Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

'Bromera ha de ser molt imaginativa per ser ben present a Catalunya'

Vilaweb - Montserrat Serra 29-Jul-2014



Dimarts 29.07.2014 06:00

Autor/s: Montserrat Serra
'Bromera ha de ser molt imaginativa per ser ben present a Catalunya'

Entrevistem Gonçal López-Pampló, nou director literari d'Edicions Bromera

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

El mes de maig d'enguany Gonçal López-Pampló (València, 1982) va assumir la direcció literària de Bromera. De fet, és un home de la casa: des del 2007 que col·labora amb el grup editorial. Diu: 'He fet de corrector, he escrit articles i ressenyes per la revista l'Illa, i així també sóc autor de llibres de text, i he col·laborat amb la Fundació Bromera, en la campanya Llegir en valencià.' És un jove educat en valencià, malgrat provenir d'una família de parla castellana tot i ser originària de València. A l'arribar a l'institut va eclossionar. I diu amb convenciment: 'Sóc valencià per cultura i per llengua, però sense l'escola m'hagués dissolt.' López-Pampló ens parla dels reptes que assumeix com a director literari de Bromera i analitza el panorama editorial català.

Llicenciat en filologia catalana i filologia anglesa, Gonçal López-Pampló va fer un màster en educació i TIC. A més, des del 2007 fa de professor de la Universitat de València, especialitzat en literatura contemporània i en el gènere de l'assaig.

Va ser l'anterior director literari de Bromera, Joan Carles Girbés, qui va encarregar a López-Pampló la selecció de poemes de Carles Salvador i i la introducció del volum 'Elogi de la meua terra i altres poemes', dins la col·lecció Els nostres autors. Carles Salvador (València, 1893-1955) va ser mestre, poeta i un dels principals promotors de la normalització lingüística al País Valencià, sobretot com a divulgador de les Normes de Castelló de 1932. Quan se li pregunta a Gonçal López-Pampló per quina influència pot tenir la figura de Salvador en el seu projecte a Bromera diu: 'És fonamental. Per una banda, perquè un dels objectius que tinc és apostar per la col·lecció 'Els nostres autors', obrint els clàssics a tot el territori: Guimerà, Rusiñol, ara preparem una antologia del poeta Marc Granell… Per altra banda, Carles Salvador era algú com ara jo, però que va gosar fer coses més difícils en uns moments més complicats. Quan dic igual que jo vull dir que teníem la mateixa alçada, que ell provenia d'una família menestral i la meva és burgesa, etc. De manera que si ell en l'adversitat va fer tant, nosaltres estem obligats a fer molt més.'

Comencem l'entrevista parlant de l'ofici d'editor...

—Com a editor, és la vostra primera experiència?
—Sí, és la primera vegada que assumeixo la responsabilitat de ser editor. Però penso que tota aquesta feina prèvia que he fet (també en altres editorials com Voramar i Anaya) m'han preparat per assumir el càrrec.

—Com veieu l'ofici d'editor? D'editors n'hi ha de moltes menes (uns molt intervencionistes, d'altres que deixen fer més…).
—És desitjable que l'editor sigui una persona que pensi molt i només actui quan calgui. No em sentiria còmode en un perfil intervencionista, però si una cosa s'aparta de la línia traçada, s'ha d'actuar. Per altra banda, les circumstàncies són molt adverses avui, de manera que s'ha de ser humil. El que vull dir és que no s'ha de ser pretenciós però sí ambiciós.

—Exposeu la diferència.
—Si volgués imprimir el meu caràcter a Bromera, seria pretenciós. Jo he de contribuir a consolidar el projecte de Bromera, i això és ser ambiciós (tot i que, naturalment, tinc els meus gustos personals i les meves preferències).

—Quins valors voleu fer prevaldre i potenciar a Bromera?
—Tot i que no sé què és exactament la normalitat, Bromera és un projecte editorial normal i és un motor per a la cultura en valencià i també per a tota la cultura catalana. Bromera és un agent important en la configuració de la nostra cultura: des de València ha adquirit una veu que és equiparable a altres editorials que imprimeixen la seva veu des de Barcelona, Lleida o Mallorca.

—Aposteu per una editorial que sigui un referent al País Valencià en un primer estadi, però amb una veu pròpia a la resta de territoris de parla catalana?
—Mira: hem iniciat una campanya dirigida sobretot al public valencià de cara al llibre de text amb l'eslògan: 'Som d'ací, triem Bromera'. Però també volem tenir una veu al Principat. Aquest és un valor important i irrenunciable.

—Quins altres valors destacaríeu?
—El Grup Bromera s'ha caracteritzat per fer una aposta sòlida en el llibre infantil i juvenil. Això ha fet reconeixible el nostre projecte. I volem continuar en aquesta línia, cercant els millors títols que es publiquin en aquest àmbit. Per altra banda, Bromera té un catàleg amplíssim: la diversitat també la trobo un valor. Les col·leccions d'assaig i poesia, tot i que són col·leccions marginals (en el sentit que es troben al marge de la narrativa de ficció), contenen una relació d'autors que fa goig. Bromera ha apostat pels poetes joves i pels consagrats, ha publicat dietaris i assaig de qualitat. El de Bromera és un catàleg divers i generós, que és fruit d'un gran esforç. I continuarem fent aquest esforç.

