Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

The Economist es fa creus del maltractament del català a Espanya

Vilaweb 31-Jul-2014



Dijous 31.07.2014 12:02

The Economist es fa creus del maltractament del català a Espanya

Parla en un article de la poca consideració que hi ha a l'estat espanyol per la diversitat lingüística

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

El català, el basc i el gallec haurien de ser més ben considerats i més protegits a l'estat espanyol, diu el diari The Economist en l'article 'How to make a country for everybody' (Com fer un país per a tothom) del bloc Prospero. 'Espanya privilegia una única llengua', diu l'autor de l'article, que es fa ressò de casos com l'expulsió dels tres diputats d'ERC al congrés per haver parlat en català, i contraposa l'actitud de menyspreu de molts espanyols envers el català amb el respecte dels ciutadans de Suïssa, Luxemburg o Bèlgica a les altres llengües oficials dels estats respectius.

D'entrada, l'article desmunta un parell de fal·làcies que hi ha a Espanya envers el català. La primera, que no es tracta d'una llengua, la qual cosa troba 'impossible de justificar'. I, de fet, va més enllà, i suggereix als castellanoparlants que no saben parlar el català que es fixin que és ben fàcil d'aprendre. I proposa com a exercici de parar l'orella i escoltar atentament les declaracions d'Artur Mas en una compareixença recent, enllaçant un vídeo de BTV. 'Si parles espanyol, fixa't que és més fàcil de llegir aquesta notícia que fins i tot d'entendre el discurs curós i pausat del president català', diu.

Continua així: 'El català és una llengua real, i de fet és una llengua literària abans que el castellà hagués emergit de la foscor.'

I la segona queixa que arriba d'Espanya: 'Espanya ha donat més i més privilegis al català i els catalans encara en demanen més.' The Economist parlar en aquest punt del sistema d'immersió, i cita les referències a la llengua que fa la constitució espanyola. Una constitució que estableix que la indivisibilitat de la pàtria espanyola.

I diu: 'Per als castellans, l'espanyol és la llengua d'un país per a tothom. Per als catalans, la diversitat lingüística (les escoles en català) és el preu per a un país per a tothom.'

La diferència amb altres països

Exposa tot seguit els casos de Suïssa, de Bèlgica i de Luxemburg, estats on es parla més d'una llengua. Els tres casos són diferents, però tots tenen una cosa en comú: 'El multilingüisme en les llengües natives del país es considera un deure de bona ciutadania per a tothom.'

I, en contraposició: 'Espanya privilegia una única llengua. Els castellanoparlants que es traslladen a Catalunya per feina sovint es queixen d'haver d'aprendre català, o d'haver de portar els seus fills a escoles en català. Els catalans, per la seva banda, es queixen de les queixes cap a la seva llengua materna. Perquè la unió continuï sense problemes, Espanya no necessita el multilingüisme, sinó un multilingüisme entusiasta. Els parlants d'espanyol de Madrid o de Màlaga haurien d'estar orgullosos de conèixer les altres llengües del seu país. Per als atrevits, hi ha l'èuscar (una llengua fascinant totalment deslligada del grup de llengües romàniques), i per als pràctics hi ha el gallec (útilment semblant al portuguès), mentre que el català és el que té més parlants. El parlament espanyol podria permetre als diputats de parlar altres llengües regionals (l'any passat tres diputats es van fer expulsar parlant en català).

Acaba dient que aquest multilingüisme pot costar diners, però que 'segur que és més barat que no la separació d'un país'. I afegeix: 'La solució més barata és simplement una qüestió d'actitud: tots els espanyols haurien de deixar de tractar el gallec, el basc i el català com a llengües regionals. Són llengües d'Espanya, i punt.'
Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4206060/2...

Més sobre Espanyolisme/republicanisme francès (455)

Destacats