Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La llengua amenaçada : el mapa geopolític

25-Mai-2011

La llengua amenaçada : el mapa geopolític
carme.laura | dimecres, 25 de maig de 2011 | 09:18h

Vivim en una bombolla lingüística?...O són ells qui hi viuen?

Les eleccions han configurat un advers mapa geopolític per al futur de la nostra llengua. Han passat trenta-cinc anys.

Finalitzada la dictadura, amb l'arribada de la incipient democràcia, la llengua no semblà amenaçada pel poder públic, ben al contrari semblava que s'oferia la possibilitat d'enfortir el patrimoni cultural lingüístic compartit pels antics regnes de la Corona d'Aragó.

L'any 1979 s'aprovà l'Estatut de Catalunya que emfasitzà la definició del català com a "llengua pròpia" i els lligams culturals amb els territoris amb què la llengua era compartida. La llengua no s'havia convertit encara en l'arma immaterial més valuosa i genocida del discurs polític que troba l'autoafirmació en la negació de l'altri.

Una greu amenaça i amarga decepció arribà amb l'Estatut valencià, redactat i aprovat l'any 1982, quan el PSOE valencià governava la Generalitat valenciana. A l'Estatut s'estableixen com a llengües oficials el castellà i el valencià , es restringeix l'ús de la llengua a determinats territoris i no es defineix quina és la llengua pròpia. Al no haver cap referència estatutària a la unitat lingüística ni cultural la diferència nominal obrí la temible caixa de Pandora. Els recels vers Catalunya i l'espanyolisme del socialisme valencià en foren determinants.

El respir arribà quan , sota el Govern del PP, s'aprovà l'any 1983 l'Estatut de les Illes Balears que amb naturalitat establí que la llengua pròpia de les Illes era la catalana, que "la normalització de la llengua catalana , pròpia de les Illes Balears, serà un objectiu dels poders públics de la Comunitat Autònoma" i que "les modalitats insulars del català seran objecte d'estudi i de protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma". El tractament estatutari de la llengua fou modèlic però no així la seva concreció político-pràctica. Els esforços dels intermitents governs socialistes balears per a enfortir l'ús de la llengua a l'escola i al carrer no han reeixit prou.


Les eleccions del diumenge proppassat a les Illes i a València hi deixen descarnadament la llengua comuna en una situació de resistència. Dues imatges ho evidenciaren públicament:
El proper President de les Illes Balears, Bauzá, fonamentà el seu discurs en la negació del català dient en castellà (òbviament) que a les Illes no es parlava català sinó mallorquí,'ibicenc i menorquí.
El reelegit President Camps parlà la nit de les eleccions en valencià i el candidat socialista Alarte ho va fer en castellà.

El català és un idioma que viu en la resistència en la seva pròpia terra, però és viu. No, no som els catalanoparlants els que vivim en una bombolla.

Escriu en Pla: "Ja ho deien a la penya de l'Ateneu, quan jo hi anava. Deien -els erudits- que els catalans havien fet diversos esforços considerables per castellanitzar-se i no se'n sortien mai". Estimats, així serà, doncs.
Versió per imprimir (format PDF)
Carme Laura Gil

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/197782

Més sobre El català, llengua amenaçada (202)

• Carme Junyent: 'No ho fem bé. El català no té el futur assegurat' (notícia, 05/10/2014)
• Per què es moren les llengües? (notícia, 06/07/2014)
• Llengua i estat (Josep-Lluís Carod-Rovira) (testimoni, 21/07/2013)