Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

L'onada de dades que aporta el Baròmetre sacseja l'espai comunicatiu català

Tribuna Catalana 28-Nov-2007

L'onada de dades que aporta el Baròmetre sacseja l'espai comunicatiu català
Baròmetre - Cardús28/11/2007 · Barcelona
"Quan s'aporta nova informació, el més difícil acaba sent canviar els relats mentals que ens hem anat construint sobre com veiem la realitat". Amb aquesta premonitòria frase, el sociòleg Salvador Cardús, director científic del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de la Fundacc, va donar pas, dimarts, a la presentació pública de les primeres dades d'un estudi esperat durant molt de temps i que va ser qualificat pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, com un instrument "estratègic", perquè dotarà d'arguments els mitjans de comunicació a l'hora d'establir les seves tarifes respecte els anunciants. Entre el mar de dades que aporta el Baròmetre, destaca el fet que TV3 és, de llarg, la televisió més vista a Catalunya.
Llegeix més
Imprimir · Enviar a un amic · Crea PDF
Baròmetre - Cardús28/11/2007 · Barcelona
"Quan s'aporta nova informació, el més difícil acaba sent canviar els relats mentals que ens hem anat construint sobre com veiem la realitat". Amb aquesta premonitòria frase, el sociòleg Salvador Cardús, director científic del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de la Fundacc, va donar pas, dimarts, a la presentació pública de les primeres dades d'un estudi esperat durant molt de temps i que va ser qualificat pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, com un instrument "estratègic", perquè dotarà d'arguments els mitjans de comunicació a l'hora d'establir les seves tarifes respecte els anunciants. Entre el mar de dades que aporta el Baròmetre, destaca el fet que TV3 és, de llarg, la televisió més vista a Catalunya.


L'instrument estratègic a què va fer referència Tresserras farà augmentar les partides publicitàries, n?incrementarà l?impacte i l?eficiència, fet que a la pràctica provocarà que es creïn nous llocs de treball. A més, permetrà conèixer al detall la realitat social dels Països Catalans: si a principis d'octubre la Fundacc va presentar la dieta mediàtica dels joves, ara també pot elaborar una dieta mediàtica dels nouvinguts presents a Catalunya -en base a les més de 6.500 entrevistes que el Baròmetre els ha realitzat-, conèixer el posicionament nacional dels ciutadans dels tres territoris de parla catalana...

Cardús, dimarts, va constatar: "Se'ns ha girat feina" a l'hora d'interpretar totes les dades del Baròmetre, una interpretació que "obligarà a canviar les imatges que ens hem fet durant anys del nostre panorama comunicatiu". Citant l?Eclesiastès, va afegir: "Qui fa créixer el seu saber, veu créixer el seu dolor. I, sense haver-nos de posar transcendents, és cert que el coneixement de la realitat és dur i que la temptació d?emmascarar-la és gran. (...) Doncs bé, al Baròmetre estem absolutament convençuts que mostrar aquesta realitat, sigui la que sigui, és indispensable per a garantir un futur sòlid. Però no tan sols els futur de cada empresa, mitjà, associació, editorial, discogràfica o institució cultural, sinó el del país en el seu conjunt".

A cop calent, l'estudi constata que no hi ha cap mitjà de comunicació (en televisió, ràdio o premsa) que vertebri l'espai comunicatiu català, ja sigui en català o en castellà, ja que els usos comunicatius dels tres territoris són força dispars. Si bé la televisió és el mitjà de major impacte entre el conjunt de la ciutadania i TV3 és líder amb el 25.7% del share televisiu a Catalunya, aquesta excel·lent dada no és extrapolable ni a les Illes Balears ni al País Valencià, on l'audiència és tant minsa que no TV3 surt reflectida en l'informe genèric. Tot i això, sí que es pot constatar que al País Valencià IB3 té una penetració del 8.7% del share i al País Valencià, Canal 9 la té del 15.7%.

Segons exposa Comunicació21, les dades revelades pel Baròmetre capgiren la classificació de TNS Sofres, que situa permanentment a Telecinco com a televisió més vista de Catalunya, fet que reforça una reivindicació ja clàssica de Televisió de Catalunya: les seves marques d'audiència se'n ressenten del fet que les llars catalanoparlants estan infrarepresentades a les mostres d'audímetres de Sofres.

A l'hora de col·locar els seus audímetres, TNS segueix un criteri poblacional i posa doncs l'èmfasi en Barcelona i la seva àrea metropolitana. D'acord amb les queixes de TV3, els percentatges que Sofres utilitza per determinar la quantitat de llars de parla catalana (35'8%) i castellana (51'3%) no s'ajusten a la realitat lingüística de Catalunya i estan molt per sota de les dades que manega l'Idescat. En visualitzar les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona, amb un total de 39.186 entrevistes personalitzades i un marge d'error de només el 0'5%, el Baròmetre situa de nou TV3 en la primera posició.

Pel que fa a l'audiència acumulada, figura al capdavant del rànquing Antena 3, amb un total de 2´049 milions d'espectadors, per sobre de TV3 (2) i Telecinco (1´9). No obstant això, la cadena de Planeta registra només un 14% de share que la deixa en tercera posició, seguida de La Primera, amb un 15'2%. Aquest fenomen pot interpretar-se que, tot i ser una cadena habitual de pas per als espectadors al fer zapping, Antena 3 no aconsegueix retenir-los, ja que no tradueix el seu èxit en audiència acumulada en quota de pantalla: el percentatge de televidents que sintonitzen un canal determinat dins el total de consum televisiu.

Mig milió de lectors en català

En l'àmbit del periodisme diari, el Baròmetre destaca que El Periódico és el diari amb més lectors de Catalunya, 728.000. Segons dades del mateix Grupo Zeta, les vendes d'El Periódico en català representen un 40% del total d'exemplars del diari, motiu pel qual es pot inferir que uns 291.000 lectors d'El Periódico llegeixen la versió catalana. A aquests lectors en català s'hi podrien sumar els 158.000 d'El Punt i els 111.000 de l'Avui, suma que donaria una xifra d'uns 560.000 lectors diaris de premsa en català -xifra, d'altra banda, inferior al total de lectors amb què compta La Vanguardia, 593.000.

D'altra banda, tot i que El Periódico i La Vanguardia encapçalen el rànquing de diaris, la seva penetració es concentra majoritàriament a l'àrea metropolitana de Barcelona. La premsa local i comarcal, en canvi, ha demostrat la seva força gràcies a l'estudi: a 24 de les 41 comarques catalanes l'hegemònic és Segre, Regió 7, El Punt o Diari de Tarragona, mentre que El Periódico domina a 8 comarques i La Vanguardia només a 4. Les 5 restants fins a 41 corresponen a premsa esportiva o gratuïta.

A les Illes Balears, el Diari de Balears compta amb 19.000 lectors, ocupant la dotzena posició del rànquing, mentre que al País Valencià cap dels 12 diaris més llegits estan escrits en la llengua pròpia del país.
Tribuna Catalana

Origen


http://www.tribuna.cat/

Més sobre Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (70)