Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Marí: "Volen convertir qualsevol tema vinculat a la nostra llengua en un conflicte i hem d'evitar caure-hi"

Diari de Balears - Cristina Polls 18-Dec-2013

ActualitatbulletBalears
Marí: "Volen convertir qualsevol tema vinculat a la nostra llengua en un conflicte i hem d'evitar caure-hi"
Cristina Polls | 18 desembre 2013 Vistes: 40 vegades

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

3 opinions
#IEC#EspanyacontraCatalunya
2859
Marí, aquest dimarts a Palma fins on ha viatjat per complir diferents compromisos professionals.
17-12-2013
| Joan Torres
Print Más grande Más grande
4 0 0

Isidor Marí (Eivissa, 1949) és el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i tot passar la major part del temps a Catalunya per qüestions laborals, segueix estretament vinculat amb les Illes i especialment amb la seva terra, Eivissa.

Com valora la situació que viuen les Illes amb l'arribada del PP al poder?
Ja es veia a venir després de la política que van aplicar a Galícia. El PP a tota Espanya estava seguint un pla que es podia veure en tots els treballs que havien publicat els de la Faes. La recentralització, allò que Aznar va dir 'la segunda transición', una transició de sentit invers. Ja es veia a venir que quan aquí va començar a governar el PP hi hauria una política clarament adversa a la cultura i a la llengua de les Illes.

La repressió a la llengua pròpia està sent el seu cavall de batalla.
Això va començar amb la reforma amagada de la Llei de Normalització Lingüística a través de la modificació de la Llei de funció pública. No es pot dir que dues llengües cooficials són iguals si n'hi ha una que han conèixer tots els funcionaris i treballadors, i una altra que no. Aquí les institucions públiques han decidit que poden ignorar la llengua pròpia d'aquestes Illes.

Les aules tampoc no s'han salvat d'aquesta fixació en contra de la llengua pròpia.
Hi va haver l'intent durant el curs passat de convèncer els pares a través de cartes que podien triar la llengua vehicular i com que els pares ho varen poder consultar amb els equips de mestres amb els quals confien i va haver un percentatge molt baix que escollí el castellà. La llibertat d'elecció de llengua la varen amagar perquè no va anar prou bé i varen muntar aquest Decret de TIL.

Què li sembla el Decret de tractament integrat de llengües (TIL)?
Els objectius d'arribar a un ensenyament vehiculat amb diferents llengües pot ser un objectiu correcte, però la manera com es va plantejar va ser precipitada, radicalment equivocada i contraproduent. Jo no ho visc, però per les coses que m'expliquen hi ha una situació tal de degradació, que farà evident que el fracàs escolar que se suposava que era degut a la immersió, es multiplicarà, no sé si per deu, per la mala pràctica pedagògica, política i lingüística. És una espècie de plaga que esper que passi aviat perquè la nostra població escolar ho pagarà molt car. I ja no cal parlar d'això de 'l'Informe Trepitja' que revela que no saben quin terreny trepitgen. És humiliant fins i tot.

Com valora l'atac als qui defensen la llengua catalana?
No és una qüestió de llengua. Ara pareix que aquesta arbitrarietat absoluta i aquest passar per damunt de tothom i de qualsevol lògica ho volen justificar dient que els altres són uns pancatalanistes o uns nacionalistes radicals. A les Balears no hi ha hagut mai més de 100.000 pancatalanistes, en tot cas, si alguns són pancatalanistes són tan respectables com els que treballen a l'Institut Cervantes per una comunitat cultural. No crec que sigui res recriminable.

El Parlament ha aprovat que Balears no forma part dels Països Catalans.
Per una banda diuen que els Països Catalans no existeixen i per l'altra diuen que les Balears no en formen part. I dius, perdoni? Si no existeixen, com poden formar-ne part i que s'en parlar-ne? Això és una fòbia i una intolerància de la realitat perquè no hi ha res més natural que voler compartir projectes culturals amb la gent que hi comparteixes una llengua i una tradició.

La llei de símbols que arriba a la cambra balear demà també es mostra molt repressiva amb els símbols identitaris.
Et quedes amb uns ulls com a taronges quan veus això. Si alguna cosa simbòlica tenen en comú tots els territoris que havien format part de la Corona d'Aragó, són les quatre barres de la Corona. Les quatre barres no són cap emblema pervers d'algun poble que té un exèrcit que està a punt de desembarcar a Balears. S'inventen tota classe de problemes. Volen convertir qualsevol tema vinculat a la nostra llengua, cultura i identitat en un conflicte i hem d'evitar caure-hi i viure-ho molt sensatament. Aquesta gent no ens pot arribar a intoxicar fins a no poder viure tranquilitament la nostra identitat.

Com valora l'anunci de què ja hi ha data i preguntes per a la consulta sobiranista a Catalunya?
M'estranya molt que un partit com el PSC no hagi volgut entrar en aquest acord tan ampli i sòlid. Hi ha una majoria social a favor d'aquesta consulta, ara bé, veig que és molt difícil que el Govern Rajoy deixi fer la consulta. Segons el que faci el Govern de l'Estat s'haurà de seguir un camí o un altre, dins de les cinc possibilitats legals que hi ha per fer la consulta.

Veu bé que es faci una doble pregunta?
És una pregunta clara i encara que sigui una pregunta doble, permet que les persones que creuen que Catalunya ha de canviar d'estatus, però que pensen que no ha d'arribar a ser independent, puguin participar. Si s'hagués fet només la pregunta, 'vol que Catalunya sigui independent?', segurament hauria donat un resultat més unilateral.

De les normes actuals de la llengua catalana, quines canviaria?
Hi ha coses que estan en vies de ser acabades i es donaran a conèixer l'any que ve. Per una banda estem acabant una ortografia que serà breu i que seran estrictament les normes ortogràfiques. Encara no s'ha acabat de tancar, però és previsible que se simplifiqui algun aspecte dels accents diacrítics o de l'apòstrof. També en els plens de la Secció Filològica estem fent la revisió dels capítols de la nova gramàtica que tindrem acabada abans de l'estiu; és un llibre de més de 1.500 pàgines. Hem fet un esforç per reconèixer totes les varietats geogràfiques i de registres més col·loquials o més cultes.
Diari de Balears - Cristina Polls

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/balears/-...

Més sobre Institut d'Estudis Catalans (176)

• L'IEC crea un nou espai web de correcció lingüística (notícia, 28/07/2014)
• Una web recull les orientacions i propostes dels serveis de correcció del IEC (notícia, 08/07/2014)
• L'IEC impulsa les humanitats per combatre l'empobriment cultural (notícia, 15/01/2014)