Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

És natural el bilingüisme?

4-Ago-2011

És natural el bilingüisme?
elsaaforges | Llengua | dijous, 4 d'agost de 2011 | 23:42h

Ho he dit algun altre cop però ho repeteixo perquè no en quedi cap dubte. No sóc sociolingüista ni filòloga, però sí que m'apassiona la llengua, tinc curiositat i sóc observadora. Actualment a Catalunya està força estesa la creença que el bilingüisme és natural, saludable i enriquidor [per a tothom]. Es considera que és una riquesa comptar amb dues llengües oficials, a saber, català i espanyol, i que ser poliglot és un do que ningú no hauria de menystenir.

Espero que cada vegada hi hagi més persones que es despertin i posin aquest dogma en qüestió. Anem a pams. El bilingüisme és natural? Recordo que quan vaig estudiar sociolingüística a COU, em van explicar que no hi ha cap comunitat que sigui bilingüe per naturalesa, pel fet evident que no hi ha cap persona que pugui parlar en més d'una llengua alhora. Totes les persones tenim una única llengua materna, i això no obsta perquè més endavant puguem adquirir altres llengües i arribar-les a parlar amb el mateix grau de fluïdesa que la materna. El "bilingüisme" en una comunitat de parlants només hi arriba per dues vies: per la conquesta armada o bé per una pressió demogràfica que porta una altra llengua. No cal recordar que Catalunya ha patit els dos fenòmens.

El bilingüisme és saludable? Depèn de l'estatus de què gaudeixi cadascuna de les llengües. Si estan en estricta igualtat de condicions, ho seria. Posem per cas, si a Catalunya català i espanyol gaudissin d'un tracte idèntic en tots els àmbits, jo hi estaria d'acord. Això voldria dir remetre'ns novament a la sentència del TC sobre l'Estatut de 2006, en què es qüestionava l'obligació de saber el català i la preferència de la nostra llengua als mitjans de comunicació públics. Coses, d'altra banda, que haurien de ser òbvies per a qualsevol persona amb una capacitat racional mínima. En el marc espanyol, o bé les quatre llengües haurien de ser cooficials a tot l'estat, o bé a cada nació només hi hauria de ser oficial la llengua pròpia.

El bilingüisme és enriquidor? Expressat així, en abstracte, naturalment que sí. Ara bé, si ho extrapolem al cas de Catalunya, és evident que per als catalanoparlants és empobridor de la manera que ens el fan viure. Només cal fer un cop d'ull als canals de televisió que podem veure. Quants n'hi ha en català i quants en espanyol? Això per no parlar del cinema (que jo, personalment, prefereixo en versió original de totes totes, i per tant, no crido gaire o gens a favor del doblatge al català). A nivell de premsa cal reconèixer que s'ha fet un pas endavant molt important, amb les quatre grans capçaleres editades a Barcelona en català: Ara, El Punt Avui, La Vanguardia i El Periódico. Però què passa amb les publicacions periòdiques? I amb els jocs d'ordinador? I amb les sèries i pel·lícules en DVD? Res, que no som un país normal.

Mentre el català no sigui necessari per viure a Catalunya, no estarà normalitzat. Però cada vegada que es parla de l'obligació de conèixer la llengua de Catalunya, es trepitgen uns quants ulls de poll. Ens fa por demanar una cosa òbvia? Volem que el català sigui independent o residual, tot parafrasejant el president Pujol? Si continuem permetent que el català necessiti la crossa del castellà al costat per caminar, ho tenim molt pelut.

D'altra banda, per què hem de pensar que el bilingüisme ha d'ésser entre català i espanyol? Què passa amb els catalanoparlants que viuen a la Catalunya Nord? I amb els que viuen a L'Alguer? Llur bilingüisme no és amb l'espanyol sinó amb el francès i amb l'italià, respectivament. El català s'ha d'independitzar de qualsevol altra llengua, fer el seu camí, reivindicar i fer servir amb naturalitat les seves pròpies estructures sintàctiques, sense interferència de l'espanyol o de qualsevol altra llengua que pugui contaminar-lo.

Tot llegint les delicioses Converses filològiques que ens va llegar Pompeu Fabra, cito un text del mestre que encara avui, noranta anys més tard, segueix tan vigent com aleshores:

"[...] Perquè no es tracta pas d'escriure i de parlar amb correcció gramatical. Es tracta d'escriure i de parlar el català correctament -cosa sensiblement distinta. La primera aspiració és important. La segona ho és molt més. És sobretot la més positiva, la d'efectes més reals i transcendents. La correcció gramatical és una qüestió de l'ordre de la higiene. L'altra és una qüestió de pensament. Les llengües tenen un esperit, un geni, que en condiciona la morfologia i la sintaxi. Si podem tornar a la construcció correcta i autèntica, apareixerà l'esperit de la llengua."
Elsa Álvarez Forges

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/202569

Més sobre Bilingüisme (63)