Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Franca Masu: «La idea d'Itàlia unida és diferent a la d'Espanya unida»

Nació Digital - Jordi Palmer 2-Nov-2014

Franca Masu: «La idea d'Itàlia unida és diferent a la d'Espanya unida»
La cantant algueresa marca distàncies entre el procés català, que considera “admirable”, i el moviments independentistes a l'Estat italià
Jordi Palmer | Actualitzat el 02/11/2014 a les 17:30h
Arxivat a: Cultura, Franca Masu, Lliga Nord, l'alguer, música

La cantant algueresa Franca Masu Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

Franca Masu (l'Alguer, 1962) és la veu més coneguda de la cançó algueresa contemporània. Autora de discos com 'El meu viatge', 'Alquímia' o el més recent 'Almablava', Masu treballa actualment en nous projectes musicals, que combina amb les seves aparicions en festivals de poesia. Defensora de la llengua catalana a la ciutat sarda de l'Alguer, la cantant veu amb bons ulls el procés sobiranista català, que considera “admirable”, però adverteix que no és extrapolable a Itàlia, ni a Sardenya, ni al Vénet ni molt menys a la fictícia Padània, “Com a italiana em fan patir molt els discursos de la Lliga Nord”, assenyala la cantant, al temps que adverteix que “la idea d'Itàlia unida és diferent a la d'Espanya unida”.

-El seu últim disc, 'Almablava', és del 2013. Treballa en nous projectes musicals?

-'Almablava' és l'últim disc oficial que he tret i encara no l'he presentat oficialment a Barcelona, però sí a altres llocs de Catalunya, com el festival de Cambrils. De cara al futur i després de començar una col·laboració amb Eduard Iniesta tinc la idea de fer un disc conjunt, però costa trobar el moment. Tinc dues idees per a aquest disc, una és concloure un viatge musical per la meva illa, des de l'Alguer fins a la resta de Sardenya. Tinc dos temes en llengua sarda que no he gravat mai, algunes cançons antigues de l'Alguer, i posar-hi també temes sicilians, catalans i alguna cosa original. Crec que em correspon fer aquest disc en tant que veu mediterrània que canta en català però també en sard. L'altra idea és un desig que sempre he tingut de fer les més belles cançons italianes de cantautors com Gino Paoli, Domenico Modugno i Luigi Tenco, cantades en català i per l'altra banda, alguns temes de Joan Manuel Serrat i Lluís Llach fer-los en italià, perquè a mi m'encanta cantar en italià però el faig servir molt poc. Aquest disc el podria fer amb l'Eduard Iniesta, però encara no hem concretat res.

-A més, ara fa recitals de poesia.

-Sí. Em van incloure dins l'antologia de poetes algueresos 'La tercera illa', editada per Joan-Elias Adell, director de l'Espai Llull a l'Alguer i això m'ha fet entrar en el circuit de poetes. Jo faig lletres de cançons, però ell les considera poesies i això m'ha donat la possibilitat de ser present en festivals de poesia, com el de Barcelona al maig, amb l'espectacle 'Pertanyo a la llibertat', amb Eduard Iniesta i Mercè Sampietro, i ara he estat convidada com a poeta pel festival de Sant Cugat, on he fet una petita performance i he descobert poetes com Àngels Gregori i Feliu Formosa.

-Pel que diu sembla que no consideri les lletres de cançons com a poesies?

-No hi estic d'acord en el sentit que tinc un gran respecte per la poesia, perquè em sembla una forma altíssima d'emprar la paraula. Crec que les meves lletres són considerades poesies perquè poso els meus sentiments avant de tot, la meva vida de cada dia, els meus pensaments i que em surten dites d'una manera indirecta i envoltada de frases i per això la forma pot semblar més poètica, i una cosa que m'agrada molt és que m'agraden les paraules amb un so molt definit, intento trobar molt aquesta condició sonora de la frase del que vull escriure i explicar. Tot això no ho puc fer només emprant paraules alguereses, necessito trobar paraules mes catalanes, però no és que inventi cap estil, però tinc una parlada que no es ni algueresa ni catalana.

-I això per què?

-Perquè el lèxic de l'Alguer és limitat a un registre lingüístic de la quotidianitat, però si vols explicar coses més sentimentals que pertanyen a l'esfera de la reflexió, més diferent i elegant, et falten les paraules, o hi són però no sonen bé, i aleshores busco la corresponent en català, ho prefereixo a buscar-la en italià o en sard, perquè és una manera de fer créixer l'alguerès.

-I quin és l'estat actual de la llengua a l'Alguer?

-Es fan esforços i les associacions culturals de persones compromeses en treballar amb la llengua, com jo des de la part artística i altra gent, tenim la voluntat de no fer-la morir. Però es parla més en italià que en alguerès, les joves generacions no l'empren a casa però es fan esforços per a que s'ensenyi a escola. Si l'alguerès no entra a l'escola no se com els nens poden agafar les primeres paraules i enamorar-se d'aquesta llengua i tenir la consciència que és la llengua de la pròpia vida i la pròpia identitat de la ciutat.

-Entre les famílies que parlen català es manté i transmet la llengua?

-En algunes sí i en altres no. S'ha trencat el transmissió, la generació dels pares la passaven als fills i ara els fills no la passen als seus fills. L'italià té el poder de la vida de cada dia, però espero que la política lingüística de la nostra ciutat vagi en la direcció de salvaguardar la llengua.

-I el procés sobiranista, com es viu?

-És difícil entendre profundament el que voleu, però la part romàntica de Franca us compren. Vaig participar al Concert de la Llibertat i vaig respirar que tots somiàveu el mateix somni. Vosaltres teniu clar on voleu anar, això és admirable, i també la llum que veig als vostres ulls quan em parlen d'això, moltes persones estan convençudes que això serà un moment de gran llibertat, de renaixement i de nova força, però com a italiana em fan patir molt els discursos que fa la Lliga Nord, no puc suportar els seus discursos independentistes, la idea d'Itàlia unida és diferent a la de l'Espanya unida, hem trigat molt a tenir un estat i estar units, i ara sentir que algunes regions se'n volen anar ho trobo impossible.

-El Vènet, per exemple.

-Sí, i no ho puc comprendre. Admiro les vostres voluntats però no comprenc perquè la Itàlia s'hauria de destrossar, on anirien? Una Sardenya independent, independent de què? No té prou força.

-Una Catalunya independent sí que la veu?

-Em sembla una terra més rica sobretot. Jo crec que la Sardenya no podria separar-se sola de Roma i Itàlia.

-I en general a Itàlia, com es viu tot això?

-Al nord això fa un soroll enorme, però jo no puc amb l'independentisme dels leguistes.
Nació Digital - Jordi Palmer

Origen


http://www.naciodigital.cat/noticia/7668...

Més sobre Cançó, rock, pop... (1922)