Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La sèrie 'Isabel' i la distorsió dels Borja i Ferran d'Aragó

Vilaweb 1-Dec-2014

Dilluns 01.12.2014 18:09

La sèrie 'Isabel' i la distorsió dels Borja i Ferran d'Aragó

TVE emet avui l'últim capítol de la sèrie sobre la vida d'Isabel la catòlica · Martí Domínguez en retreu la castellanització i la caricatura dels Borja

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

Televisió Espanyola emet aquest dilluns al vespre l'últim capítol de la sèrie 'Isabel', que relata la vida de la reina Isabel la Catòlica. La sèrie, però, no ha estat exempta de polèmica. L'any passat, el Museu d'Història de Barcelona es va negar a autoritzar el rodatge al Palau Reial perquè la sèrie 'no diferencia entre ficció i veracitat històrica'. I ara el periodista i escriptor Martí Domínguez retreu el tracte desigual que es fa dels seus personatges principals. En va escriure a El País fa uns dies i ara s'explica a VilaWeb: 'Presenten una caricatura molt grollera dels Borja, una visió molt espanyolista del mite d'Isabel com la gran creadora de la idea de l'Espanya imperial, i amb un Ferran el Catòlic que hi té un paper subaltern.'

'Quede clar que parle com a espectador, i em sorprèn que els nostres historiadors no hagen dit res al respecte. Com a espectador, resulta decebedor no haver aprofitat la circumstància per fer un programa més consensuat i haver intentat projectat aquesta visió d'una Espanya creada per regnes', diu Domínguez.

Isabel I de Castella hi apareix com un personatge fort i just, i la sèrie evitar tractar qüestions tan crítiques com l'expulsió dels jueus o la persecució dels moriscos. 'No em sembla malament que hi haja una certa creació hagiogràfica del personatge, però es fa des de la castellanització més absoluta. Era un bon moment per mostrar una Espanya plural, plurilingüe, de vàries cultures i regnes, però ho han mirat tot des del prisma castellà', i això arriba a l'excés en el tracte als Borja, denuncia.

El mite dels Borja

Aquest és el punt central de la queixa que fa el periodista del biaix històric. 'Hi ha una visió romàntica dels Borja que els presenta com el súmmum de la corrupció i del vici, quan això era força freqüent en aquella època, era una actitud molt del Renaixement. Però els Borja eren persones instruïdes, que es van envoltar d'erudits, i que varen tenir un enorme poder.'

Domínguez cita Joan Francesc Mira i el seu llibre 'Els Borja: família i mite', on l'escriptor valencià recorda que 'l'aventura borgiana' no va ser en cap cas una anècdota. Diu Mira en un capítol del seu llibre: 'Si sempre hi ha una distància entre l'ordre del mite i l'ordre de la realitat històrica, aquesta distància no sol ser tan gran com en el cas de la llegenda i la història borgianes. La llegenda, en aquest cas, no passa de ser una suma irregular o inflada dels elements habituals de qualsevol «llegenda negra» nascuda en el Renaixement o en el Barroc, i més si va associada al «papisme corrupte» i a la mitologia de la Itàlia renaixentista mateixa: una suma desigual de bruixeria i pactes demoníacs, d'enverinaments, luxúria, violència i passió pel poder i la riquesa. Vista així, no és en realitat una llegenda original. Afortunadament, però, la realitat històrica és infinitament més rica, més complexa i més apassionant.'

A la sèrie, però, els Borja apareixen com una caricatura d'aquella llegenda 'i no tenen cap mena de cordialitat amb ells: no hi ha cap recuperació històrica de la família; el distanciament anímic resulta irritant'. Domínguez recorda que va ser el papa Borja qui va concedir el títol de Reis Catòlics a Ferran i Isabel, però que en canvi a la sèrie és presentat 'com un xitxarel·lo i un personatge vil'.

Ferran i la visió espanyolista

En tercer lloc, és criticada també la presentació del personatge de Ferran, l'explicació de la Corona d'Aragó i la manca de referències al català. 'Ferran no tenia el català com a llengua materna, perquè era Trastàmara, però lògicament era una de les seues llengües'. És més, a la cort era conegut com 'el catalanote', tot i que això s'omet a la sèrie. 'I això que el director, Jordi Frades, és català, nascut a Barcelona.' Domínguez retreu que no s'expliqui la diversitat d'aleshores i que hi havia dos regnes que eren igual de poderosos, el de Castella i el d'Aragó. 'La reconquesta va ser feta per aragonesos i catalans, però això queda molt difuminat. Hi havia dos regnes i els castellans es desferen de la corona d'Aragó quan els va interessar.'

Diu Domínguez que mirar aquesta sèrie, com fa un gruix d'espectadors, 'és un treball intel·lectual per saber com ens veuen i com veuen Espanya; cm creen un mite de la construcció espanyola'. 'A mi m'interessa la sèrie perquè ensenya la visió d'Espanya des de Madrid, s'hi veu l'actitud de l'imperialisme espanyol que vivim, amb un centralisme molt fort.'

Per reblar-ho, diu, la sèrie acaba amb la mort d'Isabel. 'Ací s'ha acabat tot: ja ha fet la seua funció, que és crear Espanya. Haguera esta bé que hagueren acabat amb els intents de Ferran de fer-se amb el poder i com el van fer fora perquè els castellans no el volien com a rei i el menysprearen'.
Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4222113/2...

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)

Destacats