Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Un altre Cristòfor Colom és possible

Diari Avui - Ignasi Aragay 10-Mar-2006

Jordi Bilbeny aporta més proves sobre la identitat del descobridor i el situa dins d'una gran saga barcelonina
Un altre Cristòfor Colom és possible
Ignasi Aragay

Ja fa divuit anys que l'historiador Jordi Bilbeny regira documentació i bibliografia colombina -Jesús i Colom són segurament els personatges que més tones de documentació han generat- per demostrar l'origen català del descobridor d'Amèrica i l'ocultació de què ha estat objecte per part d'una corona espanyola que volia "convertir Colom en estranger al preu que fos per recuperar el domini de les colònies americanes", que havien restat a mans dels descendents del descobridor gràcies als títols i càrrecs hereditaris rebuts de part de Ferran el Catòlic.

Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya (Proa) és el darrer fruit de les recerques de Bilbeny, i és el seu llibre més volgudament historiogràfic, una obra que entra en un meticulós diàleg amb la visió oficial de la història, paradoxalment plena de "contradiccions insalvables" i tòpics que tendeixen a dibuixar sense bases sòlides un Colom genovès d'origen desconegut envoltat d'interrogants.

El retrat que en surt, de l'aproximació catalana de Bilbeny, és el d'un "Colom barceloní, de pares mercaders i navegants, noble, diputat, governador, militar, navegant, corsari, membre del Consell d'Estat, amb formació jurídica i fiscal, amb un germà que era president de la Generalitat i un altre de pertanyent a l'Església, avesat a les tasques de govern, amb escut d'armes, seguidor de la causa del conestable de Portugal i de Renat d'Anjou, en tant que reis de Catalunya. Addicte, per tant, al casal d'Urgell i a la seva descendència portuguesa, i addicte, alhora, a la casa reial de França".

Bilbeny creu que només un personatge així podia atrevir-se a demanar i aconseguir, a través de les famoses Capitulacions, uns atributs desorbitats -els títols de virrei, almirall, governador general i capità general- que el van portar a convertir-se "en un dels grans magnats d'Espanya". "Només algú que ja tenia categoria social podia aspirar a tot això i podia ser rebut a Barcelona en públic", remarca Bilbeny.

El fet que el càrrec de virrei fos "un títol exclusiu dels estats de la monarquia catalana, un títol que al segle XV era inexistent a Castella" -fet que ja va remarcar Vicens Vives-, és un dels molts arguments de catalanitat que aporta l'investigador, que també fa valer, per exemple, que el planisferi datat el 1544 i obra del cosmògraf reial i membre del Consell d'Índies Sebastià Cabot només esmenti per a la península Ibèrica una localitat de Palus (Pals) i la situï a Catalunya.

Entre d'altres detalls, l'estudiós creu que Colom va arribar a Amèrica amb 68 anys i no amb 40, com sovint s'ha dit: "Tothom reconeix que va morir vell, venerable, i ell mateix es va comparar amb Abraham". I afegeix que devia morir a la seva casa barcelonina, després de dos anys d'agonia. "Va ser enterrat a Barcelona, un fet que encara estem estudiant i que ja donarem a conèixer", avança.

El llibre va ser presentat ahir al Museu d'Història de Catalunya pel seu director, Jaume Sobrequés, que va demanar atenció al món acadèmic i universitari cap a l'obra: "La catalanitat de Colom ja no és una frivolitat de diletants, hi comença a haver certeses".
Diari Avui - Ignasi Aragay

Origen


http://www.avui.cat/avui/diari/docs/inde...

Més sobre Era Cristòfol Colom catalanoparlant? (34)