Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La literatura perd Josep Maria Castellet

Vilaweb 10-Gen-2014

Divendres 10.01.2014 06:00

La literatura perd Josep Maria Castellet

Ha estat una figura decisiva per al món literari català de la segona meitat del XX

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

L'editor, crític i escriptor Josep Maria Castellet es va morir ahir a l'edat de vuitanta-set anys. Ha estat una figura cabdal de les lletres catalanes durant el segle XX. Nascut a Barcelona, llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, i també en Dret, va dedicar la vida a la cultura catalana, com a escriptor i assagista però també com a editor. De fet, bona part de la seva trajectòria va transcórrer dins el Grup 62, on va exercir de conseller i president a partir del 2000. Castellet ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Creu de Sant Jordi o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. També va ser Premi Nacional de Cultura per la Generalitat el 2009, i pel Ministeri de Cultura espanyol el 2010. El funeral serà demà a les 10.30 al Tanatori de Sant Gervasi de Barcelona.

Josep Maria Castellet va dedicar tota la vida al món editorial com a escriptor, crític literari, intel·lectual i editor, i va publicar una trentena d'assaigs i obres literàries diverses.

Fou un defensor del realisme històric, un moviment que propugnava el rebuig i la ruptura amb les actituds culturals i d'aquell moment. Els escriptors que seguien aquesta corrent foren aplegats en l'antologia 'Poesia catalana del segle XX', publicada el 1963, a cura de Josep M. Castellet i de Joaquim Molas. Més endavant, sota el guiatge de l'estructuralisme, fou un dels crítics més influents en la renovació tècnica i estètica de l'anomenada Generació dels 70. 'Notas sobre la literatura española', publicat el 1955 per Laye, havia estat el seu primer llibre, amb què va iniciar tota la carrera d'escriptor i també d'editor, una tasca que va exercir des d'Edicions 62, entre el 1964 i el 1997.

La seva obra comprèn una trentena de llibres, principalment assaigs com 'La hora del lector' (1957), 'Iniciació a la poesia de Salvador Espriu' (1971) o 'Josep Pla o la raó narrativa' (1978); antologies com 'Veinte años de poesía española' (1960), 'Poesia catalana del segle XX' (1963) o 'Nueve novísimos poetas españoles (1970). En un caire més autobiogràfic, Castellet va publicar obres com ara 'Els escenaris de la memòria' (1988), 'Dietari de 1973' (2007) i 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (2009).

La fundació de la revista Laye i el Pacte Cultural de Catalunya són alguns dels projectes en què Castellet es va implicar durant la seva vida, igualment com el Congrés per la Llibertat de la Cultura, els diàlegs Catalunya-Castella o la Comunitat Europea d'Escriptors. També va ser fundador i primer president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i es va involucrar en la creació de la Institució de les Lletres Catalanes, d'on el 2006 va ser-ne escollit degà. Així mateix, va treballar en institucions similars d'àmbit europeu, com ara la Societat Europea de la Cultura (Venècia) o l'Associació Internacional de Crítics Literaris (París).

Entre els reconeixements que va rebre en vida, es destaquen el Taurus d'assaig, el seu primer premi el 1970; el Gaziel de periodisme, el 1977; el Josep Pla de prosa; el Joanot Martorell de narrativa, el 1977; o el Crítica Serra d'Or, el 1988, un guardó que va repetir el 2010. També va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura el 2009, i el Premio Nacional de las Letras el 2010.

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Josep Maria Castellet.
Castellet, Espriu i Fuster a Gandia, 1959

Castellet, Espriu i Fuster a Gandia.

Castellet, Espriu, Fuster i els premis Ausiàs March de Gandia

L'editor Josep Maria Castellet escriu a 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (Edicions 62), en un apartat que titula 'Octubre de 1959. Gandia': 'A l'estació de València ens esperaven Joan Fuster i un representant de l'Ajuntament de Gandia. Arribàvem l'Espriu, la Isabel (la muller) i jo, des de Barcelona, en un trajecte que va durar prop de cinc hores.' Castellet i Espriu formaven part del jurat del primer Premi Ausiàs March de poesia de Gandia.

El llibre de Castellet és molt útil per a saber de primera mà petits detalls, com ara que aquell primer any el premi van convocar-lo l'Ajuntament de Gandia i el de Beniarjó, que havia estat senyoria de Pere i Ausiàs Marc i on encara hi ha restes del Palau dels Marc.

Perquè, de fet, és impossible d'entendre aquella primera concessió del premi sense tenir en compte que es va convocar arran dels cinc-cents anys de la mort d'Ausiàs Marc. Castellet explicava a VilaWeb que, per aquest motiu, ningú no es va poder negar a participar-hi. I així s'entén que en un primer moment el jurat comptés amb Carles Riba; ara, com que Riba s'havia mort el 1959, el va substituir Salvador Espriu.

El jurat era format per Joan Fuster, Salvador Espriu, Josep Maria Castellet, Dámaso Alonso, Gerardo Diego (aquests dos, il·lustres membres de l'Acadèmia espanyola), Arturo Zabala i, per part de l'organització, Joan M. Bonastre. Explica Castellet: 'Després d'una entretinguda deliberació, vam atorgar el Premi Ausiàs March-Beniarjó a l'obra "Vacances pagades" de Joan Oliver - Pere Quart. El premi Ausiàs March - Gandia, el va obtenir el llibre "Claridad" de José Agustín Goytisolo. Hi va haver unanimitat.' Fins aquí l'explicació de Castellet al llibre 'Seductors, il·lustrats i visionaris'. Però, a part, ens comenta que certament aquests guanyadors es van preparar una mica. Al cap i a la fi, se celebraven els cinc-cents anys de la mort d'Ausiàs Marc…

En el llibre Castellet reprodueix un parell d'anècdotes relacionades amb Espriu i els altres membres del jurat. La primera, relacionada amb el malestar que va sentir Espriu quan va veure que Dámaso Alonso s'aixafava a la calba una mosca molt empipadora. L'altra, sobre una conversa que van tenir Espriu i Fuster, en què Espriu li deia: 'Hi ha una mala bava infinita, còsmica…'

Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4166181/2...

Més sobre Figures i personatges (1155)