Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Mosso, emmanilla’ns, dispara’ns, mata’ns

14-Gen-2012

Opinió
Opinió
14/01/2012
10:59 h.
Pastilles de papiroflèxia
Mosso, emmanilla’ns, dispara’ns, mata’ns
"Hem fracassat perquè el teu país és un sindicat i no Catalunya. La teva pàtria una butxaca eterna"
Francesc Canosa
Cap a on collons anem? Perdó per malparlar. Ho diré d’una manera més fina: Cap a on collons anem? Cap a on? Què és el que fa que un grup de mossos d’esquadra parlin exclusivament en castellà per protestar? Què està passant? Què ha passat?

Estem arribant a la veritat: el país del hi-ha-ha s’està imposant per damunt del país de la honradesa i de la seriositat. El país sotsobra amb ombra d’aniversari de Titànic (1912) i quatre dibuixos desanimats del Club Súper3 esclavitzats a coberta canten “anys i anys, per molts anys”. Hi ha soroll. Hi ha pistoles. Hi ha un tret. Mosso, ens has disparat i ens has tocat. Felicitats, per molts anys i pagues extres. Ho has fet a traïció. Injustificadament. Il·legalment. Immoralment. I tots els ments que et càpiguen al teu carregador castellà que t’ha de salvar. Ho has fet i a mi m’ha fet molt malt. Has disparat contra tot el que portem dins. I això no hi ha armilla antibales que ho aturi. Has disparat al cor. Sabies el que feies. Sabies on disparaves. Has disparat contra la teva família. Contra el teu poble. Contra el teu país.

No estic xalat perquè estic trist. I no confonc el fum amb el rostit. Sé que només sou uns quants, que els sindicats us han desautoritzat, que la major part dels companys estan impotents de tristesa pel que heu fet, pel que defenseu, pel que dispareu. Heu fet mal. Molt mal. I cal dir-ho. Necessitem expressar el dolor del ferit. Què faràs ara? Ens emmanillaràs en castellà? Ens dispararàs en francès? Què faràs? També dispararies contra Frederic Escofet que el 1930 escrivia: “A Catalunya existia una força denominada Cos de Mossos d'Esquadra, amb la missió de guarderia rural i forestal, semblant a la Guàrdia Civil, però, a diferència d'aquesta última institució, que era odiada pel poble (tot i ser admirable per la seva organització, disciplina i honestedat), pel fet que els Governs l’havien emprada sempre com a força coercitiva i de xoc contra l'oposició, en litigis polítics o socials, apartant-la de la seva veritable comesa, els Mossos d'Esquadra, emprat únicament contra bandolers o malfactors, eren respectats i estimats per tots els ciutadans”. Aquell any es feia càrrec dels cos. Escofet, fidel a Macià, a Companys, a la Generalitat, a la República. Mosso, militar. A ell li devem haver aturat els feixistes el juliol de 1936. Condemnat a mort. Guerra. Exili. Mosso, català i en català. El coneixes? També dispararies contra ell?

Catalunya confia en la seva policia. El país respecta i és, i serà, fidel als Mossos d’Esquadra. Fixa’t que va escriure el 1959 l’escriptor Joan Sales (aquest és l’aniversari que volem celebrar, no el del Titànic. Sales, enguany 100 anys!): “Hi ha problemes que més que els filòlegs els resoldrien els Mossos d’Esquadra: una vegada ho vaig dir a en Pompeu Fabra, que em va donar la raó tot rient. És formidable com moltes de les coses que ara ens anguniegen s’havien resolt per si soles durant el llampegueig de la guerra, només pel fet de passar a ser el català una llengua vivíssima i totalment usual (el govern, la ràdio, els comandaments de la majoria d’unitats –gairebé amb la sola excepció de les anarquistes-, tota la premsa política, etc.). Ho entens, mosso?

Però tu. Tu demostres clarament, diàfanament que hem fracassat. Que fracassem. Tu demostres que la Generalitat ja no serveix, que és una Generalidad. Des de la recuperació de la institució es van obrir les portes a tothom. I tu –com tants d’altres!– des de dins ens dispares. Hem fracassat perquè el teu país és un sindicat i no Catalunya. La teva pàtria una butxaca eterna (mirin aquest vídeo de 2009 del mateix personatge de 2012). Mentre Catalunya agonitza a tu només se t’acut parlar en castellà. Estem vivint un dels moments històrics més fràgils i decisius de la nostra història. I tu, parles en castellà. I tu, dispares. Això, això... Algú que fa això no pot ser un bon professional, ni una bona persona. Així és que anem per feina: emmanilla’ns, dispara’ns, mata’ns. Fes que no quedi ningú per pagar el teu sou. Fes que de Mossos passis a Mozo. Felicidades.
Francesc Canosa

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/01/mosso_emmanilla_ns_dispara_ns_mata_ns_79528.php

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)