Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

“Els advocats tenen por d'expressar-se en català”

Diari El Punt Avui - Nuri Forns 26-Oct-2013

AGUSTÍ CARLES PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE JURISTES PER LA DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA
“Els advocats tenen por d'expressar-se en català”
26/10/13 02:00 - NURI FORNS
Nuri forns
Nuri forns
1
Canals relacionats
Canal: Entrevistes
Surten més resolucions en català dels jutjats que no pas n'hi entren; el problema som nosaltres
Ahir va rebre de mans d'Artur Mas la menció honorífica com a president de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia per la contribució d'aquesta entitat al procés de normalització lingüística en l'àmbit de la justícia. Nascut a Barcelona, ha exercit de jutge i actualment treballa en un despatx d'advocats de Barcelona. Forma part de la sectorial de l'ANC Juristes per la Independència
L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia es va crear el 2003. De quina situació es partia i on som ara?
Les dades són esfereïdores, perquè de fet hem anat a menys. El país avança políticament cap a la independència, però en l'àmbit judicial hi ha un retrocés. El pitjor és que els advocats només presentem un 3% dels escrits en llengua catalana. I en surten un 13% en català, per tant, surten més resolucions en català que no pas n'entren. El problema som nosaltres.
Tenen por d'expressar-se en català els advocats?
Sí, tenen por del que pugui passar, que influeixi en la decisió del jutge.
Això vol dir que les seves campanyes no han tingut prou impacte?
L'impacte hi és. S'ha fet molta feina, i la Generalitat s'ha gastat molts diners per formar el personal de l'administració de justícia, però aquest al final l'usa per a promocions internes, però no per expressar-se en català. Nosaltres intentem conscienciar els advocats, però cada despatx és un negoci privat, i si s'hi juga una resolució favorable sol optar pel castellà.
El negoci abans que la consciència?
Sempre. Si al ciutadà que va a l'administració de justícia l'advocat que l'assessora ja li diu que millor que s'expressi en castellà, malament. L'advocat l'hauria de defensar en tots els seus drets, i el primer és que es pugui expressar en la seva llengua.
Quin va ser el punt de partida de l'associació?
Es va crear quan Espanya va ratificar la carta europea de llengües minoritàries del Consell d'Europa, que estableix que s'han de protegir els drets lingüístics de les minories. Era un reconeixement internacional que Espanya té altres llengües i que les pensa protegir.
I ho fa?
Sobre el paper, sí. A la pràctica, no. Ens podem adreçar a totes les administracions en català, però si per al jutge, el secretari o el funcionari no és un requisit saber català per poder treballar... com podem exigir-li que entengui què diem? En l'Estatut s'establia que fos requisit i va ser un dels articles que el Constitucional va interpretar que havia de ser una normativa espanyola que ho digués, i mai s'ha fet. Ara s'està tramitant al Parlament la proposició de llei per reformar la llei orgànica del poder judicial i del ministeri fiscal per tal que es reconegui que ha de ser un requisit, i es farà la proposta al parlament espanyol.
També és president de Juristes per la Independència. Què fan, exactament?
Hem començat la campanya Signa un vot per la independència. Es basa en el dret de petició, que és a la constitució espanyola i al tractat de la Unió Europea. És l'exemple més clar de democràcia directa: qualsevol ciutadà pot adreçar-se a qualsevol administració per demanar el que vulgui. I la campanya recull instàncies per dirigir-se al Parlament perquè convoqui la consulta abans del 31 de maig del 2014, i si Espanya no ho permet o no reconeix els resultats, el vot recull que la signatura sigui una manifestació lliure de la voluntat del signant perquè els seus representants electes a Catalunya declarin la independència d'acord amb el dret internacional com a molt tard l'11 de setembre del 2014.
I si l'Estat suspèn l'autonomia?
Ja està previst en el redactat. Deixa molt clar que han de ser els representants electes els que declarin la independència, i per molt que suspenguin l'autonomia, no deixen de ser els nostres representants electes.
Pot dir alguna cosa el Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia si l'Estat espanyol no permet la consulta?
No. El Tribunal de l'Haia actua quan ja han passat les coses, com va ser el cas de Kosovo. Primer s'ha de declarar la independència pel dèficit democràtic d'Espanya.
Darrera actualització ( Dissabte, 26 d'octubre del 2013 02:00 )
Publicat a
El Punt Avui. Comarques Gironines 26-10-2013 Pàgina 60
El Punt Avui. Edició Nacional 26-10-2013 Pàgina 44
DESA LA NOTÍCIA A:
Diari El Punt Avui - Nuri Forns

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Llengua i Justícia (europea, metropolitana i colonial) (641)