Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La sentència del TS a les Balears

24-Dec-2010

Opinió | Miquel Payeras
La sentència del TS a les Balears
Miquel Payeras | 24/12/2010 | Vistes: 263

* Actualment puntuat amb 2 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

La sentència del Tribuna Suprem (TS) sobre el català a l'administració catalana, per a les Balears tendrà efectes importants. El primer, i més obvi, és que la dita decisió obre la porta a una allau de reclamacions judicials que, rere la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut català i d'aquesta del TS, hauran de ser ateses pels jutjats en el mateix sentit. Que, en definitiva, suposa que la consideració del català com a "llengua pròpia" de les Balears queda com una mera declaració simbòlica i política de la qual no se'n deriva res jurídicament. Si els serveis jurídics del Consell de Mallorca ja aturaren les obligacions lingüístiques previstes en el nou reglament davant de la por que fossin inconstitucionals, seguint la sentència del TC, amb la del TS més es reforcen encara aquestes reticències. Bé, no, ja no són reticències: són certeses que impedeixen el desenvolupament de normatives semblants i que en posen en dubte d'altres d'existents. Deixant de banda el que pugui passar a Catalunya, a les Balears, que és una regió a on el nacionalisme és molt feble i minvant, i a on aquestes normatives han sorgit sempre del nacionalisme, l'ambient general és molt favorable a reclamacions d'aquesta mena. No és per tant gens agosarat imaginar que en els pròxims anys aniran caient moltes de les normatives que es basaven en la presumpció que de la catalogació de "llengua pròpia" se'n podia esdevenir un tracte legal per al català superior al castellà per part de les administracions.

Per altra banda, políticament és quelcom que no és pot ignorar. El que fa el TS és donar raó jurídica a la posició política del PP de José Ramón Bauzá, almanco en la darrera que suposadament té en relació amb el català: reducció legal al 50% estricte de classes en català i la consideració de la llengua històrica, no com a requisit sinó únicament com a mèrit per accedir a l'administració. Fins i tot el TS li obre la porta, a Bauzá, si governàs amb majoria absoluta, per anar més enllà a partir de l'evidència que "llengua pròpia" no vol dir res jurídicament; per tant, sota l'aixopluc d'aquesta sentència es pot desfer tot l'entramat legal del català a les Balears com a "llengua d'us preferent", "llengua vehicular d'IB3", "llengua vehicular a l'ensenyament", "llengua vehicular de la Universitat", etcètera. Però més enllà d'això, és inclús més important que el TS deixa la posició política del PSOE envers l'idioma històric en una situació molt delicada. A la llum de la sentència, qui queda en perill de ser un "radical" no és el PP, sinó els socialistes que han matengut fins ara un discurs sobre el català que clarament queda fora de la Constitució i de l'ordenament jurídic. Inexorablement, els pròxims anys hi haurà canvis sobre això en el si del PSOE.

En resum, el que fa políticament la sentència del TS és intensificar el procés de declivi de l'autoctonisme com a lògica prolongació de la decadència nacionalista. I deixar el PP com a únic partit en sintonia amb la normativa legal interpretada. El PSOE, tard o d'hora, haurà de virar al respecte si no vol acabar per ser percebut, a mig termini, com un "radical". I amb un nacionalisme minvant, el resultat polític d'aquí a uns anys és fàcil d'imaginar. Quelcom, però, tot s'ha dir, que s'avendrà molt més amb la realitat social que no el que hi ha ara.
Miquel Payeras

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/la-sentencia-del-ts-a-les-balears.html

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)