—Després de l'ERO que va patir Bromera el maig del 2012, com us afecta la crisi avui? Condiciona encara els projectes editorials que contenen un compromís més social?
—Certament, la situació actual fa més difícil mantenir les iniciatives més minoritàries. Amb tot, els Premis Ciutat d'Alzira es mantenen tots. Per exemple, tenim un premi de divulgació científica que es manté gràcies a la Universitat de València. És un exemple positiu. Per contra, em fa patir el Premi de Literatura eròtica.

—Ha passat a ser bianual, oi?
—Sí, cada dos anys s'atorgarà, però això afectarà negativament el premi, els autors i els diferents suports que té. A vegades hi ha complicitats històriques difícils de mantenir.

—Quina enteneu que ha de fer la política de premis de Bromera?
—Bromera és una editorial de referència per una sèrie de premis valencians: el Ciutat de València, l'Enric Valor d'Alacant, els premis Alfons el Magnànim de la Diputació de València… Nosaltres anem a augmentar les complicitats: publiquem el premi Ciutat de Badalona de literatura juvenil, que va ser el que Andreu Martín va guanyar amb 'Cicatrius de 1714'. I estem oberts a publicar altres premis catalans i balears.

—És rendible publicar premis? Darrerament el Grup 62 n'ha deixat de publicar uns quants (El lector de l'Odissea o el premi Roc Boronat vinculat a l'ONCE).
—En general sí que són rendibles els premis. Jo crec que el que ha passat al Grup 62 és l'efecte d'un huracà: per la seva força centrífuga, ha anat expulsant allò que li quedava més a la perifèria (no cal dir que és totalment legítim). Al Grup 62 no hi cap tot i hi ha coses que cauen. Em pregunte: quina posició han de tenir les altres editorials que es troben fora del Grup 62?

—I quina és la resposta?
—És un món en moviment i cadascú ha de trobar el seu lloc i ha de preservar la seua personalitat i saber quin és el seu paper.

—I en aquest moment de reencaix, quin paper vol jugar Bromera?
—Bromera ha de fer d'encaix territorial. I ha de situar-se (i això és un repte) com una editorial de referència de tot el territori, dins de l'àmbit de les editorials mitjanes.

—En català no hi ha editorials grans.
—Ho deia en el sentit que no podem aspirar a ser una editorial com Periscopi, per exemple, perquè Bromera és més gran, però tampoc podem pretendre ser el que va ser Edicions 62 fa unes dècades. I en aquest sentit, hi ha coses a millorar. Per exemple, la col·lecció L'Eclèctica, que és la columna vertebral del catàleg, sovint és un calaix de sastre també. Hem de pensar la manera que L'Eclèctica continui essent la columna vertebral de Bromera fent-nos molt més presents a Catalunya.

—Segons heu anunciat recentment, no renuncieu a obres de la literatura internacional destacades, com el premi Goncourt.
—Efectivament, aquest setembre publicarem la novel·la de Pierre Lemaitre 'Ens veurem allà dalt', guanyadora del premi Goncourt. I al novembre, la nova novel·la de Dario Fo, 'Lucrècia Borja. La filla del papa'.

—I de Rushdie, ja us n'heu oblidat?
—Sí. Ni Salman Rushdie ni Herta Müller, no podem jugar la lliga dels que compren drets literaris de premis Nobel.

—I entre els autors de casa, què sou a punt de publicar?
—Joan Olivares presenta 'El metge del rei' (Premi Enric Valor de Novel·la), que ens acosta l’apassionant vida del metge Lluís Alcanyís; Vicent Borràs publicarà 'Primavera encesa' (Premi Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva), que ens farà reviure els fets del que s’ha anomenat «primavera valenciana», i Toni Cucarella ens oferirà 'Paranys', una selecció ben representativa de la seua narrativa curta. En aquest àmbit, un altre repte que tenim és suscitar més interès pels nostres autors del que suscitem ara.

—Per què ho dieu?
—La primera novel·la que va escriure Baixauli, 'Verso', es va publicar a Bromera. Em dol que se'ns hagi escapat. M'agradaria que Bromera fos per a aquest autor i per d'altres com Martí Domínguez o Joan F. Mira, una plataforma igualment vàlida a Catalunya. Estaríem encantats de publicar Baixauli, Mira i Domínguez. I crec que Bromera ho pot fer molt bé.

—Teniu la distribució ben resolta?
—La distribució també és un tema millorable. El camí és Xarxa de Llibres, distribuïdora de la qual en som copropietaris juntament amb Angle i Cossetània. Tot i que seria una errada pensar que només la distribució és la clau de l'èxit. La distribució només és una part de la feina. Nosaltres hem de ser molt imaginatius per ser molt presents a Catalunya.

—I l'edició digital?
—L'aposta per Edi.cat va ser un fracàs. Avui, l'edició digital del nostre fons general no és una prioritat. Tot i que sí que volem tenir molta presència a la xarxa en altres àmbits: les xarxes socials són molt importants i permeten un contacte directe amb els lectors.

—Com penseu, doncs, reforçar i normalitzar la presència de Bromera a la resta del país?
—El lector culte respon a un mateix perfil a Catalunya i al País Valencià. El repte de vendre més llibres a Catalunya és indispensable. Volem vendre molt més. I la responsabilitat nostra és donar tots els arguments perquè sigui així: donarem un pas endavant significatiu. Tenim idees, perquè els editors pensem.
Vilaweb - Montserrat Serra

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4205751/2...

Més sobre Llibres (1376)

Destacats