Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

'No volem imposar res, cal conèixer la història', defensen Homs i Sobrequés

Vilaweb 12-Dec-2013

Dijous 12.12.2013 10:55

'No volem imposar res, cal conèixer la història', defensen Homs i Sobrequés

Comença amb gran expectació el simposi 'Espanya contra Catalunya'

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

El conseller de Presidència, Francesc Homs, i el director del Centre d'Història Contemporània, Jaume Sobrequés, han defensat amb fermesa la celebració del simposi 'Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014', organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCH) i la Societat Catalana d'Estudis Històrics (SCEH). Sobrequés ha dit que tant el títol del simposi com la tria dels ponents era responsabilitat exculisvament seva. I ha remarcat que s'ha immunitzat contra els insults. Homs, igual que Sobrequés, ha defensat el rigor acadèmic del simposi: 'No volem imposar res a ningú, cal conèixer la història.'

Homs ha convidat a fer un 'debat serè' on es puguin admetre 'totes les contraposicions que es vulguin' però que finalment obtingui un 'resultat constructiu'. 

'La nostra voluntat, i ho hem demostrat en tantes ocasions, no és la d'imposar res a ningú, ni ha estat mai el nostre estil ni el nostre nord, sinó que és la d'oferir arguments al conjunt dels nostres conciutadans i altres, discutir-los, contrastar-los, saber que no hi ha una veritat ni la veritat, i encara menys de caràcter absolut', ha argumentat.

 Homs ha advertit que 'la història ni pot un roc per tirar-se'l pel cap ni per legitimar cap posició', i ha criticat aquells dirigents polítics que l'han utilitzada per 'intentar guanyar una posició que no han assolit per la via democràtica'.

De la mateixa manera, el conseller ha opinat que Catalunya s'equivocaria si pensés que el procés que ha començat es justifica només per la història col·lectiva. 'Crec que assolirem les fites que ens hem proposat si a Catalunya hi ha cohesió interna i el compromís ferm envers un projecte de futur, atractiu i sòlid', ha considerat.



També ha volgut remarcar l'estima de Catalunya envers Espanya, i ha recordat que el poble català ha demostrat 'implicació vers els afers espanyols' i també 'molt d'afecte'. Els ciutadans, ha dit, diferencien entre el que és la societat espanyola i la seva pluralitat i riquesa i el que representa l'estat espanyol, les seves institucions.

 Com ja va fer dimecres, Homs ha lamentat que el PP hagi canviat la seva posició en trenta anys, tot recordant que van donar suport a la llei que declara l'Onze de Setembre dia nacional de Catalunya i que preveu la commemoració d'aquest dia del 1714.

 També ha advertit que en els temps que corren no es pot pensar que es pot 'evangelitzar la població, com pretén el govern espanyol, que ha parlat directament d'espanyolitzar'.

Sobrequés: 'La llavor que han volgut sembrar els ha caigut en terra estèril'

Sobrequés, per la seva banda, ha defensat que el conflicte entre Espanya i Catalunya en els darrers tres segles és una 'realitat inqüestionable', així com l'actitud d'animadversió cap als catalans per part de governs de tots els colors polítics, règims diferents, mitjans de comunicació, sectors del món cultural i amplis sectors de la societat espanyola. L'historiador ha reivindicat la vàlua dels especialistes del simposi i els agraït que acceptessin participar. També ha donat les gràcies al govern per defensar aquest cicle tot i no haver tingut res a veure en el seu títol ni en el seu contingut.

També ha tranquil·litzat els seus amics i familiars i els ha assegurat que sent 'absoluta indiferència' respecte als insults que ha rebut. 'La llavor que han volgut sembrar els ha caigut en terra estèril', ha dit. Sí que ha mostrat el seu 'profund disgust cívic' i la seva tristesa perquè s'ha demostrat que el pas dels segles no ha esborrat l'enfrontament entre 'catalans i els seus enemics'. Malgrat tot, ha afegit: 'des de la reflexió històrica som aquí per a servir al nostre poble amb tot el rigor que la nostra professió d'historiadors ens exigeix [...] Agradi o no, la història és una arma pacífica al servei del futur del nostre país.'

Joandomènech Ros: 'El simposi coincideix uns anhels de llibertat que hi ha molta gent que té interès a desqualificar'

Per la seva part, el president de l'IEC, Joandomènec Ros, ha lamentat la 'polèmica gratuïta' que ha generat aquest simposi. I ha donat tres motius: que es basa només en el títol sense conèixer-ne el contingut, que l'excel·lència dels ponents no admet discussió i que les crítiques coincideixen amb una situació política i 'uns anhels de llibertat que hi ha molta gent que té interès a desqualificar'.


La polèmica

El congrés es fa amb motiu de la commemoració del tercer centenari de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes de Felip V i ha aixecat una enorme polèmica pels atacs del govern espanyol i dels partits unionistes, que l'han portat a la fiscalia perquè creuen que és una incitació a l'odi.

Sobrequés ja va explicar en una entrevista a VilaWeb el caràcter 'objectiu i acadèmic' del simposi i el rigor dels acadèmics participants. Així mateix, va anunciar que la institució que dirigia preparava un informe 'demolidor i incontestable' sobre l'animadversió històrica d'Espanya envers Catalunya.

La inauguració del congrés, avui a dos quarts de deu del matí, serà presidida per Joandomènec Ros, president del IEC, i Francesc Homs, conseller de Presidència. També hi intervindrà Jaume Sobrequés, director del CHCC i president de la SCEH. El simposi, que es podrà seguir en directe per internet, ha despertat l'interès de més assistents dels que pot acollir l'espai.

L'objectiu d'aquestes jornades acadèmiques (programa, pdf) és analitzar amb criteris històrics les conseqüències que ha tingut l'acció política de l'estat espanyol en relació amb Catalunya. Hi participaran historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes, que estudiaran la matèria transversalment, des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari.

Durant tres dies, hom examinarà els efectes de la repressió institucional, militar, política i administrativa els segles XVIII, XIX, XX i XXI, per posar en relleu la influència que han tingut tres-cents anys d'espanyolisme a Catalunya. S'hi parlarà del fet immigratori i l'acció de l'Església Catòlica, i també de la persecució de la llengua i la cultura catalanes. La falsificació de la història, la censura sobre els mitjans de comunicació i l'espanyolització del món educatiu tindran, també, un tractament específic. La repressió en el camp del dret, els exilis que han configurat la història de Catalunya i les referències al País Valencià i les Illes Balears centraran, igualment, l'atenció d'aquest simposi.

Les sessions són presidides per Ferran Requejo, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra; Gaspar Feliu, catedràtic emèrit de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona; Carles Boix, catedràtic de ciències polítiques de la Universitat de Princeton; Antoni Dalmau, escriptor; i Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra.

L'acte de cloenda es farà dissabte, a dos quarts de dotze del migdia, i hi intervindrà Salvador Cardús, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials del IEC. Cardús abordarà les relacions entre Espanya i Catalunya amb una conferència titulada 'La humiliació com a desencadenant de l'eclosió independentista'.
Vilaweb

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4161520/2...

Més sobre Història de la llengua (399)