Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Síndic de Greuges de Catalunya: "La desprotecció del català contravé els tractats internacionals"

Diari de Balears 17-Oct-2014

Actualitat»Polí­tica
Síndic de Greuges de Catalunya: "La desprotecció del català contravé els tractats internacionals"
dBalears | 17 octubre 2014 Vistes: 166 vegades

Actualmente puntuada con 5 estrella(s) sobre 5
Púntualo 1 estrellas
Púntualo 2 estrellas
Púntualo 3 estrellas
Púntualo 4 estrellas
Púntualo 5 estrellas

5 opinions
#llengua#dretslingüístics
8260
Una quarentena de persones assistiren a la xerrada.
16-10-2014
| OCB
51 0 1
Print Más grande Más grande

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, parlà aquest dijous a Can Alcover sobre L’estat dels drets lingüístics. Entre les principals constatacions que féu, Ribó destacà que l’actual Constitució espanyola marca un règim lingüístic “desigualitari” que considera el castellà l'única llengua oficial de l’Estat, i relega les altres a una “cooficialitat de segona”.

També denuncià el “sistemàtic incompliment” per part de l'Estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries del Consell d’Europa, un document, al qual hi està adscrit Espanya, que és ignorat a àmbits tan importants com la Justícia, els cossos i forces de seguretat de l’Estat i l’administració perifèrica, i també per part de governs autonòmics com el balear, valencià i aragonès, que han impulsat una política de desprotecció del català que va contra els tractats internacionals.

“Tot i la manca de sensibilitat habitual del poder judicial, la suspensió del TIL per part dels tribunals demostra la importància de la mobilització social i de l’acció legal a favor dels drets lingüístics”, remarcà.

Pel que fa a la LOMQE, Ribó denuncià el seu caràcter “clarament discriminatori”, en pagar escoles en castellà per a una exigua minoria -16 famílies enguany- mentre cada any milers de famílies valencianes veuen negat el seu dret a escolaritzar els seus fills en la llengua pròpia.

Obligació i dret
A més, recordà que la carta magna defineix l’obligatorietat del coneixement del castellà i considera el coneixement dels altres idiomes només un dret, la qual cosa suposa segons el coferenciant un clar greuge. Això justifica la importància de la institució que encapçala Ribó, en la defensa del dret dels ciutadans a parlar en català "sempre i arreu".

Precisament en aquests moments el Consell d’Europa està elaborant el seu informe bianual, que en cada edició denuncia els incompliments flagrants de les obligacions de l’Estat espanyol en matèria lingüística.

Ribó va explicar també que el reconeixement del pluralisme lingüístic, considerat per les autoritats espanyoles com a una cosa estranya o excèntrica, és la norma a nivell europeu i internacional, i ho demostren casos com els de Suïssa, Finlàndia o Canadà.

Però a l'Estat espanyol la cultura política predominant és contrària a la diversitat lingüística fins a extrems sagnants, com demostra l'exemple de l’actitud dels Defensors del Poble dels darrers anys.

Així mateix, el Síndic denuncià que la Constitució espanyola, tot i les seves insuficiències, inclou articles que consideren la defensa del plurilingüisme com un valor fonamental, uns preceptes que han estat “sistemàticament violats” pels diferents governs espanyols.

Diari de Balears

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/balears/s...

Més sobre Política Lingüística Estat espanyol (1236)