Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Marta Garcia: 'La publicitat és plena d'errors lingüístics'

Vilaweb - Núria Ventura 5-Set-2014



Divendres 05.09.2014 06:00

Autor/s: Núria Ventura
Marta Garcia: 'La publicitat és plena d'errors lingüístics'

Els blocs de +VilaWeb han arribat als deu anys de vida · Entrevistem l'autora d'Endavant els idiomes, un bloc sobre llengües i cultura

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

Marta Garcia (Vilanova i la Geltrú, 1984). Les llengues són la seva passió i és per això que va decidir obrir el bloc Endavant els idiomes, per parlar-ne. Coneix el català, el castellà, l’anglès, l’italià i el francès i, al bloc, a més, també explica curiositats de l’alemany i el vènet. Li agrada explorar les llengües perquè, com diu, són una manera de conèixer altres cultures i l’ajuda a tenir diferents concepcions del món. Amb el bloc, la Marta vol posar el seu gra de sorra al català correcte perquè creu que es fan molts errors, 'fins i tot als llibres'.

—Com és que vau obrir el bloc?

—Sempre he estat una persona molt curiosa i observadora i llavors em passava que sempre que sentia una expressió que no conec en alguna de les llengües que parlo, li buscava l’explicació i m’ho apuntava a una llibreta. I va arribar un moment que vaig tenir ganes d’escriure allò a un bloc, per poder-ho compartir. Un altre motiu és la llengua catalana en si. Quan vaig començar la carrera de traducció, vaig adonar-me de la quantitat d’errors que fem. No només ens equivoquem amb algunes parauletes. Vaig veure la magnitud del problema i volia promoure el català correcte, posant el meu gra de sorra. No pot ser que fem tants errors. És un bloc que no va dirigit a experts, sinó que és divulgatiu.

—Què us atrau de la llengua?

—Des que era petita que les llengües m’han atret molt en general. Després vaig estudiar art dramàtic, però després volia estudiar altres llengües i quan vaig acabar volia aprendre italià i francès i vaig començar-les a estudiar. La veritat és que estic molt contenta d’haver-ho fet perquè t’enriqueix molt, t’ajuda a conèixer altres cultures i a tenir diferents concepcions del món.

—Dieu que fem molts errors en català. En quina situació creieu que es troba la llengua catalana?

—No gaire bona. Crec que hi ha molta feina per fer. No només hi ha errors en els cartells que pugui fer casolanament una persona d’una botiga, sinó que també en trobem en cartells publicitaris, on se suposa que haurien d’haver passat una revisió. Fins i tot als llibres, se’n troben! És una cosa que em preocupa molt.

—I la gent del carrer?

—Aquesta es la més plena de barbarismes. Però també és diferent la llengua parlada que la llengua escrita. Tot i així, no crec que haguem de parlar catanyol. El problema és que amb el franquisme, les generacions dels nostres avis van acabar parlant un català que era calcat del castella, perquè no el podien estudiar. I suposo que aquest català s’ha perpetuat en les següents generacions, i hem agafat molts barbarismes i moltes estructures sintàctiques del castellà.

—Un exemple?

—Quan diem ‘porto tres hores esperant-te’, no és correcte. Hauríem de dir ‘fa tres hores que t’espero’. És només un exemple de molts.

—Pot ser que un dels problemes sigui que llegim poc?

—Ho penso moltes vegades. Quan la gent em pregunta ‘Què puc fer per millorar les faltes d’ortigrafia en catala?’ el primer que dic és que llegeixin llibres en català. Pot semblar molt obvi, però, al menys a mi m’ha ajudat molt sempre. Si tinc un dubte sobre com s’escriu una paraula, l’escric i fàcilment puc saber si ho faig correctament, perquè segurament ja l’he vist escrita moltes altres vegades als llibres.

—Fins a quin punt hem de ser estrictes amb la puresa de la llengua?

—A vegades la gent confon això de ser purista. S’ha de pensar en la genuinitat de la llengua i quan ens trobem una frase que no sigui una estructura pròpia del català, no ho hem d’acceptar com a correcte. I amb els neologismes, igual. El criteri seria que si no tenim una paraula en la nostra llengua per designar un concepte, sí que podem agafar la paraula estrangera i adaptar-la a la nostra grafia i acceptar els neologismes. Però el que no podem fer és començar a agafar anglicismes per sistema. L’italià ho fa molt. Per exemple, sovint fan servir ‘chance’ quan també tenen la paraula ‘opportunitá’ en italià. Llavors, si tenim la paraula en català, utilitzem-la. Si no, doncs està molt bé poder crear paraules noves perquè les llengües evolucionen.

—I el català s'utilitza prou?

—Ha crescut l’ús de la llengua catalana. Hi ha força gent castellanoparlant que parla en català als fills. Tot i així, el castellà continua tenint molta força. Sobretot al sector serveis, veig que la situació és preocupant perquè a molts llocs saber català no és un requisit. Com a mínim, les persones que s’han d'adreçar a uns clients, haurien de poder entendre la llengua. Parlar-lo ja és una altra cosa.

—L’estàndard és prou representatiu de tots els dialectes?

—Suposo que es podrien incloure més coses d’alguns dialectes. Quan Pompeu Fabra ho va fer, ho va fer molt a corre-cuita. I, de fet, l’Institut d’Estudis Catalans ja crea una altra versió de la gramàtica. Estaria bé incloure més trets de tots els dialectes, però fer-ho sempre que no siguin d’influència castellana. Hi ha algunes zones catalanoparlants, com ara el País Valencià, on s’utilitzen moltes paraules que en realitat són barbarismes, perquè hi ha molta influència castellana. Si s’utilitzen verbs específics d’un dialecte no hauria de ser cap error, però sí que és cert que hi ha d’haver una homogeneitat a l’hora d’escriure. Això és com totes les llengües.

—El coneixement de l'anglès també és un problema.

—El problema de l’anglès és que no s’ensenya bé a les escoles. Molta gent l’ha estudiat, però no el sap parlar. En molts casos, l’escola se centra molt en la gramàtica i no es treballen altres aspectes. La metodologia que s’utilitza no és l’adequada.

—Com us sentiu quan mireu tots aquests apunts que heu fet al bloc?

—Amb ganes de continuar escrivint. Encara tinc una llista de coses per escriure i estic molt contenta i il·lusionada. I veure que a la gent li interessa, engresca. Fins i tot, arran del bloc, el Consorci per la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès - Garraf em va proposar fer una presentació, que va anar molt bé. De fet, m’agradaria fer-ne més.

—Us sentiu part de la comunitat de blocaires de VilaWeb?

—Sí, normalment miro sempre els titulars del apunts dels altres blocs i quan hi ha un tema que m’interessa, me’l llegeixo, independentment de l’autor. Sí que hi ha un bloc que segueixo força, que és El racó del menut, sobre educació.

—Què us agrada més de VilaWeb?

—M’agrada que els articles no són llargs, però és tot ben explicat, de manera clara.

—Què canviarieu?

—Potser hi afegiria més articles sobre altres països. És un diari molt centrat en Catalunya i en el procés, cosa que em sembla perfecte, però potser podria tenir una secció sobre el món.

—Què significa per vós VilaWeb?

—És un mitjà representatiu del nostre país, que fa una tasca de defensa de la nostra identitat.
Vilaweb - Núria Ventura

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4209374/2...

Més sobre Empobriment del català (54)

Destacats