Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

'Hem de plantar cara als atacs a la immersió lingüística'

Vilaweb - Liz Castro 4-Abr-2014

Divendres 04.04.2014 06:00

Autor/s: Liz Castro
'Hem de plantar cara als atacs a la immersió lingüística'

Gent vinculada a l'àmbit educatiu parla de la llengua a l'escola · Crònica de l'acte organitzat per l'ANC de Gràcia

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

La sala d'actes de la Biblioteca Vila de Gràcia es va omplir dimarts, dia 1 d'abril, amb motiu de la taula rodona titulada 'Immersió, l'escola que volem'. Hi participaven Miquel Strubell, Àngels Folch, Josep Maria Cervelló, Jordi Altarriba, Àlex Castillo i Josep Maria Artigal. L'acte era organitzat per l'assemblea territorial de Gràcia de l'ANC.

Josep M. Artigal, especialista en immersió i membre de l'ANC de Gràcia, va introduir l'acte i va subratllar un fet: els nens aprenen allò que usen i, per tant, els idiomes els usen tant a l'escola com fora de l'escola, al pati o a casa o al carrer. Per Artigal, no té sentit que es divideixin les hores de classe al 50% entre català i castellà.

Àngels Folch, mestra des del 1972 i membre de la sectorial de l'ANC Docents per la Independència, va explicar que era bàsic de no caure en provocacions, com la del diari El Mundo, que deia que Ensenyament havia acceptat que una escola fes la meitat de les classes en castellà atenent a un requeriment judicial. Així i tot, va reconèixer que hi havia escoles que ja ho feien així ara.

Josep M. Cervelló, de Somescola.cat, va parlar de la importància de no separar els nens per la llengua, perquè l'escola té molt a veure amb la igualtat d'oportunitats per a tothom. També va dir que el català era una llengua assetjada i que les actituds cofoies de la situació que teníem fins ara no eren convenients, perquè els atacs són constants. Cervelló va assegurar que la immersió lingüística havia nascut del consens social i que aquest sistema havia estat tot un èxit.

Jordi Altarriba, de la Coordinadora d'AMPA de Gràcia, va dir: 'S'ha de plantar cara als atacs contra la immersió, perquè el problema és imminent.' Àlex Castillo, de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya, va recordar que els immigrats dels anys seixanta i setanta volien que els seus fills aprenguessin català perquè era la llengua que els permetia de pujar dins la societat.

Finalment, Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC, va dir que la immersió creava irritació entre els nacionalistes espanyols, però que enlloc no hi ha cap dret de ser educat en cap idioma en particular. També va remarcar que, des del 1983, els castellanoparlants podien rebre la primera instrucció en la pròpia llengua.
Vilaweb - Liz Castro

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4183255/2...

Més sobre Llengua i Justícia (europea, metropolitana i colonial) (641)

Destacats