Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

boicot a la cervesa catalana

9-Gen-2012

boicot a la cervesa catalana
jaumefabrega | Opinió | dilluns, 9 de gener de 2012 | 11:28h
El típic esport espanyol del boicot als productes catalans... igual que a la Sèrbia imperial

CERVESA I BOICOT

L´empresa Moritz ha fet gestos- que totes les empreses catalanes, haurien de fer- en pro de l ús de la nostra llengua. Doncs bé , des de l´Espanya catalanofòbica, de la FET y de las JONS (PP i PSOE),per terra, mar i aire, a través de la premsa, la ràdio i la TV, li ha ficat el dit a l´ull. Com si les empreses espanyoles, o d’ altres d’ estrangeres radicades a Espanya, no fessin el més ranci espanyolisme, fins i tot a Catalunya: i en tenim exemples ben clars, com Nestlé, Carrefour, Seat i tantes altres, que practiquen polítiques anti-catalanes I no per això les boicotegem, cosa que seria una obligació moral; però moral no és sinònim de pràctic o, simplement, de factible. A més, em semblaria estúpid, ja que com va dir el savi, l´enze de veritat és quell que per perjudicar un altre es perjudica ell mateix. Si els espanyols , en general, són així, és el seu problema, encara que aquesta estupidesa sigui tamb´eun problema per als catalans.

Igualment, cerveses Damm també mostra de forma positiva envers la llengua catalana, així com la major part de cerveses artesanes- un sector en expansió- començant per Ona, de la Catalunya Nord.

Al contrari, crec que no hem de boicotejar cap producte espanyol, així, que sempre que pugui, o em convidin o m´ho permeti la butxaca, menjaré algun dels bons productes espanyols, sigui un pernil ibèric de Salamanca, un fino d’ Andalusia o una Torta del Casar d’ Extremadura, encara que ells , parlant en general, no ens puguin veure ni en pintura.

Això no vol dir que no hàgim, de fer saber a aquestes empreses- radicades a Barcelona- com ens molesta el seu anticatalanisme. Desenganyem-nos: Espanya, tal com la coneixem, és incompatible am els drets lingüístics o, simplement, amb la democràcia. Empreses tan “catalanes” com Gallina Blanca retolen els seus productes amb 10 o més llengües, i els sobres de sopa fins amb tres llengües en diversos països, però a Catalunya ens madrilenyitzen amb l´horror d’ anunci del “Juan Palomo” o els seus “sofritos” “lo como lo guiso”. La pela és la pela, està clar!.

Als Països multilingües civilitzats, hi són llengües oficials- és a dir, alhora territorials i d’estat- les que s’ hi parlen: alemany, neerlandès i francès a Bèlgica, francès, alemanys, italià i romanx a Suïssa; francès i anglès la Canadà, suec i finlandès a Finlàndia. L´etiquetatge dels productes que hi circulen, per llei, així en donen testimoni. Aquí, com saben molts fabricants que ho han intentat, si un productes és etiquetat en català, els espanyols el rebutgen: de nosaltres només en volen els diners. Només Espanya, amb una llengua viva i parlada per milions de persones, és l´excepció. El català o es pot utilitzar tranquil.lament no a Catalunya: ni la Generalitat fa complir les pròpies lleis lingüístiques; a TV3 i a CR tenen una política activa, a través dels anuncis, en castellà. El PSOE i la seva sucursal catalana en aquesta matèria, és pràcticament igual que el PP o, simplement, el deixa fer.

Això sí, amb la connivència i la complicitat criminals de la pràctica totalitat de periodistes, creadors d’ opinió, artistes, escriptors i intel.lectuals espanyols, que no diuen res davant els atacs racistes (per motiu d’ origen) a Catalunya, o les darreres “gràcies” de Peces Barba, Antena 3 o Tele 5 o, per postres Intereconomia, Tele Madrid o la Tv regional d’ Aragó (que practica autèntiques campanyes racistes i basades en la mentida històrica, suposament en clau d’ humor, contra Catalunya i els catalans).

Per postres, quan vénen aquí- durant tot l´any o per Sant Jordi, els riem les gràcies, tot i que ens escupen a la cara amb “altanaría” castellana d’ “hidalgo” perdonavides...de Vargas Llosa a Pérez Reverte, i tutti quanti.
Jaume Fàbrega

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/212289

Més sobre Llengua i economia (100)