Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Una editora contra l’stablishment

La Veu del País Valencià - Abelard Muñoz 23-Jun-2014

Nosaltres els valencians
< anterior

Dilluns, 23.6.2014 00h00
Laia Climent, responsable de l’editorial Tres i Quatre
Comentaris Comenta-ho

Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)

URL curta
Nosaltres els valencians

Una editora contra l’stablishment

Molt abans que es consolidara al País un món editorial propi, amb Bromera, Pre-textos i altres importants editorials al cap, Tres i Quatre ja anava creant cultura al territori. Era a finals dels anys seixanta, en un món en el qual els llops fatxes encara manaven de la ciutat. El mèrit concret de Tres i Quatre és ser una pionera en l’edició de llibres en valencià. Per això, sorprèn que, malgrat la seua vinculació a la consciència política de país i a la defensa de la cultura autòctona estiga la seua història per fer; i el seu complement, l’espai de llibertat que era la llibreria del mateix nom en el carrer Pérez Bayer, amb el llibrer Carles Jorro sempre atent; aquelles estupendes tertúlies,…


“La història de 3 i 4 va paral·lela a la història de la ciutat, més enllà de la qüestió editorial”, diu la professora Laia Climent (València, 1971), la responsable que la mítica editorial valenciana continue més vigorosa que mai. I com a mostra, un botó: l’edició colossal de les obres completes de Vicent Andrés Estellés Un treball d’envergadura que és possible gràcies a l’aparició dels textos inèdits del nostre poeta nacional, que ell no va voler publicar. Els seus actuals marmessors han permés que isca aqueix raig de lucidesa i bellesa que és el poeta de Burjassot.

“Està fent-se en ordre cronològic” conta Climent, “ els professors Vicent Salvador, de la Jaume I i Josep Murgades, un expert en edicions crítiques, se n’ocupen d’una part. Ferran Carbó, un expert de la primera època d’Estellés, s’ha encarregat del volum u”.


Laia és professora de català en la Universitat Jaume I de Castelló i és una dona no sols preocupada per l’esperit crític dels seus alumnes, sinó també per la manera d’ensenyar, que, a judici seu “és encara molt franquista. El professor no ha de ser una institució jeràrquica”-

La filla d’una parella clau en la cultura autòctona, com els editors Rosa Raga i Eliseu Climent, manté un alt nivell de compromís amb tot allò que l’envolta. De brillants ulls maragda i cabell encés, nerviosa i entusiasta, la jove editora diu: “Qualsevol editor o ciutadà té gran responsabilitat col·lectiva en aquesta societat. No és possible anar pel carrer i no tenir compromís ideològic. Amb els llibres, ocorre això mateix, hem de traure els llibres a la llum. Com ara, hi ha un llibre: La vida de Clotilde Cerdà, una dona exiliada pel poder monàrquic i quasi desconeguda. Decidim editar-lo perquè pensem que si no ho féiem era com reprimir la seua paraula”.


“Si volem un canvi social en la nostra cultura hem d’acostar-nos al gran públic”, sosté Laia. Era una adolescent de díhuit anys quan se’n va anar a estudiar a la ciutat francesa de Grenoble. En acabant, la seua tesi ja apuntava maneres: Josep Vicent Foix comparat amb els surrealistes francesos.

I ara, asseguts sota les pètries i picardioses gàrgoles orientals de La Llotja, envoltats de borratxets medievals que observen els turistes japonesos, tornem al poeta i escriptor.

“Estellés ha d’estar en el centre de la nostra activitat cultural. La seua filosofia vital és la nostra: trencar l’'stablishment'. I ara estem en una època molt bonica per a construir noves històries”


Per a Laia, l’abundància d’editores independents catalanes és un gran estímul per a la nostra cultura. Hi ha química entre elles. Una revista tan interessant com El Temps prepara el seu sonor 30 Aniversari amb l’edició d’un llibre. Una revista que, malaraudamet, amb prou faenes es difon en la seua pròpia ciutat. Un fet al qual Laia li lleva importància: “L’important és que es fa a València i es concep a València. Té una visió general i això és decisiu”.

L’edició de l’obra completa d’Estellés segueix el seu curs. El número 14 serà suculent: la correspondència amb Fuster. Aqueixa edició que preparen Laia i els seus col·laboradors és l’exemple més clar del triomf d’una empresa editorial que és ja una icona del País. Un negoci que va resistir la llarga agressió franquista i que segueix viu per a alegria de tots.


La Veu del País Valencià - Abelard Muñoz

Origen


http://opinions.laveupv.com/abelard-muno...

Més sobre Llibres (1376)

Destacats