Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Andorra i l'adaptació dels nouvinguts

8-Jun-2010

Andorra i l'adaptació dels nouvinguts
climentmiro | dimarts, 8 de juny de 2010 | 13:13h

Un estudi coordinat per la geògrafa Maria Jesús Lluelles ha analitzat l'impacte de la immigració a Andorra, i ha arribat a la conclusió que tots sabíem, però que calia dir: "que les mesures d'integració dels nouvinguts són insuficients".

Res de nou, cap novetat, potser ni hagués calgut elaborar aquest estudi, però era necessari. Les suposicions i els comentaris de cafeteria sobre l'espanyolització d'Andorra, ja tenen amb què agafar-se, i no precisament amb pinces. No es tracta d'un estudi d'ús de la llengua catalana, però sí un que determina el grau d'adaptació (m'agrada més aquest mot que "integració") de la gent que ve a treballar i a viure a les Valls d'Andorra.

L'estudi també conclou una altra veritat conegudíssima a tot arreu, que les polítiques del govern en aquesta matèria han anat sempre al darrere de la realitat social. Què més hem de dir? Bàsicament m'agradaria afegir-hi una sèrie de pinzellades petites i personals, a veure si poden servir per alguna cosa.

Volem que la gent parli català, però a Andorra s'hi veuen majoritàriament televisions en castellà. D'aquestes, la que hauria de ser líder en audiència, la local, Andorra Televisió, ofereix una programació més similar a la de la República Popular d'Albània que a la d'un país europeu normal i corrent. Potser Andorra no ho és. Cal que la televisió i la ràdio pública siguin atractives, i no el que són en l'actualitat, un homenatge a l'aborriment. Els seus directius i assessors han de tenir bones idees per apropar-la al conjunt de la població, i fer que no s'hi parli tant de política, que ja cansa.

D'altra banda, en l'escolarització de la canalla hi intervenen tres sistemes educatius: l'andorrà, el francès i l'espanyol. El primer fa l'ensenyament majoritàriament en català, el segon en francès, i el tercer en espanyol. El sistema més minoritari és l'espanyol, el qual compta amb les escoles confessionals, que ensenyen en català. Tres sistemes d'ensenyament en un sol país que té problemes d'adaptació dels nouvinguts. Quina anomalia. Com volem parlar d'andorranització si el país no pot tenir un únic sistema d'ensenyament públic i en català? Però la història no acaba aquí. Res més lluny de la realitat, l'Escola Andorrana no funciona com a eina indirecta d'adaptació dels nouvinguts, a través de la qual, els alumnes que ja haurien de ser catalanoparlants, podrien transmetre els seus coneixements lingüístics a casa. Al pati de les escoles andorranes s'hi parla castellà i no el català. On volem anar a parar?

Sense anar més lluny, en un lloc en què el català ha restat com a una llengua testimonial, la Catalunya del Nord, un projecte educatiu privat s'ha fet el seu lloc amb molt d'èxit. Es tracta de la Bressola, unes escoles que tenen el català com a llengua vehicular. A la Bressola es posa molta èmfasi en què els alumnes parlin el català mentre juguen al pati, tot el contrari que passa a les maternals del sistema educatiu andorrà. Cal que l'actual Govern en prengui nota, sobretot davant de les dades d'aquest estudi.

També caldria que la gent tingués ponts de relació humana que fossin superiors als actuals. Viure en societat, significa també apropiar-se'n. A vegades amb les coses més insignificants es poden aconseguir grans fites, per exemple, tenint un bon equip de bàsquet, es pot aconseguir que molta gent es senti identificada amb el país, i no com passa amb les actuals lligues de futbol d'Andorra, dignes d'un regne de taifes decadent.

Idees com aquestes, i moltes altres, han de servir per conjuminar la societat, deixar que Andorra sigui el lloc de treball de la Cultura Cayenne, i intentar que la gent que hi viu, es faci seu el país. Ara hi ha solució, abans un era estranger per tota la vida. Com volien integració? Si hi havia segregació, a no ser que el teu no sé quin avantpassat fos andorrà, aleshores tot eren benaurances. Recordo, de petit, les malcarades que vaig rebre, fins i tot al Col·legi Sant Ermengol, per part d'alumnes i professors, pel fet de ser estranger. Recordo especialment una professora de Socials, digna de dictadura de l'Àfrica Negra, que dia rere dia em recordava els meus orígens no andorrans. Amb els anys, aquella senyora de mal record va ser premiada amb la direcció de l'Escola Andorrana, vet aquí el fracàs d'aquest mètode. Posem-hi solució, ara que podem i hi som a temps.
Climent Miró i Tuset

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/170070

Més sobre Política Lingüística Estat andorrà (72)

Destacats