Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Pares i ex-alumnes del Liceu Francès exigeixen que l'escola respecti el català

Vilaweb - Roger Cassany 12-Nov-2013

Dimarts 12.11.2013 06:00

Autor/s: Roger Cassany
Pares i ex-alumnes del Liceu Francès exigeixen que l'escola respecti el català

Envien una carta amb noranta signatures a la directora i al cap d'estudis · Demanen un canvi d'actitud i donen suport a la mare a qui es va negar el dret de rebre les comunicacions de l'escola també en català

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

VilaWeb explicava fa una setmana que la direcció del Liceu Francès de Barcelona es negava a fer servir el català en les comunicacions amb els pares, invocant la constitució espanyola, i també a atendre i a rebre una mare que demanava al cap d'estudis de reunir-s'hi per a parlar-ne. La notícia fou rebuda amb indignació per un seguit de famílies i també ex-alumnes que, segons que ha sabut VilaWeb, s'han adreçat a títol individual a la direcció per demanar un canvi d'actitud i solidaritzar-se amb la mare. Però ahir la pressió sobre el centre s'intensificà de cop: noranta pares i ex-alumnes van fer arribar una carta de queixa conjunta a la directora, Joëlle Émorine, i al cap d'estudis, Richard Buty, que ocupa el càrrec des de fa pocs mesos i que és qui va negar a la mare l'ús del català i l'oportunitat de reunir-s'hi.

'Nosaltres, antics alumnes i pares d'alumnes del Liceu Francès de Barcelona, volem expressar la nostra consternació després de llegir l'article de Vilaweb', diu la carta. I continua: 'Trobem que la seva presa de posició, senyor, és una mica maldestra i sembla reflectir una manca de coneixement de la realitat lingüística del nostre país.'

A la carta recorden al cap d'estudis el paper del Liceu Francès en la preservació cultural catalana durant els anys del règim franquista i el fet que la constitució espanyola no estableix jerarquies entre les llengües cooficials d'un determinat territori. I tot seguit: 'No entenem la negativa del Liceu de considerar el català com a segona llengua de comunicació al mateix nivell que l'espanyola. Potser el fet d'haver acabat d'arribar al Liceu Francès no l'ha ajudat a l'hora de conèixer aquesta realitat, però no obstant això li demanem que per cortesia i respecte a la diferència, o per simple prudència, abordi la qüestió amb obertura d'esperit. Les seves observacions al·legant que no és el moment adequat per a "sortir de la seva neutralitat benvolent" (més que neutralitat, hi hauria un biaix a favor de l'espanyol i la ignorància voluntària del català…) no només són fetes amb un to de suficiència, sinó que demostren incapacitat per comprendre el moment actual del país que l'acull.'

Solidaritat amb la mare: 'Li assegurem que som molts que compartim la seva inquietud'

Al final, els sotasignats expliquen que no coneixen 'la mare valenta que s'ha preocupat de la manca de consideració del català al Liceu Francès' però que s'afegeixen a la seva petició. 'Li assegurem que som molts que compartim la seva inquietud.' VilaWeb s'ha posat en contacte amb el Liceu Francès, però de moment no n'ha obtingut cap resposta.

Cal tenir en compte que, com recull també la carta, les altres institucions de l'estat francès a Barcelona sí que fan servir el català amb normalitat. Tant el consolat francès com l'Institut Francès a Barcelona incorporen plenament el català en sengles webs. El Liceu Francès és l'única institució d'aquest país que fa servir únicament l'espanyol i el francès, tant en la web com en les comunicacions.

Una directora quebequesa i sensible a les qüestions lingüístiques

La directora actual del Liceu, Joëlle Émorine, que és quebequesa, malgrat que encara no ha atès les trucades de VilaWeb, s'ha mostrat públicament sempre sensible a la diversitat lingüística del país. En aquesta entrevista feta poc després d'haver estat nomenada deia que la presència del català a l'escola havia de ser important i que hi era ensenyada com una llengua viva i vehicular. També deia que calia respectar la cultura local i que trobava que a Catalunya hi havia un sentit d'educació i respecte molt fort. Val a dir que enguany el Liceu ha incorporat la senyalització trilingüe a les aules, que ara s'indiquen en català, en espanyol i en francès.

El bescanvi de correus entre la mare i el cap d'estudis

La polèmica va sorgir arran de la resposta sorprenentment contundent i irada del cap d'estudis, Richard Buty, a la mare que demanava de rebre les comunicacions també en català. 'Les famílies catalanes saben llegir el castellà i, per tant, no hi ha cap necessitat de traduir les nostres comunicacions també al català, independentment de les competències del nostre personal.' Aquesta fou primera la resposta del cap d'estudis. En un segon correu, arran de la insistència de la mare, Buty invocava la constitució espanyola: va transcriure-li'n l'article 3, que fa referència a la llengua i va denegar-li una trobada que ella havia sol·licitat per a tractar de la qüestió. 'Vostè comprendrà --li va dir-- que, atesa la càrrega de feina que implica la missió d'educar i d'organitzar que ens ha estat encomanada, no dedicarem més temps a explicar allò que des del començament del Liceu Francès ha estat ben entès per les famílies franceses o espanyoles que han triat el nostre sistema educatiu.' Podeu llegir ací la petició formal de la mare i la crònica completa de l'intercanvi de correus.

