Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Llengua en perill

8-Set-2010

Llengua en perill
vicentmontesinos | el meu país | dimecres, 8 de setembre de 2010 | 14:52h
Un article escrit fa uns anys que encara és vigent per desgràcia

Ma mare ja no sap dir bresquilla.



Així és, ma mare ja no diu ni ambresquilla, ni bresquilla, i molt menys préssec. La castellanització de la societat valenciana ha arribat, fins i tot a la gent gran, de tal manera que han perdut les paraules pròpies canviant-les per les que escolten a la televisió (melocotón en almibar) o veuen a les etiquetes del productes. Ja no diu suc, sinó “sumo”, o es tradueix directament del castellà: Bons nadals ( en lloc del singular), menjar torró ( tradicionalment en plural, menjar els torrons), exemples molt adients per a les festes en que estem. Cantem “villancicos”, evidentment els castellans o andalusos, i s’oblidem de les nadales, i celebrem la “nit bona”, i s’oblidem de Sant Esteve (o com ara diuen “san Esteve”), en lloc de la nit de Nadal Llegim el periòdic, quan jo crec que és més adient dir diari.

Així, es podrien citar mils d’exemples de la castellanització que està patint la nostra societat, gràcies als mitjans de comunicació i a la passivitat dels nostres governants, que sembla més que no els interessa el tema i han decidit no fer res perquè la nostra llengua desaparegui en unes quantes generacions. Però també cal fer autocrítica i recordar una cita de Abraham Lincoln: “ no et preguntes que pot Amèrica fer per tu, sinó que pots fer tu per Amèrica” i aplicar-la al nostre cas., que podem fer els valencians per la nostra llengua? Fàcil, utilitzar-la, no renunciar a ella. En aquests temps és una tasca difícil, i molta gent no està disposada a fer-la, però si no la fem nosaltres, ningú ens ajudarà a mantenir la llengua dels nostres pares i avis ( o “güelos”).

Una vegada, a Prada del Conflent, vam estar discutint, sobre la definició de qui era català. Moltes propostes sobre la taula: la pujoliana “qui viu i treballa a Catalunya”, “qui té els pares catalans”, “qui es considera català” ,posar un DNI català,... però ens vam quedar amb que és català qui ensenya als fills a parlar català i a estimar el que és. Crec que és la mes encertada, i més després de comprovar com gent valenciana de tota la vida, parla al fills en llengua estranya.
Vicent Montesinos

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/177092

Més sobre El català, llengua amenaçada (202)

• Carme Junyent: 'No ho fem bé. El català no té el futur assegurat' (notícia, 05/10/2014)
• Per què es moren les llengües? (notícia, 06/07/2014)
• Llengua i estat (Josep-Lluís Carod-Rovira) (testimoni, 21/07/2013)