Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Monika Zgustova guanya el 14è Premi Amat-Piniella

Manresa Info 20-Feb-2014

Monika Zgustova guanya el 14è Premi Amat-Piniella
La traductora i escriptora d'origen txec s'ha endut l'escultura de Ramon Oms que fa de guardó per l'obra "La nit de Vàlia"
Redacció | Actualitzat el 20/02/2014 a les 00:50h
Arxivat a: Cultura, Joaquim Amat-Piniella, Premi Joaquim Amat-Piniella, Òmnium
Monika Zgustova recull el premi Joaquim Amat-Piniella de literatura. Foto: Sussi Garcia

L'obra "La nit de Vàlia" (Proa, 2013), de Monika Zgustova, ha resultat guanyadora de la catorzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per vuitè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l'organitzen Òmnium Cultural del Bages i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de Manresa.

L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om, i s'ha comptat amb la presència de diverses autoritats. El lliurament del guardó ha estat precedit per l'actuació de l'actriu Mercè Sampietro i el músic Eduard Iniesta, que ha girat al voltant de textos de Joan Vinyoli. També s'han llegit poemes de Joqueim Amat-Piniella.

Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Jordi Finestres, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha fallat, per majoria, a favor de l'obra "La nit de Vàlia", de Monika Zgustova. L'escriptora i traductora, d'origen txtc, s'ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia "El pou dels maquis", de Margarida Aritzeta; "Les guerres del pare", de Pere Rovira; i "El banquer", de Núria Cadenes.

La guanyadora
Monika Zgustova (Praga, 1957), fa més de trenta anys que està establerta a Catalunya. Ha traduït un nombre important d'obres del txec i del rus al català i al castellà, autors com Bohumil Hrabal, Milan Kundera o Dostoievski. La seva tasca com a traductora li ha valgut reconeixements com el Premi Ciutat de Barcelona o haver estat finalista del Premi Europa. Com a narradora, és autora de diverses obres que han estat traduïdes a moltes llengües: "La dona dels cent somriures", "Menta fresca amb llimona", "La dona silenciosa", "Jardí d'hivern" i "Contes de la lluna absent" (Premi Mercè Rodoreda). Ha fet conferències per diverses universitats europees i nord-americanes. Col·labora en mitjans de comunicació com El País o La Vanguardia.

"La nit de Vàlia"
És una novel·la que parteix d'un testimoni real. Zgustova es va interessar per les dones russes que havien estat al gulag, els camps de concentració stalinistes, i recrea la història autèntica de Valentina Grigòrievna, una dona que va ser empresonada en un d'aquests camps, a Sibèria, durant uns anys, i la vida dura de després, amb la seva filla, a la qual recupera en sortir. Misèria, superació i amor es combinen en aquesta novel·la que ens fa conèixer el paper de les dones al gulag de l'antiga Unió Soviètica. "La nit de Vàlia", que en bona part es pot adscriure al subgènere narratiu anomenat concentracionari, carrega durament contra la crueltat, la burocràcia i la injustícia del règim stalinista, i ens mostra la persona enfront de les situacions més extremes. Amb un estil on intervenen diferents veus narratives i un relat explicat, per tant, des de perspectives diferents, "La nit de Vàlia" conté, rere el dramatisme de la majoria de les seves pàgines, una intensa història d'amor.

Història del premi
L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d'Òmnium Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'editorial Columna.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d'exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l'editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l'obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, des de la delegació bagenca d'Òmnium Cultural i des de l'Ajuntament de Manresa es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d'homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va creure que calia sotmetre'l a una radical reorientació. Es volia, doncs, adaptar-lo a les noves circumstàncies i, al mateix temps, donar-li un nou impuls.

Per això, des del nou enfocament que va inaugurar-se en la convocatòria del 2007, el premi Joaquim Amat-Piniella té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per diverses personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l'obra guanyadora.

El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d'escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Els guanyadors fins ara

Primera etapa (obra inèdita)
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada)
2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L'Albí
2013: Rafel Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa

Manresa Info

Origen

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/...

Més sobre Premis i distincions (1239)

• Crida a la "follia" lingüística durant la Nit de la Cultura de l'OCB (notícia, 12/12/2014)
• Judit Neddermann, premi Miquel Martí i Pol per la versió del poema 'El fugitiu' (notícia, 18/11/2014)
• Lluís Gavaldà guanya el premi Cerverí per la cançó «Me'n vaig» (notícia, 19/09/2014)