Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Mascarell i la salut del català

17-Gen-2011

Actualitzat el 17/01/2011 a les 00:01h
Mascarell i la salut del català
“El català viu el millor moment de la seva història”. Aquesta és una de les frases pronunciades per Ferran Mascarell en fer-se càrrec de la conselleria de Cultura i que posa de manifest que, en relació a la llengua catalana, les nostres autoritats pequen de: a) Ceguesa, és a dir que no s’adonen de la situació, o b) Covardia, és a dir que se n’adonen i però resulta més còmode mirar cap a una altra banda. Que el lector faci el diagnòstic que li sembli.

I no es tracta de criticar Mascarell perquè sigui socialista. Aquest és un tema en el que tothom, en el moment que toca poder, sembla estar d’acord. El consellers dels governs de CiU sempre s’han abonat a aquesta teoria. I el Tripartit, fos amb conseller del PSC (Caterina Mieras) o d’ERC (Joan Manuel Tresserras) han fet igual. A destacar el canvi de camisa de Miquel Pueyo quan el van fer director general de Política Lingüística: va passar d’afirmar que el català caminava a l’extinció a defensar fervorosament l’statu quo.

Quins arguments tenen Mascarell i tutti quanti per dir que el català va bé? Els de sempre: que hi ha ensenyament en català, que hi ha tele en català, que es venen més llibres en català que mai i que fins i tot hi ha una traducció del BOE al català. Bla, bla, bla.

Però això és una visió esbiaixada del problema. Jo crec que la definició més exacta de la salut de la llengua con la catalana seria aquesta: les possibilitats que hi ha que s’extingeixi. Des d’aquest punt de vista, no hi ha dubte que la salut de la llengua catalana no havia estat mai tan precària que com ara: el risc d’extinció no havia estat mai tan alt.

Poso un exemple. El famós dia 12 de setembre del 1714, aquell que els botiguers catalans van obrir com si res perquè la pela és la pela, el risc d’extinció del català era zero. Per més Decret de Nova Planta que es redactés. I era zero per una raó molt senzilla: si el català hagués desaparegut, el 90% de la població del país s’hagués quedat muda, amb el consegüent col·lapse social i econòmic.

En canvi, si el català desaparegués demà, la vida seguiria exactament igual. Tots parlaríem en castellà i llestos. Fet i fet, el 60% de la població ni se n’adonaria, perquè ja parla quasi sempre en castellà. I a otra cosa, mariposa, que diuen el PP i Ciutadans.

Triï senyor Mascarell. Quin moment és pitjor per al català? El 1714 o el 2011?
Francesc Puigpelat

Origen


http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/1312/mascarell/salut/catala

Més sobre El català, llengua amenaçada (202)