Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Sembra Llibres, un nou referent al País Valencià

Vilaweb - Montserrat Serra i Jordi Carreño (vídeo) 1-Abr-2014

Dimarts 01.04.2014 06:00

Autor/s: Montserrat Serra i Jordi Carreño (vídeo)
Sembra Llibres, un nou referent al País Valencià

Els socis d'aquesta aventura editorial, el músic i escriptor Xavi Sarrià i l'editor Joan Carles Girbés, ens parlen del projecte

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame

Aquest mes de febrer es presentava en societat una nova editorial al País Valencià, Sembra Llibres. Feia deu anys que no apareixia al País Valencià una aposta cultura d'aquesta mena i per a tot el territori lingüístic. L'experiència editorial de Joan Carles Girbés i l'optimisme, el compromís i la força del cantant d'Obrint Pas Xavi Sarrià, que tenia una novel·la per publicar a sota el braç, van fer cristal·litzar el projecte, del quan en són socis. Fou una llarga i fructífera conversa entre tots dos la que va posar en marxa l'editorial. Ara, els hem volgut reunir en un cara a cara (vídeo) perquè rememorin la gènesi de Sembra Llibres i els reptes, les inquietuds i els compromisos que se'n deriven.

Xavi Sarrià (Barcelona, 1977) i Joan Carles Girbés (Carcaixent, 1974) es van conèixer fa uns sis anys, quan el cantant va publicar el seu primer llibre, el recull de relats 'Històries del paradís'. Girbés era el director editorial de Bromera i va treballar colze a colze amb Sarrià perquè el llibre arribés a bon port. Es van fer amics. Anys després, quan el cantant tenia gairebé enllestida la seva primera novel·la, coincidint amb el final d'Obrint Pas, i Girbés ja no continuava a Bromera, es van retrobar. D'aquest nou encontre ha nascut 'Totes les cançons parlen de tu', primera novel·la de Xavi Sarrià i primer títol emblemàtic, tota una declaració d'intencions (vídeo), de la nova editorial Sembra Llibres.

—Què representa Sembra Llibres i què hauria de representar?

Joan Carles Girbés: Jo crec que d'entrada el projecte Sembra Llibres significa crear un aparador nou, un altaveu nou, un mitjà de comunicació cultural nou al País Valencià, en un territori on no se'n creen de nous sinó que es tranquen els que hi ha. I el que volem és obrir una finestra modesta perquè els autors mostrin tot el seu talent i contribuir a enganxar eixa generació de joves que han estat escolaritzats en valencià (nosaltrres també formem part d'eixa generació) a llegir en català. Perquè és el que ens falta. Els índex de lectura en valencià són molt baixos. Per altra banda, Sembra Llibres és un aparador de llibres des del País Valencià però pensat per a tot el territori en llengua catalana, des del principi. Pels plantejaments editorials, els autors, les temàtiques i també la promoció. Treballar tot el territori amb la normalitat amb la qual ens agradaria viure.

Xavi Sarrià: Sembra Llibres és una manera de demostrar que es poden crear projectes culturals nous des del País Valencià, en la conjunció en la qual ens trobem, tot fent una aposta clara de Països Catalans. És des de la humilitat, però també des de la voluntat de demostrar que es pot continuar treballant malgrat tot. I amb la idea de cooperar amb tota la resta de gent que treballa en el mateix sentit. La batalla és compartida, de molta gent amb molta fermesa, de fa molts anys. I aquestes generacions que ja hem nascut amb el valencià, doncs podem aportar eixa nova visió que ens dóna haver crescut de xicotets amb eixa consciència lingüística i cultural, gràcies a les nostres mares i pares. Sumar-se a eixa batalla representa aquesta idea de sembrar llibres i sembrar unes llavors que permetin que avui el País Valencià tingui un futur.

—Sumar nous lectors en català és un repte no només al País Valencià, també al Principat i a les Illes Balears. Però a País Valencià, que té només el 3% de lectors que llegeixen en la llengua pròpia, no es pot comptar amb campanyes institucionals a favor de la lectura en català, tot el contrari, el que fa Fabra és anar contra la llengua, tancar línies d'ensenyament en català… De manera que, com creieu que poden augmentar aquests lectors?

Xavi Sarrià: Aquest és un problema de la lectura en català és general, propi d'una cultura minoritzada. Però aquest 3% de lectura en valencià contrasta amb la vitalitat que té la música en valencià avui en dia. La música en valencià té un públic nombrós. Es pot arribar a moltíssima gent, que cada vegada té menys prejudicis no només de llegir en valencià sinó en general de participar en la cultura pròpia. I s'ha d'aconseguir que tota eixa gent participe d'esta idea. I que la literatura tinga més veus de les que hi han, que són molt bones, però sumar-ne més; i redescobrir tota la gent de les altres generacions i sumar. Crec que en la música sí que s'ha fet eixe treball i que en literatura últimament s'està fent, amb molts autors joves que estan eixint, com Joanjo Garcia, Muriel Villanueva, el propi Xavier Aliaga…, que escriuen les nostres vivències. Crec que incentivant aquest moviment i estimulant als adolescents no només a llegir, també a escriure (es fa de fa molts anys el premi Sambori), sumant eixes sinergies es pot crear el caliu que li fa falta a les lletres al País Valencià i per extensió als Països Catalans.

