Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Ramon Frederic de Vilana-Perles, el català «més influent» del segle XVIII

Nació Digital - Jordi Palmer 24-Ago-2014

XLVI Universitat Catalana d'Estiu
per Jordi Palmer
Ramon Frederic de Vilana-Perles, el català «més influent» del segle XVIII
L'investigador Sebastià Sardiné recupera la trajectòria del darrer protonotari de la Corona d'Aragó i mà dreta de l'emperador Carles VI
Destaca el seu paper en l'aplicació a l'imperi de les Constitucions catalanes del 1706
Jordi Palmer | Actualitzat el 24/08/2014 a les 21:00h
Arxivat a: XLVI Universitat Catalana d'Estiu, Vilana-Perles, Guerra de Successió, UCE 2014
Sebastià Sardiné (dreta) a l'UCE Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

Ramon Frederic de Vilana-Perles, darrer protonotari de la Corona d'Aragó i mà dreta de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi és amb tota probabilitat un dels personatges més desconeguts i alhora “més influents” de la Catalunya del segle XVIII. Exiliat a Viena a la fi de la Guerra de Successió i home d'Estat va aplicar al Sacre Imperi els principis de les Constitucions catalanes del 1706, “les més modernes de l'època”.

Aquesta és la tesi que sosté l'investigador històric Sebastià Sardiné, autor del llibre 'Jo Vilana-Perles, el diplomàtic català que va moure els fils de la Guerra de Successió (1704-1734)” (Pagès Editors, 2013) i que ha defensat aquesta setmana a Prada (Conflent), en el marc de la 46a edició de la Universitat Catalana d'Estiu, on ha presentat la conferència 'Vilana-Perles i el constitucionalisme català a la Guerra de Successió i a Europa”.

Segons Sardiné, a Vilana-Perles se l'ha de recordar com l'home que va traslladar les Constitucions catalanes del 1706, que a Catalunya no es van aplicar a causa del Decret de Nova Planta, a la cort imperial de Viena, on va poder aplicar una renovació sota el regnat de l'emperador Carles VI, el mateix que anys abans, com a Arxiduc va ser reconegut com a rei als territoris de la Corona d'Aragó com a Carles III.

Les constitucions eren, segons Sardiné, “les més modernes de l'època, i defenso que són l'embrió de la Unió Europea”, ja que en ella s'hi apostava “pel lliure comerç i el lliure moviment de persones”, per això considera que si Catalunya s'hagués pogut desenvolupar amb aquelles constitucions “sense dubte seriem capdavanters d'Europa”.

De fet, l'investigador estableix una comparativa entre les constitucions del 1706, conegudes com a “llei d'exclusió dels Borbons”, i la Constitució del 1978, definida per l'autor com la “constitució de l'exclusió de Catalunya”. “No tenim constitució que ens empari”, considera Sardiné, “perquè el Tribunal Constitucional ens ha exclòs del sistema constitucional espanyol”. Per això mateix considera que cal “reposar les constitucions del 1706 i actualitzar-les”, i al mateix temps reclama que es doni més importància a la figura de Vilana-Perles, un home que es mereix “quelcom més que una placa al carrer del Regomir de Barcelona on només s'esmenta que era advocat i capità de la Coronela”.

Nació Digital - Jordi Palmer

Origen

http://www.naciodigital.cat/noticia/7308...

Més sobre Llibres (1376)

• 'Per Nadal regala llibres valencians. Troba'ls en aquesta llibreria' (notícia, 13/12/2014)
• Els llibres de l'Editorial Moll ja es poden comprar a meitat de preu (notícia, 25/11/2014)
• Abacus aprofita la proximitat lingüística amb les Illes per obrir botiga a Palma (notícia, 25/11/2014)