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

La carta signada per noranta ex-alumnes i pares, traduïda al català (l'original és en francès)

Senyor Richard Buty,

Liceu Francès de Barcelona

Senyor,

Nosaltres, antics alumnes i pares d'alumnes del Liceu Francès de Barcelona, volem expressar la nostra consternació després de llegir l'article de Vilaweb que podeu consultar en aquest enllaç:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4153179/20131104/liceu-frances-barcelona-discrimina-catala-invocant-constitucio-espanyola.html

Una mare d'alumne es va quedar molt sorpresa quan, com a resposta a la seva petició que les informacions de l'escola als pares s'enviessin també en català, vostè li va contestar dient que el Liceu no ha fet servir mai el català i que les informacions als pares continuarien essent en espanyol i en francès, basant-se en l'article 3 de la constitució espanyola.

Trobem que la seva presa de posició, senyor, és una mica maldestra i sembla reflectir una manca de coneixement de la realitat lingüística del nostre país.

En primer lloc, vostè sembla ignorar allò que el Liceu va representar per a moltes famílies catalanes a l'època de la repressió social i cultural que va patir tot Espanya i molt especialment Catalunya durant els anys del règim franquista. És al Liceu Francès on es va formar un gran nombre de futurs líders que justament van lluitar pel reconeixement de la realitat nacional catalana en la democràcia que naixia. És en aquest context que les famílies que volien escapar de la monotonia de l'educació espanyola, uniformitzadora i sufocant, hi van enviar els seus fills, amb la seguretat que els valors d'obertura i de llibertat que el Liceu Francès encarnava permetrien construir una nova ciutadania al nostre país.

En segon lloc, el fet de brandar l'article 3 de la constitució espanyola ens fa pensar que vostè n'ha fet, probablement, una lectura massa precipitada. El sentit de la paraula cooficial* també sembla escapar-se-li, perquè no pot existir cap relació jeràrquica entre dues entitats cooficials.

(*Cooficial (adj.): que comparteix la categorial d'oficial juntament amb una o altres coses de la mateixa mena; a Espanya, el català. el gallec i el basc són llengües cooficials amb l'espanyol en els respectius territoris.)

En aquest famós article 3, al segon paràgraf, hi diu: 'Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.' I al següent punt: 'La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.'

D'altra banda, l'estatut d'autonomia de Catalunya estableix: 'El català és la llengua oficial de Catalunya. El castellà, que és la llengua oficial de l'estat espanyol, també ho és.'

Des de 1983, a Catalunya s'hi aplica un sistema d'immersió lingüística, que protegeix la llengua catalana evitant la segregació dels alumnes en dues línies escolars dividides per la llengua. Aquest sistema, defensat pel Tribunal Constitucional espanyol, ha rebut elogis per part del Grup d'Alt Nivell sobre Multilingüisme creat per la Comissió Europea el 2005, com a model d'educació bilingüe excel·lent. D'altra banda, aquest sistema no impedeix en cap cas que els estudiants catalans obtinguin molt bons resultats en espanyol.

Al Liceu, s'hi estudia igualment la llengua catalana perquè és la llengua materna d'una gran part de les famílies autòctones que han triat aquesta escola. La llengua catalana esdevindrà més tard una eina essencial per als alumnes, perquè és requerida a certs àmbits professionals com l'educació, l'administració pública, i en molts camps del sector cultural, públic i privat.

Amb vista a totes aquestes dades, que revelen una realitat plurilingüe a Catalunya, no entenem la negativa del Liceu de considerar el català com a segona llengua de comunicació al mateix nivell que l'espanyola. Potser el fet de ser relativament nou en el seu càrrec al Liceu Francès no l'ha ajudat a entendre aquesta realitat, però no obstant això li demanem que per cortesia i respecte a la diferència, o per simple prudència, abordi la qüestió amb obertura d'esperit.

Dir que les informacions destinades als pares d'alumnes del Liceu Francès de Barcelona han de poder ser compreses pels vostres homòlegs de Madrid és un argument que no ens podem prendre seriosament. (En aquest sentit, com és que l'Institut Francès de Barcelona català fa difusió dels seus programes en versió bilingüe francès/català?). Les seves observacions al·legant que 'no és el moment adequat per a sortir de la nostra neutralitat benvolent' (més que neutralitat, el que hi ha és un decidit biaix a favor de l'espanyol i la ignorància voluntària del català… ) no només desprenen un to de suficiència, sinó que demostren la seva incapacitat per comprendre el moment actual del país que l'acull.

No coneixem la mare valenta que s'ha preocupat de la manca de consideració del català al Liceu Francès, però ens afegim a la seva petició, i li assegurem que som molts els qui compartim la seva inquietud.

Amb l'esperança que en el futur siguem capaços d'una millor comprensió mútua, rebi les nostres salutacions distingides.

Barcelona, novembre de 2013


Signat per noranta antics alumnes i pares del Liceu Francès de Barcelona.

Vilaweb - Roger Cassany

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4155370/2...

Més sobre Discriminació lingüística (411)

Destacats