Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El Liceu Francès de Barcelona discrimina el català invocant la constitució espanyola

Vilaweb - Roger Cassany 4-Nov-2013

Dilluns 04.11.2013 06:00

Autor/s: Roger Cassany
El Liceu Francès de Barcelona discrimina el català invocant la constitució espanyola

La direcció nega el dret dels pares de rebre les comunicacions de l'escola també en català

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

'Les famílies catalanes saben llegir el castellà i, per tant, no hi ha cap necessitat de traduir les nostres comunicacions també al català, independentment de les competències del nostre personal.' És la resposta del cap d'estudis del Liceu Francès de Barcelona, Richard Buty, a una mare que hi porta el fill i que s'havia mostrat sorpresa perquè les comunicacions als pares eren escrites només en francès i en espanyol. En un segon correu, arran de la insistència de la mare, Buty invoca la constitució espanyola: en transcriu l'article 3, que fa referència a la llengua, i denega a la mare una trobada que ella havia sol·licitat per a tractar de la qüestió. 'Vostè comprendrà --li diu-- que, atesa la càrrega de feina que implica la missió d'educar i d'organitzar que ens ha estat encomanada, no dedicarem més temps a explicar allò que des del començament del Liceu Francès ha estat ben entès per les famílies franceses o espanyoles que han triat el nostre sistema educatiu.'

VilaWeb ha tingut accés al bescanvi complet de correus electrònics entre el centre i la família.

La mare, que és francesa, havia escrit: 'Rebo amb plaer els comunicats de la reunió general de pares estudiants i altres informacions importants del Liceu Francès de Barcelona i els hi agraeixo sincerament. No obstant això, observo amb sorpresa des de la nostra arribada al Liceu, fa un any, que les comunicacions no són mai en català.' Va ser aleshores quan la mare va rebre la resposta inesperada del cap d'estudis, en què opinava que no hi havia cap necessitat de traduir les comunicacions al català i afegia que la llengua de difusió de les institucions franceses a l'estranger era 'la llengua del país d'acollida parlada majoritàriament a tot el territori'.

'Probablement no sóc l'única que pensa això'

La mare va escriure un segon correu per insistir en la mateixa petició i argüia que el català era la llengua pròpia del país i que seria normal que fos utilitzada 'no en tots els casos, però sí en les comunicacions als pares, a més de l'espanyol, com a gest de cortesia i respecte'. També apuntava que, tenint en compte el moment polític que viu el país, 'una política d'equilibri entre l'ús de l'espanyol i del català seria més prudent, justa i respectuosa vers les diverses sensibilitats'. Finalment, després de sol·licitar una trobada per a tractar de la qüestió, afegia: 'Probablement no sóc l'única que pensa això i la meva carta hauria de ser suficient perquè considerés la seva resposta i es pogués abordar el marc jurídic al qual es refereix des d'un altre punt de vista, la sensibilitat a la diferència, que pot resumir-se en termes de tolerància i respecte a la diversitat.'

El cap d'estudis invoca l'article 3 de la constitució espanyola

En la segona resposta, el cap d'estudis invoca la constitució espanyola: 'Estimada senyora, l'ex-professor certificat d'espanyol li agraeix la "lliçó", però el que diu és exacte, la llengua espanyola s'anomena 'castellà' a tot el món, 'castillan' en francès, i el català és la llengua cooficial i no a l'inrevés. Li envio l'article 3 de la constitució espanyola de 1978.' Tot seguit, transcriu els tres punts de l'article 3 i afegeix que el Liceu Francès sempre ha enviat els comunicats només en francès i en espanyol, respectant la constitució espanyola. 'Demanant-nos de comunicar en català és vostè qui ens demana de prendre una posició que el Liceu Francès no ha pres mai en tota la seva història i el moment actual és precisament molt mal triat per sortir d'aquesta benèvola neutralitat.'

'La nostra jerarquia funcional madrilenya'

Buty, en el mateix correu, recorda que el Liceu Francès es troba sota la supervisió del ministeri d'Afers Estrangers francès, de l'agència d'ensenyament del francès a l'estranger i de l'ambaixador francès a l'estat espanyol. 'Entendrà que, per necessitat, universalitat i transparència en relació amb la nostra jerarquia funcional madrilenya, ens comuniquem amb les famílies del Liceu Francès amb un llenguatge que pugui ser comprès pels nostres socis de Madrid i que continua essent la llengua oficial de l'estat.'

Una escola amb un paper decisiu en la preservació de la cultura catalana durant el franquisme

El Liceu Francès de Barcelona és una prestigiosa escola privada on han estudiat, entre molts més, el president de la Generalitat, Artur Mas, l'arquitecte Ricard Bofill o el director de teatre Josep Maria Flotats. Tradicionalment, ha tingut una cura especial de la cultura catalana, sobretot durant el franquisme, en què va contribuir clarament a la recuperació cultural del país. És per això que sorprèn encara més la resposta irada de la direcció a la demanda d'aquesta família.

L'Istituto Italiano di Cultura incorpora el català en els comunicats de fa poc

Aquest cas no és pas un cas aïllat en les institucions de països estrangers amb seu al nostre país que depenen dels ministeris d'afers estrangers dels respectius estats i que, per tant, mantenen relacions diplomàtiques directes amb el govern espanyol. El mes d'agost passat l'escriptor Pau Vidal ja denunciava en aquest article a VilaWeb l'ús inexistent del català en les comunicacions de l'Istituto Italiano di Cultura de Barcelona, que depèn directament del ministeri d'Afers Estrangers italià. Tanmateix, justament aquestes darreres setmanes aquesta institució ha començat a introduir el català en alguns comunicats i, segons que ha pogut saber VilaWeb, té intenció d'anar-lo fent servir en els escrits de manera sistemàtica.
Vilaweb - Roger Cassany

Origen


http://www.vilaweb.cat/noticia/4153179/2...

Més sobre Discriminació lingüística (411)

Destacats