Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

En diuen immersió

18-Set-2011

En diuen immersió
adam | Polítiques | diumenge, 18 de setembre de 2011 | 19:03h

Els nens i nenes dels Països Catalans, com els d’altres països semblants al nostre, parlen a casa seva moltes llengües diferents. Com que a les escoles ens en cal una de vehicular (la que utilitzen els mestres i els llibres de text) el més lògic és escollir la llengua del país i pensar que és amb aquesta amb la que tots els nens es podran entendre.

Tot i així, a la majoria d’escoles de la Catalunya Nord la llengua vehicular és el francès, a l’Alguer, l’italià, i a la Franja de ponent, a la Comunitat autònòmica aragonesa, el castellà. A tots aquests territoris, el català, a l’escola, hi té un paper secundari, marginal. Al País Valencià hi ha dos models escolars diferents, un en cada llengua oficial, amb el perill de divisió social que això comporta. Per últim, a les Illes i a la Catalunya estricte s’utilitza la llengua catalana en la majoria de centres públics i concertats i amb uns resultats discutibles: un nivell d’anglès baixíssim, un nivell de castellà alt, equiparable al de territoris històricament castellans, i un nivell de català en ascens però que encara té moltes mancances, tots coneixem gent (alguns són futbolistes o cantants famosos) que malgrat haver fet, teòricament, tota l’educació obligatòria en català, tenen encara serioses dificultats per expressar-se en aquesta lengua. Malgrat això, en aquests dos territoris, el Principat i les Illes, hi ha una pressió evident, provinent de sectors molt minoritaris, dels tribunals espanyols o del mateix govern balear, a favor de disminuir l’ús del català i augmentar el del castellà. No ens hauria de sorprendre, l’escola és una eina indispensable per promoure i estendre l‘ús d’una determinada llengua. Nosaltres ho sabem, i ells, que fa 300 anys que lluiten per imposar el castellà a casa nostra, també.

Què pot passar, ara, després de la interlocutòria del TSJC? La comunitat educativa i la societat catalana té molt clar que l’actual model, anomenat d’immersió, és el millor tant pel país com pels nens i nenes que van a l’escola. Ara bé, amb les sentències recents és possible que en determinades escoles o aules, en les quals hi hagi un tant per cent d’alumnat molt alt que no tingui el català com a primera materna, s’introdueixi (o s’augmenti) l’ús del castellà, per comoditat, en la majoria dels casos, però avalats per aquestes decisions judicials. I això pot passar, precisament, als llocs on més cal que l’escola sigui en català, impedint que molts alumnes puguin aprendre la llengua del país i dificultant-los, així, l’accés a drets i oportunitats.
Adam Majó

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/205047

Més sobre Llengua i ensenyament (312)

• El Pacte per l'Educació aposta per una escola en català (notícia, 27/08/2014)
• Fins que els humiliats deixem de ser-ho (Xavi Sarrià) (testimoni, 25/07/2014)
• Ara més que mai (Marina Ferriol Torrejón) (testimoni, 24/06/2014)