Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Cara al sol, Peces-Barba i els bisbes

25-Oct-2011

Opinió | Llorenç Capellà
Cara al sol, Peces-Barba i els bisbes
Llorenç Capellà | 25/10/2011 | Visto 31 veces

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

El brogit que ha provocat la renúncia d'ETA a la lluita armada ha dissimulat el degoteig incessant de verí que destil·la l'espanyolisme militant i que malbarata la convivència d'Espanya amb els diversos pobles de l'Estat. I en el camp de les provocacions, un fet vergonyós: Falange cantant Cara al sol, al passeig de Gràcia, cosa que no havia fet tan a gust del gener del trenta-nou ençà. El motiu: la convocatòria d'un acte d'intimidació davant la seu d'Òmnium, amb el permís del Conseller dels Mossos, el senyor Felip Puig, que ha oblidat que Falange va entrar a Barcelona amb les forces d'ocupació. Falange, com els altres grupuscles d'origen nazi o feixista, hauria d'estar il·legalitzada, però els pares de la Constitució, l'any setanta-set, més que atendre criteris d'estricte justícia, maniobraven d'acord amb els límits d'allò que era considerat tolerable pel franquisme. Un dels set pares va ésser el senyor Gregorio Peces-Barba, jurista, socialista de Suresnes i un d'aquests espanyols que consideren que els catalans els hem d'estar agraïts perquè entenen el problema catalán.

Naturalment, els tolerants de les seves talladures passen a ésser intolerants quan intueixen que el problema catalán pot derivar en el problema español. Aleshores arrien ràpidament la bandera del progressisme i diuen frases tan rotundes com és ara que "la lengua propia de todo el Estado es la castellana" o que "la cultura castellana es la cultura común de todos". Ras i curt: Bauzà no tindria inconvenient a considerar-les de collita pròpia. Però les dues, no cal dir-ho, corresponen al darrer discurs del senyor Peces-Barba. Recapitulem: amb els socialistes, als catalans ens espera un futur de negra nit. I amb els conservadors...? Negre i tenebrós. La Conferència Episcopal acaba d'advertir els catòlics que únicament votant Rajoy trobaran el Cel, i es queden tan tranquils tot i que suposa una mentida més grossa que un pa de pagès.

Don Mariano va intentar enfilar-se fins al cel, amb un helicòpter, i hem de suposar que Sant Pere no anava d'ell, perquè abans d'agafar altura l'aparell va caure en picat i va estavellar-se contra un camp de cols. Clar que d'això fa una pila d'anys i ja ningú no en parla. La història s'escriu a la pissarra, amb guix, i sempre hi ha algú amb el pedaç preparat per a esborrar. Records: danger, stop! Gaddafi va tenir grans amics a Espanya dels quals esperem inútilment un article necrològic. Fins i tot Aznar va acceptar-li un cavall, que ben igual ara regala als picadors dels toros per treure-se'l de davant. En fi...! Parlem de les coses divines. Els bisbes han acordat que Déu considera Espanya única i indivisible i ja prediquen la bona nova als creients. "Pedimos del Señor de la paz y a su Madre que iluminen a quienes vamos a votar", conclouen. Tornem-hi torna-hi amb la prèdica de sempre...! Bé es veu que no paguen delme de les mentides que diuen.
Llorenç Capellà

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/opinio/cara-al-sol-peces-barba-i-els-bisbes.html

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)