Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

el jove patrimoni glosador

19-Jun-2011

el jove patrimoni glosador
mariadolors | cançons que parlen (I) GLOSA | diumenge, 19 de juny de 2011 | 23:56h
Ahir al migdia, dinant a casa, al meu fill el feia somriure la curiosa situació comunicativa provocada per l'intercanvi de missatges glosats, via mail, entre persones adultes que no ens coneixem. Escriure amb quartetes rimades s'ha convertit en un hàbit freqüent entre les persones tocades per la glosa, especialment en estats dels facebook, en piulades (ho podeu veure als Garrotweets que espurnegen el twitter des de fa temps) i també, sovint, en missatges de correu. La poesia oral improvisada (nom que també està rebent aquest art) no s'acostuma a escriure - es crea al moment - però fer-ho ajuda a practicar la tècnica, i és una temptació molt divertida. Aquest cap de setmana la confluència de diferents esdeveniments m'ha confirmat el que fa temps que intueïxo, (que aquest art antic és un autèntic patrimoni dels joves- en un sentit ampli de joves -), i sota el màgic record de Calaf m'he inspitat per raonar-hi una estona (segueix)

Aquest any no hem pogut anar al Desfoca't, a Calaf, i ens hem perdut la LLiga. El motiu? ens ha coincidit amb les Festes de Sant Lluís, al barri Manresà de Badalona. Curiosament és aquí on l'any passat es va estrenar el "La conya marinera, Badalona Glosa" amb gran èxit de participació, amb dos concursos (novells, i també experts) i amb un públic molt nombrós. L'actuació es va inscriure dins la tarda clàssica d'havaneres per als avis del barri, i es va provar l'invent de canviar les havaneres per la glosa. Malgrat l'espectacle va agradar, no s'ha repetit: els avis (i les àvies) s'estimen més les havaneres, i si es vol repetir amb la glosa caldrà buscar-li espai propi. El vespre de diumenge, escoltant les havaneres en la fresca i plàcida placeta del manresà vaig trobar singular que un art antic com aquest, d'arrel tradicional, agradi molt més als joves que als vells. Està clar que aquí se n'ha perdut la cadena transmissora, i a diferència del que passa sovint, són els joves els qui ho han rescatat, s'ho han fet seu... i no troben prou quòrum entre els més grans...

El mateix cap de setmana viatjo pel web del projecte ARCE - ara ja hi ha vídeos penjats, és molt impressionant - i no puc deixar de pensar en aquesta idea dels joves, dels joves que s'ho fan seu, que ho reben del no res - alguns en tenen referències, però pocs - i que adquireixen la tècnica amb una facilitat increïble.

Tot just fa quinze dies, al Parc de Can Solei, improvisàvem un taller de garrotins davant 400 persones, a la Festa Som Cohesió dels Quedem? d'Òmnium, i el resultat va ser, també espectacular. Aquí es van donar tots els ingredients: hi havia una intenció molt clara per DIR, per transmetre coses (aquí en teniu un recull); els qui s'estrenaven cantant garrotins eren alhora novells en l'ús de la llengua catalana; la sintonia entre les persones que participaven era màxima, els garrotins van actuar com un catalitzador de la cohesió, i es respirava molta gresca. Aquesta facilitat, aquesta connexió amb el poble i aquest convit a improvisar en públic sense tenir-ne expertesa és una altra de els coses que em fan rumiar.

I la quarteta d'en Farri al 2.0 (per cert, de l'equip guanyador!), "Dels glosadors, l'avantguarda,/amb empenta, alè i baf,/ens veiem aquesta tarda/al casino de Calaf!" em porta a un altre fil reflexiu. És cert que tothom s'hi pot atrevir, és cert que a diferència de les tradicions insular i valenciana, al Principat no hi ha la figura del mestre glosador com a categoria, i s'impulsa que la improvisació surti "de sota". Però també és cert que no tothom hi té la mateixa traça, i que a mida que es practica i es va consolidant un estil propi, es pot anar parlant d'algunes "figures", de persones que ofereixen un nivell que garanteix "espectacle". No només pel com diuen les coses, sinó per què diuen.

A mi m'agrada la glosa irònica i crítica, amb temàtica política i social, sobretot. També la més intrascendent, la feta de gags de qüotidianitat, la de comunicació a l'ús, tot això també m'agrada. I la més poètica. I la informada. Se'm veu el llautó, hi estic ben enganxada!


Dues reflexions per tancar:

1. El plaer com a motor motor per fer, motor per enganxar-se, motor per... parlar una llengua, per fer-la servir per dir coses. El paper del plaer en això de fer-se "adepte" de la cançó improvisada és inqüestionable, especialment quan estem parlant dels JOVES. Sobre això reflexionava fa temps, (ho podeu llegir aquí, "improvisar:el plaer d'ús lingüístic" ) i també hi jugava una mica (a "quina xalada!")
Potser perquè ma leva agenda personal i ciutadana està sempre molt carregada de responsabilitats, valoro d'una forma especial aquest descobriment, aquest espai entre íntim i públic, entre esbojarrat i intel·rectal, entre compromés i distès; sempre lúdic, sempre gratificant, sempre vivificant... I observo, i veig, i penso, que, en general, a tots ens passa igual: qui ho tasta hi troba el gust!

2. Els joves s'ho fan seu, només cal que ho coneguin. A diferència de moltes altres coses que s'intenta promoure entre el jovent, aquesta s'escampa sola. Fàcilment. Hi va haver un moment, quan des del Departament d'Educació es va començar a treballar conjuntament amb la gent del món glosaire del Principat i es va començar a promoure la glosa a l'escola d'una forma decidida, que es valorava més òptim limitar-la a primària i reservar per a secundària el rap, el hip hop. Però només va ser un moment. No és pas incompatible, tot té el seu espai. Però l'aposta feta des del SIUL per presentar i seguir el projecte ARCE(en Pere Mayans en parla una mica aquí), o per tirar endavant un grup de treball de professorat de secundària, és una aposta valenta i molt rendible. Ja se'n comencen a veure els fruits (podeu seguir l'actualitat de la improvisació al món educatiu des de "La glosa a l'escola, a Cor de Carxofa") . Una reflexió important: és més fàcil introduir un gènere totalment nou, com aquest, que va directament associat a la nostra parla, que no pas catalanitzar el rap, que també és possible, però ofereix més resistència.

3. La temàtica importa

Maria Dolors Sabater i Puig

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/199645

Més sobre Glosadors - Cultura tradicional (136)