Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

L’atac dels Mossos a la llengua catalan

17-Gen-2012

Opinió
Opinió
17/01/2012
00:00 h.
Amb criteri
L’atac dels Mossos a la llengua catalana
"El deteriorament és tan accelerat, amb una galopant espanyolització, que sembla obvi que està promogut des de dins mateix del cos"
Víctor Alexandre
Ja fa molts anys que el cos de Mossos d’Esquadra no té res a veure amb els seus principis fundacionals. Res en absolut. Així ho diuen, a més, algunes de les persones que es dediquen a la seva formació. No és estrany que la simpatia amb què se’ls va acollir inicialment i les diferències notables que hom podia percebre entre ells i els cossos de seguretat espanyols s’hagin esvaït. Hi ha agents, fins i tot, que no entenen les raons d’aquest distanciament. Però, de debò no les entenen? Ja es va veure a la plaça de Catalunya de Barcelona els extrems a què arriba el comportament demencial dels antiavalots contra persones que es limiten a practicar la resistència passiva. I la prova és que el cas s’està dirimint als tribunals. Però hi ha altres qüestions que no tenen res a veure amb això i que també deterioren la imatge dels Mossos. De fet, el deteriorament és tan accelerat, amb una galopant espanyolització, que sembla obvi que està promogut des de dins mateix del cos. El conseller Puig tindrà feina a foragitar-ne els talps.

La mostra més recent la trobem en l’atac a la llengua catalana que els Mossos han perpetrat, segons diuen, per defensar les seves demandes laborals. Es veu que per demanar cotxes i armilles s’ha d’atacar la llengua catalana, perquè la llengua, com sap tothom, és la culpable de tot el que passa a Catalunya. Val a dir, però, que els Mossos i el seu sindicat SPC no estan sols en aquesta qüestió. Al darrere hi ha els sindicats nacionalistes espanyols UGT i CCOO. Dos sindicats amb el centre neuràlgic a Madrid que, al costat d’SPC, s’expressen en aquests termes:

“Com que a Interior li fa mal la llengua, doncs anem contra la llengua”.
“Hem pres la decisió de canviar al castellà en les comunicacions amb la premsa, perquè ens empara el fet que hi ha dues llengües cooficials. Som una policia autonòmica i podem fer servir tant el català com el castellà. I com que sembla que li importa tant a aquest govern nacionalista de CiU la qüestió de la llengua hem pres aquesta mesura”.
“La Constitució [espanyola] diu que hi ha dues llengües cooficials, i nosaltres estem obligats a treballar amb totes dues. Ara decidim que en farem servir una. És una mesura més, com l’ocupació de la comissaria. No hi ha cap reivindicació política al darrere”.
“És fàcil de portar a terme, és legal, posarà dels nervis al govern, agradarà als opositors al govern i és totalment compatible amb qualsevol altra mesura”.


Realment cal estar molt amarat d’autofòbia per caure tan avall. D’autofòbia i d’espanyolisme. Però d’SPC, UGT i CCOO es pot esperar qualsevol cosa. Recordem que UGT i CCOO estan visceralment en contra que el 50% de les còpies de les pel·lícules que es projecten a Catalunya estiguin doblades al català i que l’1 de febrer de 2010 van donar suport al boicot dels exhibidors. Per això, amb la seva mesura d’escopir sobre la llengua catalana, pretenen que Catalunya es mostri al món com la viva imatge de l’esclau que té tan interioritzada la seva condició que, a més del menyspreu de l’amo, necessita menysprear-se ell mateix. I com que és masoquista fins al moll de l’os, res no li produeix més plaer que fustigar-se una de les parts del cos més nafrades: la llengua.

Tanmateix, analitzant els arguments d’aquests sindicats, veurem que no hi ha delator més inclement que el llenguatge. Diuen que van “contra la llengua” perquè “a Interior li fa mal la llengua”. O, dit d’una altra manera, com que la conselleria s’estima la llengua catalana han decidit parlar en espanyol per fer-li mal. Queda clar, doncs, que ells, a més de no estimar la llengua catalana, experimenten plaer anorreant-la. Un altre dels seus arguments és definir-se com a “policia autonòmica” nacionalment espanyola, perquè per a ells Catalunya no és una nació ni és res de res. Quatre províncies perifèriques a tot estirar. I com que no és res de res, els Mossos d’Esquadra no són la policia nacional de Catalunya. Són simplement això: agents “autonòmics” d’una nació que es diu Espanya. Aquesta sí que la veneren.

Té gràcia, per altra banda, que gosin dir que ells no fan política i que alhora justifiquin el seu atac a la llengua catalana en la voluntat de fer mal al “govern nacionalista de CiU”. Realment curiós, perquè, si la llengua no és una eina política, com és que la utilitzen políticament contra el govern? Perquè és un govern nacionalista català? I què entenen ells, per nacionalista? Defensar la llengua pròpia és ser nacionalista? Aleshores com n’hem de dir, del Partit Popular i del Partit Socialista, que no sols defensen la llengua espanyola sinó que la imposen a nacions que en tenen una altra? Imposar l’espanyol no és ser nacionalista, però defensar el català sí que ho és? Francament, només un nacional-no-nacionalista espanyol pot dir una cosa així.

Un punt hilarant, malgrat la gravetat de la situació, és el que recolza en l’afirmació que els Mossos “estan obligats” a treballar en llengua catalana i en llengua espanyola i que, consegüentment, han decidit “fer servir només una”. I quina és aquesta “una”? Doncs l’espanyol, naturalment. L’espanyol, com la ciència ha explicat un munt de vegades, no és una llengua nacionalista. I ara! L’espanyol és una llengua franca, innòcua i apolítica. El català, en canvi, és una llengua connotada, nociva i fastigosament política. I, és clar, deixar de parlar-la és un descans. És tan odiós això d’haver de parlar català per guanyar-se la vida. Oh, quin fàstic! Sort que de tant en tant els nacionals-no-nacionalistes poden fer vaga de català.

En tot cas resulta molt il·lustratiu que diguin que ataquen la llengua catalana perquè es tracta d’una mesura que “és fàcil de portar a terme” –demostren la seva valentia atacant la llengua feble– i que “agradarà als opositors al govern”, cosa que vol dir que consideren que l’oposició és espanyolista i que, per tant, se solidaritzarà amb ells. El que crida l’atenció és que no s’adonin que dient això es retraten també a si mateixos com a nacionalistes espanyols. Aquesta és la raó per la qual UGT i CCOO, en les seves múltiples reivindicacions laborals, mai no han pressionat el govern espanyol deixant de parlar espanyol. En quina llengua parlarien, aleshores? És el problema que té ser nacional-no-nacionalista espanyol, que quan no pots parlar en espanyol et quedes incomunicat.
Víctor Alexandre

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/01/l_atac_dels_mossos_a_la_llengua_catalana_79609.php

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)