Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Sanjosex: «M'ha sortit el disc que volia»

Nació Digital - Jordi Palmer 27-Abr-2014

Sanjosex: «M'ha sortit el disc que volia»
L'empordanès presenta el seu disc més positiu, 'Festival'
Jordi Palmer | Actualitzat el 27/04/2014 a les 19:45h
Arxivat a: Cultura, música, Sanjosex, Festival


'Festival' (Bankrobber, 2014) és el títol del nou disc de Sanjosex, i tal i com indica el seu nom, es tracta d'un treball més positiu, alegre i energètic que els seus precedents. Després de fer un estatge a Granollers, Carles Sanjosé prepara la gira de presentació, que el durà a Barcelona el 9 de maig per actuar a la Sala Apolo dins el Guitar Festival.

-Prepara la gira amb una banda prou potent, Eduard Font, Xarim Aresté, Eduard Sospedra...

-He anat construint el grup i ara puc comptar amb músics molt bons, i això que jo no els puc oferir un gran què, però és qüestió de que t'agradin les cançons, l'estil de plantejar el directe. M'agrada prou la música per entendre que la millor manera de treure suc a un músic és donar-li la llibertat que necessita, perquè jo també sóc músic. Per això tinc la banda que tinc, perquè ens ho passem bé.

-'Festival' és un disc molt de directe?

-Sí, és energètic i molt potent. Tot això fa que en directe soni molt bé i funcionarà molt bé quan la gent es conegui les cançons.

-I perquè és així d'optimista?

-Perquè en tenia ganes. Venia d'un disc melancòlic, introspectiu, tranquil... Però quan li vaig proposar al Xarim de venir a tocar la idea ja era fer un directe més elèctric, i quan vaig pensar en Quimi Portet com a productor, que és un tipus alegre, ja ho pensava així. És el disc en que l'acabat és el que jo volia que fos. Ho tenia la cap i era com una qüestió personal, per transmetre energia i vitalitat.

-Musicalment vostè no sembla una persona gaire alegre.

-No se que dir, jo crec que ironia sempre n'hi ha hagut, però és molt encoberta, gairebé autoflageladora. Jo he fet coses absurdes expressament, enfotent-me de mi i de la música i això de vegades no arriba, però aquest disc és més sincer.

-Va triar Quimi Portet com a productor o va ser ell qui el va triar?

-Ho vam parlar, amb la idea de fer alguna cosa junts, i jo vaig pensar que era ideal pel disc i a ell li va semblar bé.

-Creu que es nota la feina d'en Quimi Portet?

-Sí. A nivell d'instruments mai havien sonat amb tanta potència i claredat. Els anteriors els vaig fer amb Ricky Faulkner, i ell té un altre concepte, on l'instrument no és tan important com el so de la cançó. Aquest és més auster de mitjans però alhora, gràcies a una sèrie de senzills trucs acaba sent grandiloqüent, ambiciós i potent.

-...i festiu?

-Sí, perquè aquesta actitud desinhibida és ideal per fer-lo així.

-Com es planteja la gira?

-Als primer concerts de presentació la idea és tocar totes les cançons del disc i una selecció dels altres, però passats els deu primers bolos ja farem un plantejament diferent segons el lloc on toquem. El directe evolucionarà segons el lloc, però en tots els sentits serà més elèctric que la gira anterior.

-Perquè es titula 'Festival'?

-Perquè hi ha una varietat de temes i composicions. És eclèctic i alhora unitari, almenys des del meu punt de vista. I 'Festival' m'agrada per la part positiva de passar-ho bé, de festa, una metàfora del moment actual. Vivim en un festival en molts aspectes.

-Es refereix al moment polític, o a la crisi?

-A tot en general sense concretar massa res. Els músics tenim un llenguatge que no és el de l'actualitat ni el polític ni el filosòfic. Fem cançons i això és més senzill i més complicat, amb un llenguatge híbrid on no som fidedignes ni concrets. Ens movem entre la música i la racionalitat, quan parlem de coses que tenen a veure amb l'actualitat se'ns ha d'agafar amb pinces perquè en parlem des dels sentiments, la sensació, la intuïció.

-Almenys digui'm com veu la indústria musical.

-Com totes, costa molt. Jo em dedico a fer cançons i tocar-les, però és cert que ara costa més vendre entrades i que hi ha més gent fent discos en solitari. Jo en aquest sentit he estat una mica boig i temerari, he fet un disc ambiciós a Music Lan amb Quimi Portet i una bona banda. He fet el que no seria lògic des del punt de vista de la indústria, i si va bé, millor. I si no, mala sort.

-Qui es guanya millor la vida, un músic o un arquitecte?

-Crec que cap dels dos. Al final l'important és sobreviure i passar-t'ho bé, entendre quina és la teva funció, què fas i què tens ganes de fer, i que tot surti. I si guanyes menys perquè hi ha menys liquiditat, mentre puguis menjar la resta és secundari. Tothom està una mica igual.

-Al disc hi col·labora Jaume Pla, Mazoni, que és una mica el seu cosí germà.

-Sí, però és una col·laboració molt natural que sempre hem fet. És un col·lega que ve a l'estudi i grava unes veus com jo puc fer-ho als seus discos. Som amics i vivim al mateix poble.

-A 'Festival' hi ha cançons sorprenents per a la seva trajectòria com 'Festival Tom i Jerry' i 'M'agraden els colors'.

-Sí. Amb l'Ernest Crusats de La Iaia parlàvem un dia que ell voldria fer un disc alegre però no li surt, i és perquè tal i com canta és molt difícil, perquè l'alegria té un punt de frivolitat, d'explosió i d'absurd i si vols fer una cosa alegre t'has d'atrevir a fer patxanga i a fer coses extramusicals i aquestes cançons tenen coses extramusicals que tenen a veure amb l'alegria i la frivolitat. 'M'agraden els colors' va del plaer de viure i de deixar-te endur per la situació i no preocupar-te per res. Té un punt de kitsch musical, mentre que a 'Festival Tom i Jerry' hi ha una broma sobre els dibuixos animats i també una broma sexual, amb ironia sobre la música i la lletra. És el pas artístic que he fet amb aquest disc.

-És nota que ha quedat, sinó satisfet, segur que més content amb aquest disc que amb altres.

-Sí. Hi ha il·lusió amb aquest disc, ha sortit el disc que jo volia i això satisfà molt.

Nació Digital - Jordi Palmer

Origen


http://www.naciodigital.cat/noticia/6758...

Més sobre Cançó, rock, pop... (1922)