Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Deu anys i cent homenatges

15-Mar-2005

ENTRE PARÈNTESIS

Desclot

Deu anys i cent homenatges
Ovidi Montllor -cantant, rapsode i actor- moria ara fa tot just deu anys. No va viure amb excessives alegries els seus darrers temps. Deixant a part el càncer que el va fulminar injustament -com solen fer tots els càncers-, Ovidi es queixava amargament a aquells que se'l volien escoltar que els cantants només el reconeixien com a actor i que els actors només el veien com a cantant. A part, hi havia les administracions, injustes crònicament amb tot el món que es guanya la vida amb la llengua del país. Tampoc han canviat tant les coses. Va com va.
Són deu anys, doncs, sense l'Ovidi i cent homenatges que tota mena d'entitats i particulars estan desplegant per constatar una mancança roent. És cert que els últims anys de la seva activitat ofenen i fereixen. Ovidi actuava poc perquè no el contractaven i encara cantava menys. Només just al final, poc abans de constatar que estava malalt, va veure amb il·lusió la possibilitat de gravar un nou disc. Disc que va encetar i que no va acabar mai. Però una dècada després potser n'estaria content. Des de la base i cap amunt s'han començat a multiplicar els records que el reivindiquen.
Entre les iniciatives que fins ara s'han anat desgranant per homenatjar-lo cal destacar-ne dues. D'un costat, l'any Ovidi, que han organitzat algunes entitats alcoianes i que compta amb el boicot entusiasta de l'Ajuntament del seu poble, on mana el PP amb tanta alegria com el cavall d'Àtila. De l'altre, la sèrie de recitals que protagonitza Toti Soler, que el va acompanyar de manera permanent amb la guitarra. El millor Ovidi era Toti i Toti encara és Ovidi. Cal recomanar el muntatge Deu catalans i un rus, on Toti Soler s'acompanya d'Ester Formosa i de Carles Rebassa. Durant uns quants mesos recorreran el país de cap a cap. S'ha d'aprofitar l'oportunitat.
Ovidi ens ha tornat a emprenyar, amb tendresa i contundència, com es reclamava. Tant de bo ho pugui continuar fent durant algunes dècades més. Mentre celebrem la seva presència, lamentem la brega que s'ha declarat entre els uns i els altres per veure qui interpreta més bé els càstigs a què el van sotmetre col·legues de les dues professions i polítics. No necessitem experts del seu patiment. Només revisions del seu treball i unes administracions que no repeteixin les injustícies que van perpetrar amb ell. Ei, si pot ser.
Desclot

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/mar/15/ul0215.htm

Més sobre 10è aniversari de la mort de n'Ovidi montllor (8)

Destacats