluses del 25 de març. La vicepresidenta espanyola ja ha dit que eren fruit d’un acord bilateral entre la Generalitat, i el govern Zapatero el 2008, i que no es va complir, i ara es parlarà aquesta qüestió en un nou debat bilateral entre els dos governs. Cosa que ha fet dir al dirigent d’Unió, que el govern popular es més sensible a la situació financera de les comunitats que ho era el del PSOE.
Realment amb temes com el codi de consum, i la normalització completa de la nostra llengua pròpia en diferents àmbits, es veu clarament que el nostre poder es totalment nul. Les empreses han tingut des de la primera llei, i pel cap baix, uns 20 anys per adaptar-se a una norma tant normal com etiquetar almenys en la nostra llengua, sense perjudici de fer-ho en les altres que vulguin, i la realitat es que nomes una de les 30 grans ha decidit fer el pas. Aquest es el nostre pes davant el món, i aquesta es la normalització lingüística que volen des de l’Estat espanyol, un idioma protegit i un residual, i aquesta es la covardia i misèries de les nostres institucions, que davant la seva passivitat no son capaces de fer complir unes mínimes normes per intentar que la nostra llengua no acabi agonitzant. Sembla que la identificació dels nostres representants amb la nostra identitat, i amb la llengua com a pilar fonamental es mínima, i no s’atreveixen amb aquest complexa de regió de tercera intern, disfressat de nació per fora, exigir el que altres, amb situacions que considerem normals, no es plantejarien ja que seria un fet quotidià. El pitjor es que la nostra llengua nomes ens te a nosaltres, i no podem mirar cap un altre costat. Pel que fa a les misèries d’en Duran, ara resulta que ens vol presentar com a normal que un compromís del 2008, nomes fa 4 anys en forma de deute per llei, haurà d’esperar les eleccions autonòmiques d’un altre territori, per motius simplement electorals de partit, ja que donar el que ens correspon esta mal vist a l’Estat, i des de Madrid ens venen que va ser pactat amb l’antic govern de forma bilateral, i ara també es farà així, quan sap perfectament, i com ja he dit moltes vegades que la bilateralitat no existeix, ja que son dos nivells totalment diferents, un te el poder per decidir i l’altre simplement per demanar, i amb això les lleis sobretot les catalanes son paper mullat, aquesta es la realitat. Ara be, aquesta promesa i aquesta actitud partidista, a Duran li sembla sensibilitat pel nostra problema financer, es totalment indignant la barra d’aquest personatge, i que suposadament treballa pels interessos catalans.
En definitiva, una situació cada cop més al límit, i que requereix una solució immediata abans no sigui massa tard.
Albert Cortès Montserrat

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/213225

Més sobre Incompliment de lleis del català (210)

Destacats