Joan Carles Girbés: Jo també crec que l'oferta també crea demanda. De manera que si tu oferixes bons llibres, amb unes temàtiques adequades per a un públic concret, amb el format que li dones, amb l'embolcall promocional adequat, sumar lectors és possible. És clar que a Sembra Llibres partim sense motxilla. No hi ha ajudes públiques, però tampoc les esperem. Per això hem presentat l'editorial dient que publicàvem per a lectors desacomplexats. Són en català, però que interessaran per la temàtica, pels autors, perquè eixirem al carrer, perquè buscarem aquest paral·lelisme amb la música que tu comentaves. És un exemple magnífic. S'han creat uns canals per fer gires i concerts als quals hi va molta gent. D'això moltes voltes no se'n parla als mitjans… que ja no existixen, d'altra banda. Si al públic li ofereixes bones propostes, reacciona. I crec que es tracta d'implicar-lo en eixe procés. Nosaltres posem la llavor amb aquests dos primers llibres i això cotinuarà en la mesura que la gent vulga unir-se a aquest projecte. Una editorial no la fa una persona sola, sempre és un projecte social.

—La frase 'volem un país desacomplexat' ha fet fortuna. És una editorial que neix amb voluntat de revelar-se? Joan Carles, has dit en alguna ocasió: 'Estic cansat de com se'ns veu i de com se'ns tracta'. S'ha començat a visibilitzar un País Valencià ocultat, silenciat.

Xavi Sarrià: Sí, jo crec que un dels patrimonis que hem anat adquirint durant aquests anys és aprendre a lluitar sense mitjans: crear projectes culturals, crear tot un teixit associatiu, tota una xarxa de complicitats que ha fet avançar la nostra cultura, malgrat no tenir cap suport institucional. Això és una experiència que ens ha enriquit. Hem après a batallar amb els mitjans propis. Avui en dia, on cada vegada són més els atacs a la cultura i als drets socials en general, poder tirar endavant amb els propis recursos, saber què és tirar endavant, resistir i avançar, ens dóna eines per a plantar cara a eixe futur tan negre que es pronostica. Perquè al País Valencià moltes vegades es diu que tot està tan mal, tan fotut, però s'ha aguantat i s'ha avançat malgrat tot. I això és una lliçó.

Joan Carles Girbés: Jo no sé si és tant una qüestió de revel·lar-se com de no deixar-se aixafar. Perquè més enllà del país negre que apareix en tots els mitjans, també hi ha un país molt actiu, amb gent amb molt de talent, amb gent que lluita cada dia, que s'alça intentant fer propostes en positiu. I eixa és la nostra gent, eixa és la gent amb la qual ens sentim més còmodes, amb la qual volem cooperar fent coses, i contribuir a enllaçar eixes baules d'una cadena que existeix, tot i que de vegades no té els altaveus que requeriria. Eixe és el país que volem. I una editorial és un mitjà de comunicació, de transmissió…

Xavi Sarrià: Sí, i és una manera de crear uns referents. Crear eixe món referencial que també ens fa falta: veure'ns reflectits en la ficció, en la literatura o en l'assaig. És a dir, ens fa falta crear històries del País Valencià contemporani, explicar què passa i què ha passat en els últims anys. Perquè si no som nosaltres qui creem aquest món referencial, no ho farà ningú. No només pels valors que té, sinó també per alimentar l'autoestima, que ens fa falta.

Joan Carles Girbés: I tant!

—Sembra Llibres com a projecte editorial de Països Catalans s'emmarca dins del fenomen de sorgiment de petites editorials enfront la concentració editorial. Com valoreu aquest fenomen? Imagineu d'associar-vos amb altres petites editorials de Catalunya?

Joan Carles Girbés: Durant mesos he vist amb molta sana enveja aquesta efervescència editorial que es produix a Catalunya. I és estimulant veure que és possible fer projectes editorials amb personalitat, amb caràcter, amb propostes concretes, cuidant els llibres, els autors… Això és l'essència d'una editorial. Ha de ser això. I potser en aquests moments no pot ser gaire altre cosa. I veure això des del País Valencià, veure que no es produïa una rèplica… Nosaltres sí que formem part d'aquest ideari: petites editorials que cooperen. Ho hem dit des del principi. Ens sumem a formar part d'eixa nova generació d'editors, que tenen coses per aportar i que se sumen a altra gent (escriptors, dissenyadors, il·lustradors…) que també tenen coses per aportar.

Xavi Sarrià: Estic d'acord (rialles).


Vilaweb - Montserrat Serra i Jordi Carreño (vídeo)

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4182714/2...

Més sobre Llibres (1376)

Destacats