Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Cultura
imprimir Imprimir

‘La novel·la és una explosió d’indignació contra la crisi regnant’

La Veu del País Valencià 31-Mar-2014

Entrevistes
< anterior

Dilluns, 31 de març a les 00:00h
‘La novel·la és una explosió d’indignació contra la crisi regnant’
Andreu Martín Guanyador del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb l’obra ‘Les escopinades dels escarabats’
Comentaris Comenta-ho

Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vots)

URL curta

“La novel·la negra no podia mantenir-se aliena a l'escandalós fenomen de corrupció que ha esclatat en tots els nivells de la societat del nostre país. El gènere especialitzat en el delicte, els delinqüents, la justícia, els qui han de perseguir els delinqüents i les seves motivacions calia que es pronunciés sobre el que està passant”, Andreu Martín.

Desa Bataller / Alzira

-Visita la Ribera per a presentar l’obra guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. Parle’ns de Les escopinades dels escarabats. Com va nàixer la idea?
La idea va sorgir de la indignació, de les ganes de protestar contra aquesta situació lamentable que estem vivint. Llavors aquesta novel·la negra tracta de xoriços, de lladres, de persones de mal viure i no podia obviar el fet que avui en dia sembla que molts dels nostres governants, no diguem tots els polítics però sí molts d’ells, han caigut en la temptació de quedar-se amb els diners que pertanyen a tothom. No podíem obviar-ho. El problema era, potser, que la realitat ho explica tot, tot està explicat als diaris. Abans, quan jo vaig començar a escriure, en l’època franquista i postfranquista, teníem la sensació que la denúncia era molt important. “Ho denunciarem, faré una novel·la on denunciaré el que passa”... amb la idea que si es denunciava, si la gent ho sabia, reaccionaria en contra i, per tant, acabaria amb aquella xacra.


Ara, el nou sistema ha descobert que és igual que es denunciï, si volen denunciar que denuncien, si volem fer manifestacions, les fem, que volem fer vagues, feu-les… Han descobert que això no canvia res. Aquella por que teníem que si es diu, canviarà, ara s’ha descobert que si es diu, no canvia res.
Sempre m’han parlat d’un senyor que va anar a Londres i a High Park va veure un d’aquells senyors que s’enfila dalt d’una cadira, els ‘speakers’, i parlava contra la reina. I llavors aquest senyor espanyol que el va sentir va anar a un policia i li va dir “però no veu vosté el que li està dient aquest senyor a la reina? I el policia li va contestar, miri, el que diu aquest senyor, a la reina no li fa ni fred ni calor, i a ell li fa molt bé dir-ho”.
I aquesta és la filosofia que ha acabat dominant. Que diguin, el que es desfoga es queda més tranquil, i que ho digui, no canvia res. Per tant, la novel·la ja no ha de ser un mecanisme de denúncia, sinó de protesta. És una manifestació indignada, per part meva; és com un cop de puny a la taula, és una explosió d’indignació i també una miqueta una venjança, una catarsi. Jo em puc permetre castigar a la novel·la als qui evidentment no són castigats a la vida real.

-Aleshores, per què aquest títol tan curiós Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua.
He volgut fer un petit homenatge als indignats. Jo sóc un dels indignats que va sorgir aquell 15M. Les ‘escopinades dels escarabats', les protestes dels indignats, es queden petites, ‘no arriben al seté soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua’, no arriben fins al que està dalt, al poder.


-La novel·la és totalment ficció?
La novel·la comença a partir d’una idea de ficció, però es revesteix de molta realitat. És a dir, a partir d’una idea boja que a mi se m’acudeix, visito la realitat i a partir de tot el que jo vaig aprenent es va formant la història.
El punt de partida de la novel·la va ser una idea que, en principi considerava gosada, i que apuntava al fet que grans companyies podien estar de connivència amb el narcotràfic a l'hora de blanquejar els diners. A mesura que em vaig informar, em van dir que açò no estava tan fora de la realitat com jo creia al principi.

