Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La Veu de Catalunya (1899-1937) Josep M. Figueres

Racó Català 14-Ago-2014

La Veu de Catalunya (1899-1937)
Josep M. Figueres
Llibres 14.08.2014 05.00 h

125
 0
1
1
1

Foto Títol: La Veu de Catalunya (1899-1937)
Autor: Josep M. Figueres
Editorial: Editorial Base
Col·lecció: Base Històrica
Pàgines: 694
ISBN: 978-8415711728
La Veu de Catalunya és el diari català més important del segle XX, tant per la seva gran aportació cultural com per la transcendència dels esdeveniments polítics i socials que reflecteix. Aquesta obra incideix en la seva història des d’una perspectiva més periodística i cultural que no pas ideològica o política. La Veu és el gran diari cultural del catalanisme i, de vegades, l’únic a Barcelona, com succeí des de la desaparició de El Poble Català, el 1918, fins a l’aparició de La Publicitat el 1922.

El llibre recull també la relació amb el diari d’una vintena dels seus col·laboradors, directors i redactors, i aporta una documentació excepcional sobre la seva història. Des de l’escriptura fundacional, fins ara inèdita, als documents del dia a dia periodístic, polític i econòmic d’una publicació que, dirigida per Prat de la Riba, i a la seva mort per Cambó, va ser molt més que una tribuna del conservadorisme catòlic. Amb precisió i voluntat exhaustiva, s’aprofundeix en l’aportació cultural, de gran relleu per la categoria dels intel·lectuals que hi participaren —amb noms com Eugeni d’Ors, Josep Pla, Josep Carner i J. M. de Sagarra—, i en la dimensió de diari nacional que maldà pel reconeixement de la identitat catalana.

La trajectòria de La Veu de Catalunya s’inicia en arrencar el segle, continua amb la consecució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i arriba als anys trenta com a finestra cosmopolita i refinada de diari modern, amb una opció política definida, sempre desenvolupada amb voluntat democràtica, catalanista i coherent amb el seu ideari.

Biografia de l'autor

Josep M. Figueres (Vilanova i la Geltrú, 1950). Historiador, és professor titular d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència des del 1991. S’ha especialitzat en l’estudi del periodisme català i del catalanisme polític. Ha publicat Valentí Almirall, forjador del catalanisme polític (1985 i 2006), El primer congrés catalanista i V. Almirall (1985 i 2004), Guia bibliogràfica d’història de Catalunya (1993), 12 periodistes dels anys trenta (1994), Guia bibliogràfica d’Història de les Illes Balears i de les Pitiuses (1997), El primer diari en llengua catalana. Diari Català (1879-1881) (1999), Premsa i nacionalisme (2002), Història de Catalunya contemporània (2003), Madrid en guerra (2004 i 2006), Entrevista a la guerra. De Lluís Companys a Pau Casals (2007), Veus de l’exili. 20 testimonis de la diàspora catalana (2007), Periodisme en la Guerra Civil (2010), Pau Casals. Escrits i discursos (2010), Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila (2011), El periodismo catalán. Prensa e identidad. Un siglo de historia (1879-1984) (2012). Té en curs d’edició l’obra completa de V. Almirall (2009- 2013). Ha tingut cura de les edicions facsímils de La Pàtria Catalana i de Cuca Fera. Ha recuperat sumaris de consells de guerra com els de Prat de la Riba (1996), Lluís Companys (1997) i M. Carrasco i Formiguera (1999). Director de Gazeta. Revista d’Història de la premsa i de la col·lecció «Memòria del segle XX». A Editorial Base ha publicat Grans moments de la història de Catalunya (2006).
Racó Català

Origen


La Veu de Catalunya (1899-1937) Josep M....

Més sobre Llibres (1376)

Destacats