Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El català, assignatura pendent de la Unió Europea

Vilaweb - ACN - Laia Framis 19-Mai-2014

Dilluns 19.05.2014 08:42

Autor/s: Laia Framis (ACN)
El català, assignatura pendent de la Unió Europea

Malgrat que és la tretzena llengua amb més parlants de la UE, continua sense ésser oficial a les institucions europees

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

El català és la tretzena llengua amb més parlants de tota la Unió Europea (UE), però els eurodiputats encara no la poden fer servir quan intervenen al plenari. Per Raül Romeva (ICV), 'no és un problema tècnic o econòmic, sinó polític'. I és que l'oficialitat d'una llengua a Brussel·les depèn que ho demani un estat i Espanya no accepta que el català tingui el mateix tracte que el castellà. Ramon Tremosa (CiU) hi veu 'un motiu més per demanar l'estat propi' i Maria Badia (PSC) una 'contradicció'. 'Quan ens contesten que el català no pot ésser una llengua oficial, en el fons ens diuen que esdevinguem un estat (...) i llavors fem un referèndum per la independència i es posen les mans al cap', diu a l'ACN.

Malgrat els últims dos anys un enamorat de Catalunya i fan de Jaume Cabré ha presidit el Parlament Europeu, el català continua sense ésser llengua oficial a les institucions comunitàries. L'alemany Martin Schulz, llibreter de professió abans de dedicar-se a la política, va prometre treballar perquè el català fos oficial a l'Eurocambra, però no se n'ha sortit. Ha llançat la tovallola per la pressió del Partit Popular i el PSOE i per no buscar-se problemes en la cursa per a presidir la Comissió Europea.

Des del 2005, el català és llengua de comunicació entre els ciutadans i les institucions europees, però no gaudeix del rang de llengua oficial. Per tant, els diputats no poden expressar-se en aquest idioma en les comissions o en la sessió plenària del parlament i han d'utilitzar qualsevol de les vint-i-quatre llengües oficials a la UE, per a les quals s'ofereix servei de traducció i interpretació. Perquè una llengua sigui declarada oficial cal que el govern d'un estat membre ho sol·liciti de manera expressa i que la resta de països ho aprovin per unanimitat. És a dir, que el català no serà oficial a Europa si no ho vol el govern espanyol, que de moment ha vetat totes les iniciatives que ho han proposat.

Una prohibició que contrasta amb la posició del govern irlandès, que va demanar l'oficialitat del gaèlic aprofitant l'entrada del búlgar i el romanès. Es calcula que el gaèlic té uns 130.000 parlants i el català, segons l'últim informe de l'Institut d'Estudis Catalans, més de deu milions.

L'espanyol és un cas 'particular', explica a l'ACN Johan Haggman, tècnic de multilingüisme de la Comissió Europea. I en posa exemples: 'Si Suècia no fos un estat membre de la UE, estic segur que Finlàndia proposaria que el suec també fos reconegut com una llengua oficial, perquè és un país bilingüe malgrat que només el parli una minoria.'

'Un altre cas molt hipotètic seria que Alemanya i Àustria no fossin membres de la UE. Com que l'alemany és una llengua oficial a Bèlgica, també crec que l'estat belga el proposaria com a llengua oficial', explica. Per Haggman, que parla deu idiomes, hi ha possibilitats que el català sigui algun dia oficial dins la UE, però 'és una qüestió política i toca al govern d'Espanya de decidir-ho'.

El candidat de CiU, Ramon Tremosa, que sovint intervé als plens en anglès o italià, acusa directament PP i PSOE de blocar l'entrada del català a les institucions europees i assegura que molts eurodiputats no entenen 'com un estat membre boicota llengües oficials' del seu propi país. Una situació, diu, que 'alimenta i dóna incentius racionals creixents a més i més catalans per optar i per preferir l'estat propi i independent per a Catalunya'.

També Raül Romeva es confessa desenganyat per no haver aconseguit parlar amb la seva llengua a l'Eurocambra. 'Sempre he dit que és una de les meves frustracions més grans, perquè es un tema molt senzill de resoldre i si no s'ha aconseguit és per manca de voluntat política', explica. I afegeix que les traduccions tindrien un cost zero o molt baix, perquè una bona part dels intèrprets espanyols de l'Eurocambra són catalans i perquè els eurodiputats es comprometen a enviar-los els seus discursos en anglès per a facilitar-los la feina.

Per Romeva, l'oposició del PP i del PSOE, que 'ha tingut una actitud no col·laborativa i a vegades obstruccionista', és la principal causa que el català encara no sigui oficial a Brussel·les. I cita directament la 'bel·ligerància' del vice-president del Parlament Europeu, el popular Aleix Vidal Quadras, que considera 'una mania gairebé ridícula' i 'provinciana' la insistència dels altres eurodiputats catalans en aquesta qüestió. Romeva també assenyala l'europarlamentari del PSOE Miguel Ángel Martínez, que és el vice-president del parlament responsable de multilingüisme i que sempre s'hi ha mostrat contrari. No veu ni 'viable ni raonable' autoritzar l'ús del català a l'hemicicle: 'És que senzillament no es farà, tant se val el motiu.'

Tot i així, Romeva lloa la feina que han fet els eurodiputats del PSC i sobretot Maria Badia: 'Hi hem treballat molt, hem fet tot el que estava a la nostra mà.' I assegura que la negativa de la UE és una contradicció. I s'explica: 'Quan ens contesten que el català no pot ser una llengua oficial, en el fons ens estan dient que ens busquem un estat, però després diuen que és absurd que una Europa que es construeix traient fronteres en posi de noves.'

Des del Partit Popular, en canvi, l'eurodiputat Santi Fisas pensa que l'oficialitat del català a Europa no és un tema prioritari, ni dels que 'més afecten' o 'interessen' a Catalunya. Creu que és una qüestió que cal resoldre de 'manera tranquil·la, amb diàleg i sense fer soroll' i no s'està de criticar els socialistes. 'Schulz va prometre que el català seria oficial, però no ha fet res. Molts s'omplen la boca parlant d'aquest tema, agafen compromisos, i després no els compleixen', etziba.
Vilaweb - ACN - Laia Framis

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4192128/2...

Més sobre Oficialitat del català a Europa (Constitució Europea) (688)

Destacats