Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La predica en favor d'Enric Valor (1)

11-Dec-2011

La predica en favor d'Enric Valor (1)
adasi | ateneu_bétera | diumenge, 11 de desembre de 2011 | 22:30h
Anit vam continuar el programa que l'AteneudeBétera dedica a la literatura i les idees, amb una conferència de Jem Cabanes en favor del mestre Enric Valor. Si la setmana passada Ferran Zurriaga ens emocionà amb els llinatges i el repoblament de la vall d'Olocau, Marines i Gàtova, Jem ens va relluir la figura i el mestratge d'un narrador gegantí, capaç de bastir una llengua total a partir de la cultura i la llengua popular, que no vulgar, d'un escriptor precís, pulcre i acurat com pocs. Juntament amb altres rondallistes, sobretot mossén Alcover i en Cassaponça, tots tres ens han llegat un testimoni de la llengua que és un monument, orgull del país.
Les rondalles mallorquines són, sens dubte, un pou de saviesa, per la riquesa i l'exhuberància lingüística en tots els sentits, però anit Jem Cabanes ens va explicar perquè considera Valor, amb solament trenta-sis rondalles, una peça cabdal de la literatura catalana del XX i de sempre.

«Per a parlar de Valor, no fan falta pretextos. No caldrien aniversaris. La seua obra ens sol·licita contínuament. Una obra solidíssima, matèria interminable d’estudi i de reflexió, per a tothom i tostemps. I és que, tornant a l’apreciació fusteriana de Vicent Andrés Estellés (el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March), trobe que no és gens aventurat un juí semblant sobre la prosa d’Enric Valor, meravellosa com feia segles que no teníem.»


L'auditori de la cambra de l'ateneu era ple, quaranta persones abrigades per una lectura apassionada, febril, de goig i de regal per l'auditori i pel protagonista d'aquell text, Valor en Valor: et portava pel camí de redescobrir-nos a través dels mots; pensava en el mateix senyor escriptor, escoltant Cabanes: viure el text i aquella exposició amorosa en favor d'un home que ens ha donat tant, als valencians.

«I és perquè estimava aquesta llengua que esdevingué un gramàtic, un divulgador de la gramàtica, com n’hi ha poquíssims: molt responsable. I molt responsable vol dir que tenia una idea clara i precisa del funcionament correcte i digne de la llengua, de la llengua total. És a dir, de la llengua de tots els parlants i de cada lloc. I molt responsable també vol dir que fou un divulgador gramatical pràctic i eficaç. No oblidem que Valor no fou un home de formació universitària. Que fou, en bona part, un autodidacte, molt sensible, doncs, a les dificultats que podien presentar als interessats a conèixer bé la nostra llengua.»

La prèdica, segons que va batejar-la Toni Marzo pels volts de la una de la matinada que tornàvem de passeig cap a casa, després que ja havien passat el sopar i les eufòries esportives, valdria uan publicació senyorívola, i emmarcar el revalor que hi afegí el conferenciant sobre una de les fites literàries dels valencians i de tots els catalans.
Albert Dasí

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/210553

Més sobre Enric Valor i Vives (23)