Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Del riure, les dècimes desbaratades i les cançons verdes

22-Oct-2011

Opinió | Climent Picornell
Del riure, les dècimes desbaratades i les cançons verdes
Climent Picornell | 22/10/2011 | Visto 99 veces

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

Napoleó balla amb una dama italiana: "Tots els homes ballen malament?". Li contesta la dama: "Non tutti, ma buona parte". Un cert múscul de la intel·ligència fa falta per riure. I més per riure's d'un mateix. "Es volia suïcidar però es conformà esqueixant la seva foto". La ironia, que es fot de la mort i de l'estupidesa humana. Barzelletta (ferir de valent) en diuen en italià, de l'acudit. Per cert, saben aquell de "Què fa un de Lepe vestit de vampir damunt un tractor? Sembra el pànic". El conten a molts països quan es volen riure dels veïnats. Certament la burla, el joc de paraules, el sexe són eines de l'humor, provocant el riure que és, al mateix temps, una arma contra el poder i una teràpia contra les desgràcies.

A la pregunta de si hi ha un humor mallorquí, la temptació és pensar en dos conceptes oposats: Humor i Mallorquí? Com "Pensamiento y Navarro". Però ni tant, ni tan poc. I encara que, segons els francesos, l'humor viatja tan malament com els formatges fets amb llet crua, tenim trets humorístics diferencials? Com per tot. Els mallorquins ens riem dels veïnats, feim befa dels poderosos, i dels capellans, ens agraden els desbarats -ara parlarem de les dècimes desbaratades- i fotre'ns de nosaltres mateixos, amb mesura, això sí. Però el dibuix que en surt no té gaire pietat: gent poc compromesa, ajornadors dels problemes "ja ens veurem" o "ja en parlarem", creure'ns més llestos que els altres, cruels amb els nostres jueus, els xuetes...
Si trec el tema de l'humor, i del riure, és perquè hi faig recerca i perquè vaig proposar a Gabriel Janer Manila que durant l'XI Diada del Pare Ginard, ara fa un dies, ens parlàs d'algun dels seus vessants satírics. Trià la "Fantasia còmica al Cançoner Popular de Mallorca: Les cançons de desbarats i absurds".

Però entre els milenars de cançons recollides pel frare santjoaner, hi ha alguns buits: les cançons de contingut polític, les eròtiques o les de burla religiosa. De les primeres, probablement, no es volgué complicar la vida, ni la volgué complicar al seu editor, Francesc de Borja Moll, en temps del franquisme. "Dones que no teniu pa / i als fills donau figues seques, / això són ses papeletes / que vos donaren ses dretes / quan anàreu a votar"; aquesta no hi és, com tantes altres que el glosat havia popularitzat. De les eròtiques, tant podem pensar que, essent frare els qui les recollia, ja no les hi devien contar, o si més no, ell decidí no publicar-les. Moll en parla, al pròleg, dels documents "verds" o "bruts".

De totes les maneres, en Janer Manila en dos treballs (Sexe i Cultura a Mallorca, el cançoner i la narrativa i el teatre) rescatà les cançons eròtiques, desxifrant el nostre codi sexual. Un exemple: "A Capdepera una n'hi ha / que cada dia se'n va a combregar. / Ella fa veure que hi va per Déu / i hi va per veure el pare Mateu. / El pare Mateu li donà consol, / li pegà premudes davall es llençol. / Davall es llençol hi varen trobar / sa de Capdepera amb un capellà". Així són les coses, i malgrat aquests oblits, voluntaris, no li trauran al Cançoner Popular de Mallorca el fet de ser un dels estalons de la nostra llengua.

La ponència de Gabriel Janer, que el Col·lectiu Teranyines de Sant Joan publicarà als Papers de Cal Pare Ginard, agafà la sendera de la fantasia còmica i del riure festiu. Féu esment que el pare Ginard coneixia l'enorme capacitat de sàtira de mossèn Alcover, ("riure's del ball i dels sonadors, del sant i de la festa, i fins i tot de l'enterro...") malgrat que l'empràs moltes vegades a favor del seu integrisme. Els religiosos es divertien, ja en l'edat mitjana, amb els desbarats aplicats a la gramàtica o a les sagrades escriptures, que van perviure en les nostres dècimes desbaratades. "L'amo de Son Ametler, / un dia de matinada,/ trobà dins un panada / sa taleca d'es porquer./ De seguida que ho sabé / es prior de sant Jeroni / dispongué que en Pep Dimoni / se'n dugués a passejar, / damunt es call de sa mà, / sa torre de Babiloni". Com bé digué Janer Manila, aquests absurds i extravagàncies que, sense cap ni peus, provocaven les rialles, han passat al cançoner. Moltes han perdut part dels seus versos. "Una mosca vironera / venia sucre esponjat, / i una beia amb un xorrac / ‘faitava una cadernera / com un gall enmig de s'era / qui feia batre un llimac". El recurs a l'absurd és una mostra de la congruència de l'humor mallorquí amb l'universal. Així com es pot aplicar una sistemàtica general a la classificació de les nostres rondalles, passa el mateix amb les dècimes desbaratades i la seva fantasia, filla de l'absurd. Janer fa veure que aquests diàlegs impossibles i contextos imprevists, hereus de cançons antigues, també eren usats pels surrealistes.

Saben aquell d'un mallorquí que pateix ejaculació precoç? Li diu ella desencisada: "I ara?" Respon ell: "Vaja! No m'havia passat mai!". Com en Biel de son Dalmau. Humor mallorquí? N'hauríem de tornar a parlar.
Climent Picornell

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/opinio/del-riure-les-decimes-desbaratades-i-les-can-ons-verdes.html

Més sobre Glosadors - Cultura tradicional (136)

Destacats