-I per què una novel·la negra?
Jo sóc de novel·la negra. I més negre que el que estem vivint crec que és impossible. Hauria sigut impossible explicar aquesta història o fer una protesta contra la crisi regnant des d’una novel·la romàntica o des d’una novel·la històrica que ens portaria a altres temps. Havia de ser una novel·la negra i actual.


-Vosté ha comentat, en alguna ocasió, que la novel·la negra és un gènere oblidat a l’Estat espanyol. Continua pensant així?
No, no... ara ja no ho dic això. Precisament ara està molt vigent i a Espanya s’està generant una gran quantitat de novel·les boníssimes, des del meu punt de vista, millors que moltes de les que tenen èxit fora. Per exemple, la Dolores Redondo amb la seua trilogia del Baztán és millor, manifestament millor que Stieg Larsson. No sé si aplegarà al mateix lloc que Stieg Larsson, però s’ho mereix perquè és millor.

-I què és el que ha canviat perquè la novel·la negre deixe de ser ‘l’oblidada’?
La mentalitat, la mentalitat és menys elitista, als gurús de la cultura els han obert les portes, s’han fixat amb la gran qualitat que pot donar una novel·la negra, amb quantes coses poden arribar a dir i, a més, que naturalment, una novel·la negra ambientada a Espanya ens explica molt més que una novel·la negra ambientada a Los Angeles.


-Principalment ha escrit novel·la negra i també històrica. Són els seus gèneres favorits a l’hora de llegir?
Sí, sí, per descomptat. A mi si em trobes amb una novel·la a la mà, normalment serà negra o històrica.

-Quin títol ens recomanaria?
Yo fui Johnny Thunders, de Carlos Zanón i, evidentment, la Trilogia de Dolores Redondo.


-Què podem trobar que ens atrape a Les escopinades dels escarabats?
Tot. Jo m’ho he passat molt bé a l’hora d’escriure-la i normalment quan l’autor s’ho passa bé és un indici per suposar que el lector s’ho passarà bé. He procurat escriure una novel·la divertida, puntualitzant que divertida, no és el contrari de seriosa, divertida és el contrari d’avorrida. És una novel·la amb personatges que per a mi són molt atractius, amb situacions que són molt atractives, he tractat de buscar l’originalitat i això, per poc que t’apropis, és un valor afegit.

-Ens podria contar quin és el seu procés a l’hora de crear una novel·la?
Cada novel·la té la seva pròpia història. Normalment hi ha una idea i a partir d’aquí… tens una idea d’una història que et sembla que mai te l’han explicada, i comences a consultar la realitat per poder barrejar aquesta ficció amb la realitat. Per exemple, jo començaria amb un assassinat aquí perquè m’interessa que es descobreixi el que això amaga, quin policia ho investigaria això? Com s’investigaria? Fins on arribaria la investigació? Llavors aquí s’uneixen moltes coses, tant de descripció del món que tu vols descriure, la creació de personatges que connecten bé amb el públic i després has de rendir-te als teus capricis personals perquè tens ganes de parlar d’una cosa determinada. Jo em plantejo, per exemple, en aquesta novel·la, com un policia pot arribar a sospitar d'una persona precisament perquè no hi ha cap prova contra ella. Això ho vaig consultar amb policies i em van dir: “Home, és la intuïció del policia, pot donar-se el cas.”


-Aleshores, el procés de cada novel·la porta un temps determinat. Quan comença una novel·la, pot saber quan tardarà a acabar-la?
No. En aquestes altures de la meva vida, no sé si açò sonarà molt pedant, però jo hi ha un tipus de novel·la que ja les sé escriure, són novel·les de professional, jo sé escriure una novel·la en poc de temps i sé que, a més a més, funcionarà. Però no són les que a mi m’agrada escriure. A mi m’agrada escriure la novel·la que és un repte, la nova, la que sé que no existeix i llavors aquesta és la més difícil, clar.

-Andreu Martín ja està pensant en la pròxima novel·la?
Sempre. Sóc un professional de l’escriptura i, per tant, quan acabo una novel·la en començo una altra.
La Veu del País Valencià

Origen


http://www.laveupv.com/entrevista/8502/l...

Més sobre Literatura (1111)