Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Roger Buch: «Balears ha patit l'envestida contra la llengua més intensa; en poc temps han passat moltes coses interessants»

Diari de Balears - Antoni Agüera 2-Abr-2014

ActualitatbulletPolí­tica
Roger Buch: «Balears ha patit l'envestida contra la llengua més intensa; en poc temps han passat moltes coses interessants»
El politòleg presentà ahir la seva crònica sobre els atacs sistemàtics del PP al català
Antoni Agüera | 02 abril 2014 Vistes: 27 vegades

Actualmente puntuada con 5 estrella(s) sobre 5
Púntualo 1 estrellas
Púntualo 2 estrellas
Púntualo 3 estrellas
Púntualo 4 estrellas
Púntualo 5 estrellas

Opina
#català#asfixiantlallengua
690
17-03-2014
2 1 0
Print Más grande Más grande

El politòleg Roger Buch (Barcelona, 1970) presentà ahir a la Ciutat Comtal Asfixiant la llengua, una crònica dels atacs sistemàtics a la llengua catalana per part d'una de les grans formacions polítiques d'implantació estatal, el Partit Popular. Un relat acurat i precís, que reflecteix també la resistència de pares, docents i ciutadans compromesos, que han fet emergir un moviment dinàmic, agosarat i creatiu, en la convicció que preservant la llengua pròpia se salvaguarda l'eina principal de cohesió social dels Països Catalans.

Existeix de veres una estratègia planificada i precisa del Partit Popular, destinada a atacar la llengua catalana?

L'estratègia existeix des de fa temps, i a més s'han produït diversos factors en els últims temps que han propiciat que es posi en marxa. En concret, les grans victòries electorals el 2011 a Balears, València i Aragó, amb unes majories absolutes que s'afegiren després a l'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa. Amb això s'activa un procés recentralitzador ideat per FAES, que apareix a nombrosos documents, com un de titulat Libertad o coacción (2007), i que té un dels principals camps de batalla en la llengua. Es fonamenten en el principi que no es pot imposar res més que no sigui el castellà, i que en el millor dels casos saber i usar el que ells anomenen 'llengües cooficials' és un dret, però no cap deure.

Què hi guanyen amb això?

Segurament vots, sobretot en l'Espanya profunda i més castissa. Al cap i a la fi aquesta és la seva ideologia, la que diu que hi ha llengües de primera categoria -l'espanyol-, i d'altres com el català que no es mereixen passar d'un segon nivell. A més, hem de tenir en compte que en època de crisi un conflicte com aquest pot ser usat com una mena de globus sonda per a distraure l'atenció d'altres qüestions.

Els atacs del PP a la llengua volen fomentar l'espanyolisme, però en canvi són una fàbrica d'inpendentistes. Hi estau d'acord?

Segur que ajuden a fer créixer l'independentisme, a més d'aquells que es defineixen com a 'antipepés'. Això ho hem vist clar amb el tema de la denúncia que féu Manos Limpias contra l'Assemblea Nacional. Hi ha un valor que defineix el sobiranisme català, i és la unitat. Tot atac es manifesta com una ajuda a fer crèixer la base social del moviment.

Algun comentari sobre José Ignacio Wert, la seva reforma educativa i l'objectiu estrella del Gobierno d'”españolizar a los niños catalanes”?

S'ha guanyat a pols ser el ministre pitjor valorat d'un govern democràtic a l'Estat espanyol. En Rajoy ens faria un gran favor a tots si el rellevessin del càrrec. Crec que encarna molt bé els valors que representen aquesta estratègia de voler fer veure que es treballa pel consens i el diàleg, i en canvi no es dialoga amb ningú. Només utilitza vies per a barrar i atacar la participació en l'educació i en la vida pública.

Com qualificau l'estat de la llengua a les Illes?

Depèn de com es miri. Hi ha situacions preocupants, però tampoc no falten els motius per a l'esperança. Per exemple, les famílies demostraren una gran acceptació del català a l'hora d'escollir la llengua del primer ensenyament, amb registres fins i tot per sobre del nombre de catalanoparlants. No hem d'oblidar que es necessita una política lingüística ferma, però també veiem signes que mostren que hi ha futur. En aquest cas ho és la gran mobilització de la gent sortint al carrer. Crec que a Balears és on l'atac a la llengua ha estat més intens, amb un menor marge de temps han passat moltes coses interessants i molt intenses.

Què podríeu descriure breument al president Bauzá?

No sé si ho sabré fer. Diria que transmet la imatge de ser una persona amb les idees molt clares, molt convençut d'allò que fa. Em ve a la ment aquell capítol del conflicte en el qual fou entrevistat pel programa d'Àngels Barceló a l'escola Mata de Jonc, en un context no molt favorable per a ell. En canvi, insistia i tornava a insistir en el trilingüisme que vol posar en marxa. Tot i que aquesta legislatura ha tingut una majoria molt gran, el meu pronòstic és que no repetirà al capdavant del Govern balear.

Fins on arribaran els atacs a la llengua del PP? Feis-nos una projecció cap al futur de la situació a les Illes i també a la resta de territoris de parla catalana.

Allò que passi en el futur a tot arreu va molt lligat al procés català. Veig un temor fundat, tant a les Illes com al País Valencià, pel que pugui passar i perquè s'endureixin aquests atacs si finalment es frena la independència. Hem de tenir en compte que un gran nombre de catalanoparlants viuen fora del Principat, a la resta de territoris de parla catalana. Si s'arribés a un acord entre Madrid i Barcelona, cosa poc probable, possiblement s'abaixaria el to de la confrontació. I si Catalunya es fa independent, la cosa canviaria a millor per al nostre idioma, en esdevenir aquest llengua nacional d'un estat sobirà. En qualsevol dels casos ens calen estratègies de resistència conjunta.
Diari de Balears - Antoni Agüera

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/balears/r...

Més sobre Llibres (1376)

Destacats