Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Les gloses combatives del "xafarder" Llorenç Moyà

Diari Ara Balears - PERE ANTONI PONS. Palma 11-Gen-2014

Les gloses combatives del "xafarder" Llorenç Moyà
L'Editorial Moll publica part de les gloses que sortiren a l''Última Hora'

PERE ANTONI PONS Palma | Actualitzada el 11/01/2014 00:00

El recomano 0
0 Comentaris

Ampliar font Reduïr font
Llegir més tard

Llorenç Moyà era demòcrata radical i catalanista de pedra picada

L a vida i la personalitat de Llorenç Moyà Gilabert (Binissalem, 1916-Palma, 1981) van caracteritzar-se sempre per la discreció, la bonhomia, fins i tot per una certa ingenuïtat. Home apocat, dòcil en les seves relacions personals, Moyà també tenia, però, una vena rebel, de polemista combatiu.

Demòcrata radical, progressista centrista i antitotalitari, i catalanista de pedra picada, Moyà bàsicament va donar sortida a les seves profundes conviccions ètiques i ideològiques en la seva literatura: en els seus llibres de poesia civil i, de manera més directa i humorística, en les Gloses d'un xafarder que, entre el 1977 i el 1981, va publicar regularment al diari Última Hora. De les més de sis-centes "gloses" publicades, el professor i novel·lista Miquel Àngel Vidal, estudiós i biògraf de lorenç Moyà, n'ha recollit ara una selecció que ha publicat l'Editorial Moll.

Claredat i to burleta

Formalment, les gloses són totes iguals: són poemes de deu versos -anomenats dècimes- que presenten sempre la mateixa rima i que deixen de banda el virtuosisme formalista de Moyà a favor de la claredat comunicativa. Tot i que són diferents de les gloses tradicionals, hi tenen en comú el toc burleta o procaç, l'esperit polemista, l'afany per oferir un comentari d'actualitat. Potser perquè les signava amb el pseudònim de "xafarder" -d'aquí el títol de la secció-, Moyà adoptà en aquestes gloses una actitud de total llibertat, que en més d'una ocasió va donar peu a una sorprenent bel·ligerància.

Tal com explica Vidal en la introducció del volum, Moyà va tocar tots els temes candents d'una època -la de la Transició- especialment delicada i controvertida. El gènere, una mescla de poesia cívica i d'article d'opinió, propiciava la bullanga. Una llista dels seus temes més recurrents, molts dels quals continuen estant significativament d'actualitat, hauria d'incloure: el centralisme del nacionalisme espanyol i les seves estratègies polítiques castellanitzadores; les interessades polèmiques sobre la unitat de la llengua atiades pels sectors gonelles del país; l'espoli fiscal patit per les Balears; la violència dels grups terroristes d'ultradreta, d'ETA i dels GRAPO; les vicissituds, concessions i trampes que es produïren en l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia…

Unitat de la llengua

Especialment encesos són els seus posicionaments a favor de la unitat cultural dels Països Catalans i de la llengua catalana, la qual cosa provocava puntualment una allau de cartes al director de lectors espanyolistes, nostàlgics del franquisme i gonelles.

Davant aquestes cartes hostils, Moyà no només no s'arrufava, sinó que s'hi tornava amb més força, fregant de vegades l'insult -eren, però, insults tebis: els diu "caps de fava", "pardals", "torrapipes", "carabasses"… La manera com es burlava de la presumpta defensa que els gonelles feien de les modalitats és més vigent que mai: "Mallorquinots centralistes / que ens feis parlar el mallorquí, / jo vull parlar en llosetí / que és la llengua dels artistes… / Molt més que el Papa papistes, / amb mi no hi ha res que fer, / perquè a mi no em cau gens bé / l'encuny de les vostres tintes: / són dues llengües distintes / llosetí i binialer".

Una de les dianes preferides dels seus dards són els partits polítics: sobretot la UCD, però també AP i, en menor mesura, el PSOE. L'únic partit que va elogiar va ser el PSM. Les gloses també funcionen com a crònica viva d'una època. S'hi fa referència, críticament, a l'OTAN, al projecte d'urbanització de la Dragonera, a la construcció de l'autopista d'Inca… Enginyoses i de caràcter popular, les gloses de Llorenç Moyà són senzilles i sovint maniquees. Però tenen gràcia. I allò que els falta en complexitat i en densitat, ho compensen en contundència i frescor.

Diari Ara Balears - PERE ANTONI PONS. Palma

Origen


http://www.arabalears.cat/cultura/gloses...

Més sobre Literatura (1111)