Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El front comú per reivindicar l'ús del català al Parlament Europeu es renova i reforça

Vilaweb - ACN 10-Jul-2014



Dijous 10.07.2014 12:41

Autor/s: ACN
El front comú per reivindicar l'ús del català al Parlament Europeu es renova i reforça

Els vuit eurodiputats d'ERC, NECat, CiU, ICV, PSC, EUPV i Compromís envien una carta conjunta al reelegit president de l'Eurocambra, Martin Schulz

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

El front comú dels eurodiputats catalans per reivindicar que se'ls permeti parlar en llengua catalana a Brussel·les es renova i reforça. Vuit parlamentaris han signat aquest dijous una carta conjunta en què reclamen al reelegit president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que faci 'un gest simbòlic' i compleixi la seva promesa: són Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall (ERC), Ramon Tremosa i Francesc Gambús (CiU), Ernest Urtasun (ICV), Javi López (PSC), Marina Albiol (Esquerra Unida del País Valencià) i Jordi Sebastià (Compromís). Li recorden que la mesura 'no representaria una despesa extra per a la burocràcia de l'Eurocambra, atès que bona part dels traductors de llengua castellana són castalanoparlants'.

Terricabras, Maragall, Tremosa, Gambús, Urtasun, López, Albiol i Sebastià defensen que 'aquesta seria una mesura que acostaria una mica més Europa als milions de ciutadans que parlen la lllengua catalana-valenciana en la seva vida diària'. La passada legislatura aquesta aliança estava formada per cinc eurodiputats: el mateix Tremosa, Salvador Sedó (d'Unió), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) i Raül Romeva (ICV).

La reelecció fins el 2017 del catalanòfil Schulz, seguidor reconegut de la literatura catalana i lector de Jaume Cabré, dóna una nova oportunitat als eurodiputats catalans. Però és sobretot la retirada d'Alejo Vidal-Quadras i del socialista castellano-manxec Miguel Ángel Martínez el que obre una finestra d'oportunitat històrica. Vidal-Quadras i Martínez, que fins ara eren vicepresidents del Parlament Europeu, havien vetat qualsevol intent dels eurodiputats catalans de parlar en la seva llengua. En aquesta legislatura europea que ara arrenca, l'Estat només tindrà un dels catorze vicepresidents de la mesa de l'Eurocambra, que és la que ha de votar autoritzar o no les intervencions en català: el càrrec l'ocupa l'expresident murcià, el popular Ramón Luis Valcárcel.

'Seguirem treballant per aconseguir el màxim reconeixement'

Aquesta carta conjunta enviada aquest dijous a Schulz és 'la primera iniciativa conjunta dels eurodiputats en defensa de la llengua', informa CiU en un comunicat. Els vuit eurodiputats s'han compromès a 'seguir treballant en el futur en tots els camps per aconseguir el màxim reconeixement per a la llengua catalana a les institucions europees'.

Poder fer servir la llengua catalana en les sessions plenàries possiblement sigui la reivindicació més fàcil de resoldre de Catalunya: no generaria cap despesa extra en una Eurocambra que ja treballa en 24 llengües oficials, l'àmplia majoria molt menys parlades, i que disposa de molts intèrprets espanyols capaços de traduir les intervencions en català. Els eurodiputats catalans, a més, s'han ofert a avançar per escrit les traduccions de les seves intervencions.

Schulz va ser llibreter del 1982 al 1994, abans de dedicar-se a la política, i es declara admirador de la literatura catalana. Aprofitant un viatge a Barcelona el 2012, va demostrar conèixer 'Les veus del Pamano' gairebé millor que el seu propi autor: es va voler reunir amb Cabré per fer-li preguntes sobre l'argument, la vida d'un mestre en un poble del Pallars Sobirà durant el franquisme, i resoldre un dubte sobre un fragment de la traducció en alemany. També es va emocionar amb 'Jo confesso', perquè el seu pare va ser músic autodidacte i va construir un violí que encara guarda a casa, i perquè la novel·la transcorre, en part, durant el nazisme. Schulz havia promès als eurodiputats catalans que els permetria parlar la seva llengua al ple. Però es va acabar fent enrera, cedint a les pressions de Vidal-Quadras i Martínez per por d'enfrontar-se al govern espanyol i buscar-se problemes en la seva cursa per presidir la Comissió Europea.

Vidal-Quadras feia bandera del seu rebuig a 'aquesta mania gairebé ridícula' i 'provinciana' de voler fer servir la llengua catalana a Brussel·les, va criticar a l'ACN. I Martínez, fins la passada legislatura vicepresident de l'Eurocambra responsable precisament dels serveis de traducció i interpretació, s'autoproclamava defensor del multilingüisme, però alhora s'oposava a fer cap concessió als eurodiputats catalans (inclosa la seva llavors companya socialista Maria Badia). 'És que tant se val el motiu, senzillament no es farà i punt', va arribar a admetre.
Vilaweb - ACN

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4202925/2...

Més sobre Oficialitat del català a Europa (Constitució Europea) (688)

Destacats