Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Concert rodó a l'Antiga Fàbrica Damm

Nació Digital - Jordi Palmer 21-Set-2014

Concert rodó a l'Antiga Fàbrica Damm
Coriolà, Mishima i Klaxons claven un triple gran directe
Especial: Festivals musicals 2014
Jordi Palmer | Actualitzat el 21/09/2014 a les 01:36h
Arxivat a: Cultura, Klaxons, Mercè 2014, Antiga Fàbrica Damm, Damm, Mishima, Coriolà, música
Mishima, aquest dissabte en directe a l'Antiga Fàbrica Damm Foto: Marina Bou

Entre l'àmplia oferta musical que cada any s'articula durant la Mercè -la festa major de Barcelona-, el concert a l'Antiga Fàbrica Damm manté identitat pròpia gràcies a un escenari específic -muntat només per a una nit-, i a una acurada selecció del cartell. Fidel al seu esperit enguany la Damm ha repetit la lògica del cartell que s'obre amb una promesa local, continua amb un grup també nostrat però consolidat i es tanca amb un grup internacional. El còctel serveix per a reunir a la cruïlla entre els carrers Rosselló i Cartagena un públic multitudinari, que oscil·la des de la presència familiar de primera hora a l'afluència d'irreductibles preparats a continuar la festa on calgui a última hora.

I si des d'un punt de vista més tècnic alguna cosa s'ha d'agrair al concert de l'Antiga Fàbrica Damm d'aquest 2014 cal fer esment de la puntualitat britànica -ara que això de ser britànic sembla estar tant ben vist per segons qui-. Així, a les 19 hores i 1 minut feia aparició a l'escenari Coriolà, un grup tant nou que fins i tot té el web en construcció . Vénen del Maresme, es van formar el 2012 i el seu àlbum de debut s'anomena precisament, 'El Debut' (Warner/LAV Records, 2014). El seu directe ha sonat enèrgic i compacte des del primer moment, extrem sempre complicat per la banda que obre el concert, amb un directe més power-pop que el seu disc, més proper a l'indie, els Coriolà han reclamat l'interès del públic -excepte els més petits, més interessats en les evolucions de la càmera muntada sobre la grua telescòpica que en el grup- i han demostrat que els seus 'hits' són 'Una vida normal' i 'Ara tot és millor'. La sensació que han deixat es resumeix en la coneguda frase de cortesia, 'encantat de conèixer-los'. Doncs això.

Els segons a actuar han estat els Mishima, banda prou coneguda pel públic barceloní que ha aprofitat per presentar el contingut del seu últim disc , 'L'ànsia que cura' (Warner/The Rest is Silence, 2014). Amb la cruïlla de l'Eixample plena a vesar i a les 20:30 clavades, els Mishima han fet acte de presència amb un ubic Marc Lloret, director del MMVV i alhora teclista del grup assegut a lloc. Els Mishima del 2014 sonen amb més vigor i fins i tot, i això és dir molt, més alegres, i temes com 'Mentre floreixen les flors' o 'Mai més' sonen molt i molt vitalistes, i en això fins i tot ajuda la col·laboració d'un trompeta. Ara bé, el públic també s'estima, i molt, cançons més antigues, com 'Un tros de fang' i sobretot 'L'última ressaca'. A destacar que ja poden comptar amb un seguidor més, i en aquest cas il·lustre, ja que l'alcalde Trias ha seguit amb atenció una part de la seva actuació des del privilegiat mirador de premsa de la mateixa Antiga Fàbrica Damm.

I la festa s'ha tancat amb els Klaxons , una d'aquelles bandes que es pot arribar a desconèixer amb la mateixa intensitat amb que es reconeix el seu tema més popular, 'Golden skans'. Els anglesos, que fan una música que en diuen new-rave, és a dir, indie amb una mica d'electrònica i en tot cas no gaire allunyada del brit-pop, han aprofitat la seva visita a Barcelona per presentar-hi el disc 'Love frequency' (Warner, 2014). També han estat puntuals a l'hora de començar, cosa que s'agraeix, però comptat i debatut el que ha passat és que la festa s'ha acabat tot just a un quart de dotze perquè el que es guanya per davant queda curt pel darrera. En tot cas, els Klaxons s'han mostrat efectius musicalment i amables amb un públic que ha agraït el “bona nit com estem” en català i el “esta canción es para la ciudad de Barcelona y la gente de Cataluña”, en castellà.

Tot plegat, concert rodó de totes tres bandes, cadascuna en el seu paper i si de cas, la pregunta de sempre, si els últims sonen millor, és perquè són millors o perquè els tècnics s'apliquen més? En parlem l'any vinent, per la Mercè, a l'Antiga Fàbrica Damm.

Nació Digital - Jordi Palmer

Origen


http://www.naciodigital.cat/noticia/7475...

Més sobre Cançó, rock, pop... (1922)

Destacats