Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El setge del 1714, muralles endins

Nació Digital - Jordi Palmer 23-Mar-2014

El setge del 1714, muralles endins
L'historiador Albert Garcia Espuche relata a 'Una societat assetjada' la vida “no quotidiana” dels barcelonins
Rebat el mite “benintencionat” de la recuperació de la ciutat just l'endemà
Jordi Palmer | Actualitzat el 23/03/2014 a les 11:16h
Arxivat a: Cultura, Una societat assetjada, tricentenari, 1714, setge, Albert Garcia Espuche
L'historiador Albert Garcia Espuche, autor del llibre `Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714` Foto: Jordi Palmer / Nació Digital

Barcelona, 1714. Mentre a les muralles i els baluards se sosté una acarnissada guerra, la ciutat continua vivint i intentant assumir una "quotidianitat no quotidiana" mentre les bombes cauen i malmeten tots i cadascun dels edificis. L'ordre de l'artillera de l'exèrcit de les dues Corones és disparar "a la ruïna dels edificis", amb l'objectiu d'anorrear al màxim l'esperit de defensa. Enmig d'aquesta situació les aproximadament 40.000 persones que viuen dins de la ciutat assetjada malden per fer vida normal, això és, celebrar bodes i batejos, tancar operacions de compra i venda, fer negocis i rebre herències, aliens en la mesura del possible a les bombes.

Recuperar aquells actes del ciutadans i explicar com era la vida "muralles endins" és el repte que ha encarat l'historiador Albert Garcia Espuche al llibre 'Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714', un extens volum on recull més de 400 històries reals de ciutadans, recuperats gràcies a la minuciosa investigació de l'autor, que assegura haver revisat “més d'un milió dues-centes mil actes notarials”, per donar forma a aquest relat que aporta als actes del tricentenari una visió del setge “més enllà del vessant militar”.

La feinada, esclar, no ha estat feta en quatre dies, ja que Garcia Espuche ha aprofitat materials d'una recerca “iniciada el 1980”, que comença a prendre forma “l'any 2002”, i de fet, la coincidència amb la celebració del tricentenari és “més o menys casual”. En tot cas, la documentació permet assegurar que “la gent va anar al notari fins l'últim dia i la societat seguia complint els seus deures i drets, tot avalat per les accions pels notaris”. A més, el llibre permet treure de l'anonimat a molts ciutadans a través dels seus actes diaris al temps que demostra que “austriacistes destacats van passar el setge a Barcelona”.

Un mite “benintencionat”, però inviable

Amb una ciutat completament destruïda, Garcia Espuche es veu capacitat per rebatre el mite “benintencionat” de la recuperació de la ciutat just l'endemà de la desfeta. “No es podien obrir les portes de les botigues perquè no hi havia ni portes, ni botigues, ni res per vendre”, assegura l'historiador, que considera “inviable per si mateix” que la ciutat es recuperés amb rapidesa.

Els valencians al setge, l'assignatura pendent
Un dels aspectes que recull el llibre 'Una societat assetjada' és la importància dels valencians refugiats a la capital catalana, alguns dels quals des del 1707, i les pèssimes condicions de vida que van haver de patir.

Segons les fonts consultades, en part de notaris també valencians, Garcia Espuche conclou que “els valencians ho van passar molt malament” i per això apunta que aquest és un vessant del setge que encara cal estudiar a fons, tot emplaçant al llibre que l'historiador Adrià Cases prepara sobre la qüestió.
Nació Digital - Jordi Palmer

Origen


http://www.naciodigital.cat/noticia/6627...

Més sobre Llibres (1376)

Destacats